FESIBAC Catalunya

Judici a l’Audiència Nacional contra el Banc de Sabadell per les prolongacions de jornada il·legals

21 d'abril de 2015

Aquest dimecres, 22 d’abril, tindrà lloc a la Sala de Social de l’Audiència Nacional el judici per la demanda promovida per la CGT contra el Banc de Sabadell, degut a les contínues prolongacions de jornada il·legals que es produeixen de manera habitual al banc, l’inexistència d’un sistema de control adequat i eficaç de registre de la jornada de treball i la manca d’informació periòdica a la representació sindical de les hores extres realitzades.

Els fets que provoquen la demanda han estat ja constatats per tretze Inspeccions de Treball provincials: Barcelona, Alacant, València, Balears, Girona, Lleida, Màlaga, Múrcia, Pontevedera, Astúries, Sevilla, Lleó i Tenerife, de les vint-i-dues on la CGT ha presentat denúncia.

Totes elles declaren per escrit que al Banc Sabadell no existeix un sistema adequat i eficaç de registre de la jornada de treball, que permeti fixar la data de realització d’hores extraordinàries, la seva causa i compensació, de manera que es pugui complir amb l’establert al art 35.5 de l’Estatut dels Treballadors. Ens constata a més que als centres visitats es realitzen hores estraordinàries de manera habitual i que no s’informa a la representació dels i les treballadores de les mateixes.

Totes elles requereixen al Banc Sabadell a que procedeixi a implantar un sistema de control de jornada adequat a la legislació vigent i que informi a la representació sindical de les hores extres realitzades.

Malgrat tots aquests requeriments, la direcció del Banc Sabadell continúa saltant-se la legislació vigent, segueix sense complir el conveni col·lectiu i obliga la nostra plantilla a prologar il·legalment la seva jornada sense compensar ni retribuir les hores extres realitzades, el que soposa un frau fiscal i en cotitzacions a la Seguretat Social.

A més en paral·lel a la situació descrita, realitza continuats ajustaments de plantilla: 3000 llocs de treball destruïts en els dos darrers anys. Treball que supleix obligant a la plantilla del banc a doblar jornada continuament.

Esperem que l’Audiència Nacional obligui al Banc Sabadell a complir la legislació vigent i que s’acabi d’una vegada amb la situació d’impunitat que viu la banca al nostre país, on poden saltar-se la legislació vigent a la seva conveniència, defraudar cotitzacions a la Seguretat Social, impagar impostos i salaris, tot això buscant el màxim benefici i sense cap repercussió per les irregularitats comeses.

En resposta a les manipulacions de la COS a Atos

5 d'abril de 2015

La setmana pasada la Secció Sindical de COS va distribuir un comunicat carregat de falsetats i manipulacions. En aquest comunicat començaven declarant-se hipòcritament en contra dels alliberats (la qual cosa pot fins i tot tenir gràcia quan la secció de la COS l’han constituït els dos alliberats d’Atos a Barcelona) per continuar relatant una sèrie de mentides com si fossin fets, adjuntant un escrit sostret aprofitant una distracció.

Des del Sindicat volem aclarir algunes de les falsetats del comunicat:

No és veritat que la COS no tingui cap alliberat. En té dos, el José Antonio Valverde i el Pedro Cañete, els quals no treballen des de fa 13 anys i 6 anys, respectivament.
No és veritat que cap d’ells hagi fet mai cap acció per demanar ocupació efectiva, i molt menys les que declaren.
1. La demanda judicial que va presentar el José Antonio Valverde i de la qual adjunta ell mateix la sentència desfavorable del TSJ no va ser per demanar ocupació efectiva sinò per demanar diners, concretament 118.242’85 € com es pot comprovar a la pàgina 6 de la mateixa sentència. Encara més, la principal argumentació del Tribunal per desestimar la demanda va ser, justament, per no haver demanat MAI ocupació efectiva, com recull a la pàgina 11 de la mateixa sentència.
  Casualment el que no s’adjunta és la demanda judicial (la qual cosa seria més coherent si el que volia és demostrar que ha demandat ocupació efectiva) ni, encara més gràfica, la sentència d’instància (autos 301/2008 del Jutjat de lo Social 7 de Barcelona), on es declarava com a fet provat que la situació de José Antonio Valverde és la d’alliberat, i que ell mateix ha esgrimit davant de RRHH quan li han requerit que, si més no, compleixi amb l’horari d’oficines.
2. Que cap d’aquests companys hagués sol·licitat mai a aquest sindicat pagar cap demanda en aquest sentit. Tot el contrari, a aquest sindicat es va presentar un acord que diu el següent:
  1. Els companys que es trobessin en la situació d’aquests dos companys tindrien l’obligació de demandar ocupació efectiva.
  2. La Federació es farà càrrec de totes les despeses d’aquesta demanda.
  Com que tots dos van preferir marxar de la CGT, no va haver cap demanda ni despeses que cobrir.
No és veritat que els Estatuts de la CGT diguin res sobre els alliberats. Ni els de CGT, ni els de CNT, ni els de COS si ja ens posem. El que tenim a la CGT són acords amb moltes limitacions a les alliberacions: limitacions en el temps, cap poder de decissió, control per part de la resta dels afiliats, etc. El que es considera inaceptable són xanxullos individuals com els que gaudeixen els dos alliberats de COS, alliberacions a títol personal sense cap tipus de control ni limitació en el temps, i que van motivar l’acord esmentat abans.

Llavors, qué demana la secció de CGT a Atos?

Des de fa temps els companys de CGT a Atos estan patint l’assetjament dels dos alliberats del sindicat COS, que tenen tot el temps del món per boicotejar la seva tasca, contraprogramar assemblees, difondre mentides, etc. Hem consultat els serveis jurídics del Sindicat, i si un sindicat i l’empresa arriben a un acord per alliberar dues persones no es pot fer res. L’únic que es pot fer, però, es demanar igualtat de tracte, i d’aquesta manera treure a la llum la situació privilegiada d’aquests dos companys.

I això és justament el que fa mal a la secció de COS a Atos. La CGT si volgués podria tenir els seus alliberats de la mateixa manera xanxullesca que els té el sindicat COS, però mai els han volgut i per això no els tenim. I per això la secció sindical de COS a Atos no dedica el seu comunicat a denunciar els inexistents alliberats de CGT, sinò que dediquen tot l’espai a justificar la seva situació d’alliberats, tot inventant-se una situació en la qual si no treballen és perquè els discriminen sense que en 13 anys hagin estat capaços de demanar judicialment ni sindical recuperar la seva feina i dignitat com a treballadors.

Que no us enganyin. Algú es creu que uns sindicalistes que es proclamen combatius i reivindicatius mai no troben temps de reclamar per la seva pròpia situació?

CATIA – FICOSA represalien en Ramón per sol·licitar reducció de jornada

1 d'abril de 2015

FICOSA treu de la seva plantilla el nostre company Ramón per sol·licitar reducció de jornada d’una hora per cuidar de la seva filla menor d’edat.

El nostre company Ramón treballava fins fa poc a l’empresa FICOSA, a Viladecavalls. La seva situació, però, era una mica més enrevesada, ja que FICOSA no el contractava directament, sinò que el seu contracte formal era amb un altre empresa, Catia, que es limitava a posar a disposició de FICOSA el treballador i pagar-li la nòmina cada mes.

Es una situació que molts treballadors d’informàtica coneixem: la cessió ilegal.

El problema va arribar quan el Ramón va sol·licitar a la seva empresa la reducció d’una hora a la seva jornada laboral per cuidar de la seva filla de 12 anys. Llavors FICOSA va decidir fer-li fora de l’empresa, i el va tornar a Catia, que va obligar el Ramón a fer un nou horari a jornada partida (Ramón treballava per les nits) que és impossible de complir, per forçar el company a marxar de l’empresa. Per la seva part FICOSA va impedir al company accedir al seu lloc de treball.

Es tracta d’un acomiadament encobert per part de FICOSA, una repressió que castiga un treballador per intentar exercir els seus drets, al·legant inexistents raons organitzatives i de producció.

A la CGT no permetrem cap tipus d’agressió als treballadors pel mer fet de voler exercir els seus drets. La secció de CGT a FICOSA ja ha informat a tots els treballadors i treballadores de la situació, perquè la repressió de FICOSA no quedi impune, i properament començarem amb accions per exigir la reincorporació del Ramón al seu lloc de treball.

No desistirem en la lluita fins que sigui restablerta la situació del company.

CGT obté 4 delegats a Tecnocom Barcelona

25 de març de 2015

La Secció Sindical de CGT a Tecnocom – Barcelona va obtenir ahir 4 delegats a la seva primera participació a les eleccions d’aquest centre de treball, on va ser la segona llista més votada.

Els altres sindicats que van concòrrer a les eleccions són CCOO, amb 7 delegats (tenien 17 a les anteriors eleccions), ASIT, amb 3 delegats (a les anteriors eleccions s’havian presentat amb UGT, amb 5 delegats) i USOC, també amb 3 delegats (4 a les anteriors eleccions).

També ahir van tenir lloc les eleccions al centre de Madrid, on la CGT va ser la llista més votada amb 11 delegats (un més que les anteriors eleccions, amb 10), CCOO la següent amb 7 delegats (a les anteriors eleccions eren 8), UGT amb 3 delegats (tenia 5) i ASIT 2 (també nova llista formada per ex-delegats de UGT). El sindicat STIC ha desaparegut i els seus delegats s’han presentat per UGT (tenia 5 delegats).

A Barcelona i Madrid s’han unificat dos centres en només un, amb la corresponent reducció del nombre de delegats. A Barcelona de 26 (13+13) a 17 i a Madrid de 28 (23+5) a 23.

Els resultats són:

	Barcelona			Madrid			Total
	2015	2011	Diferència	2015	2011	Diferència	2015	2011	Diferència
CGT	4	0	+4	11	10	+1	15	10	+5
CCOO	7	17	-10	7	8	-1	14	25	-11
ASIT	3	0	+3	2	0	+2	5	0	+5
USOC	3	4	-1	0	0	-	3	4	-1
UGT	0	5	-5	3	5	-2	3	10	-7
STIC	0	0	-	0	5	-5	0	5	-5

Felicitats als companys i companyes de Tecnocom per la feina feta i els resultats.

Assemblea de Treballadors de T-Systems a Barcelona

23 de març de 2015

Assemblea: 24/03/2015 – 18:30h. – Lloc: Entrada Edifici Indra: Roc Boronat 133 , BCN Amb presència de la secció sindical de CGT a Madrid

A T-Systems s’han viscut nombrosos processos d’acomiadaments, vendes d’empresa o signatures d’acords amb ombres que probablement no coneixies.

Et van explicar que el conveni signat a T-Systems permet treballar pel 81% del sou mínim de conveni?
Et van dir que el teu increment de triennis per antiguitat es va signar reduïr-lo a l’equivalent de la categoria ‘Programador Júnior’ (la categoria més baixa)?
Algú et va detallar que es va incloure una clàusula per la qual la formació a T-Systems es contractaria preferentment a una fundació de CCOO? (Molts diners, a canvi de què?)
Sabies que 4 delegats de CCOO i USO a Eltec van passar a T-Systems Iberia…just abans de la seva venda per salvar-se?

¿Creus necessari organitzar-se des de la base en T-Systems?

Si et sembla una informació rellevant per poder decidir i no et va ser explicada, és una de les raons per les quals és necessària una organització des de la base.

Vine a l’Assemblea! 24/03/2015 – 18:30h. – Lloc:

Entrada Edifici Indra: Roc Boronat 133 , BCN

Amb presència de la secció sindical de CGT a Madrid, van dissoldre la secció sindical de CCOO a Madrid per aquests motius.

És imprescindible que els treballadors estiguem en organitzacions que no es reparteixin favors amb les empreses. Els nostres drets estan en joc.

CGT és un sindicat que funciona assembleàriament, autofinançat en més del 98% del seu pressupost, d’aquesta forma no devem favors a ningú.

Honestedat, integritat i treball són els valors en què creiem. En el sector informàtic tenim una forta forta implantació en creixement.

Comunicat Encausades del Parlament arran de la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem

20 de març de 2015

El 18 de març es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que anul·la l’absolució de vuit de les encausades per l’acció d’Aturem el Parlament i les condemna a tres anys de presó.

Recordem que aquesta sentencia resol un recurs interposat per la Fiscalia, el Parlament de Catalunya, la Generalitat i Manos Limpias contra l’absolució dictada per l’Audiència Nacional el juliol de l’any passat.

Ja no en tenim cap dubte: l’avarícia és la sang que corre per les venes de la classe dirigent. El seu amor pels diners i el poder, l’únic amor que són capaços de sentir, els marca a foc les seves vides. Són mocosos malcriats i capritxosos que sempre ho han tingut tot. I si una sentència de l’Audiència Nacional contradiu el que tenien planejat, el Suprem s’encarregarà de corregir l’embolic. Res pot escapar als seus totalitaris dictàmens democràtics. S’enrabien i bramen per un caramelet més; compten amb la premsa, servil i fidel, i amb el poder judicial per a què ho embolcalli en discursos tècnics.

L’acarnissament mai ha sigut bon company de viatge, i quan s’exerceix des de les oligarquies mandatàries, s’institucionalitza la malevolència, la rancúnia i l’odi. La persecució d’unes persones per part de la Fiscalia, el Parlament i la Generalitat, per a que paguin amb anys de presó haver intentat impedir un paquet de retallades socials atroç i impune, i que ho aconsegueixin i es congratulin, és un clar signe de putrefacció política.

La lapidació democràtica a la que ens aboquen neix de la seva arrogància i el seu menyspreu, de la seva insignificança com a persones. La pudor de la seva ideologia, la del “tot per la pasta”, és aberrant.

No creiem en les seves lleis, però veient els seus tripijocs judicials, afirmem que ni tant sols ells hi creuen. El seu sistema legal és una construcció elitista que funciona com un fuet, sempre de dalt a baix.

Sort que ens tenim les unes a les altres. Sort que sabem que això no serà sempre així. Ja fa temps que ens agrupem, ens respectem i conspirem per a què sigui la veritable voluntat popular -aquella que s’arromanga i planta cara, aquella que aguanta cops i no retrocedeix- la que doni sentit a aquesta vida. Continuem decidides a seguir les ensenyances revolucionaries de qui ja ens va deixar, de qui es va jugar la vida per la dignitat de totes les generacions.

Ens ho estan posant molt difícil, però ja estem acostumades a les nostres vides d’incerteses i inestabilitats. La permanent precarietat a la que ens condemnen ens fa ser àgils, ràpides i audaces i cada cop més radicals.

Ens mirem per a què els nostres embats siguin precisos.

Ens cuidem per agermanar-nos.

Riem perquè qui no ha tingut res, res té a perdre.

El Cas Parlament serà recordat per la infranquejable companyonia generada.

El Cas Parlament serà recordat per la infàmia i el joc de mans de la política.

Ens dirigim a totes aquelles persones, assemblees, col·lectius, organitzacions i marees que lluiten contra la màfia política i els fonamentalistes neoliberals. Volem convidar-vos a una manifestació unitària de repulsa contra aquesta sentència, però també contra la política de la por i la repressió que desplega un sistema en descomposició, que vol salvar els seus privilegis per sobre la dignitat de la resta de la població.

Manifestació dissabte 21 de març a les 19h a Plaça Universitat de Barcelona.

Encausades d’ “Aturem el parlament 15J 2011”

Resultats de les eleccions de Banca 2015 a Catalunya

15 de març de 2015

Una vegada que tenim ja les actes de les eleccions al sector de Banca del propassat 11 de febrer, us donem les dades dels resultats a Catalunya.

Salut!

Popular-e

Es va escollir un delegat de personal a Barcelona.

	Barcelona	Total	(%)
	1	1	100.00%
CCOO	1	1	100.00%

Santander

Eleccions de cinc comités: Barcelona, província de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Vam obtenir representació a tots cinc, i amb un total de 13 delegats la CGT és el segon sindicat al Santander amb més del 20% de la representació.

	Barcelona	Província	Tarragona	Lleida	Girona	Total	(%)
	23	13	9	9	9	63	100%
CGT	6	2	2	1	2	13	20.63%
CCOO	11	7	3	3	4	28	44.44%
UGT	3	1	1	1	1	7	11.11%
FITC	3	3	2	2	1	11	17.46%
STS	0	0	1	2	1	4	6.35%

BBVA

Eleccions de cinc comités: Barcelona, província de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Vam obtenir representació a Barcelona i província, amb 9 delegats de 79.

	Barcelona	Província	Tarragona	Lleida	Girona	Total	(%)
	27	13	13	13	13	79	100%
CGT	4	5	0	0	0	9	11.39%
CCOO	13	5	7	11	11	47	59.49%
UGT	5	3	6	2	2	18	22.78%
CSC	3	0	0	0	0	3	3.80%
SEC	2	0	0	0	0	0	2.53%

Deutsche Bank

Eleccions de sis comités: Oficina central de Barcelona, oficina de Mitre, província de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Vam obtenir representació a les dues oficines de Barcelona, la província i a Tarragona, i amb 9 delegats de 36 (25%) la CGT és el segon sindicat de Deutsche Bank.

	Barcelona	Mitre	Província	Tarragona	Lleida	Girona	Total	(%)
	9	13	5	5	1	3	36	100%
CGT	2	4	2	1	0	0	9	25.00%
CCOO	4	9	1	3	1	2	20	55.56%
UGT	3	0	2	1	0	1	7	19.44%

Banc Sabadell

Eleccions de set comités: a la província de Barcelona les oficines centrals, de Diagonal, Sant Cugat i Sabadell; i els provincials de Tarragona, Lleida i Girona. Vam obtenir un delegat a Sabadell.

	Barcelona	Diagonal	Sant Cugat	Sabadell	Tarragona	Lleida	Girona	Total	(%)
	27	13	23	13	13	9	13	111	100%
CGT	0	0	0	1	0	0	0	1	0.90%
CCOO	15	9	12	7	6	3	5	57	51.35%
UGT	3	1	0	1	2	1	1	9	8.11%
FINE	4	1	5	3	4	3	4	24	21.62%
CSC	5	1	5	3	1	2	3	20	18.02%

	Barcelona	Tarragona	Lleida	Girona	Total	(%)
	21	9	9	13	52	100%
CGT	4	0	0	0	4	7.69%
CCOO	13	7	5	13	38	73.08%
UGT	4	2	4	0	10	19.23%

EVO Banco

Eleccions a un comité a Barcelona, i un delegat de personal a Girona.

	Barcelona	Girona	Total	(%)
	5	1	6	100%
CCOO	2	1	3	50.00%
CSICA	3	0	3	50.00%

Mediolanum

Eleccions a un comité a Barcelona.

	Barcelona	Total	(%)
	9	9	100%
CCOO	9	9	100.00%

BNP Fortis Bank

Eleccions a un delegat de personal a Barcelona.

	Barcelona	Total	(%)
	1	1	100.00%
CCOO	1	1	100.00%

BNP Paribas

Eleccions a un delegat de personal a Barcelona.

	Barcelona	Total	(%)
	1	1	100.00%
CCOO	1	1	100.00%

Bankinter

Eleccions de tres delegats de personal a Girona.

	Girona	Total	(%)
	3	3	100.00%
CCOO	3	3	100.00%

Comentaris a la sentència sobre l’ultraactivitat

6 de març de 2015

El passat mes de desembre el Tribunal Suprem va dictar una important sentència (Sentència 264/14 de 22 de desembre del Tribunal Suprem) sobre els efectes de la reforma laboral de 2012 a la ultraactivitat dels Convenis Col·lectius.

El conflicte s’havia produït a una empresa (ATESA), el Conveni Col·lectiu de la qual havia caducat per no haver-hi arribat a un acord després de més d’uny d’haver estat denunciat. Com que no existeix cap Conveni Col·lectiu d’àmbit superior l’empresa va començar a pagar els treballadors el SMI des del mateix dia que el Conveni va caducar.

Fins aquesta sentència els Tribunals Superiors de Justícia venien defensant majoritàriament que, en cas de no exitir un Conveni Col·lectiu d’àmbit superior al que acollir-se, es considerava vigent el conveni col·lectiu caducat per evitar un buit legal. Veure Sentència 2065/13 de 26 de novembre del TSJ del País Basc. Aquest criteri és el que va seguir també el Tribunal Superior de Justícia de Balears en jutjar el cas sobre el qual s’ha pronunciat el Tribunal Suprem.

La sentència del Tribunal Suprem, però, canvia aquest criteri ja que la nova redacció del Estatut dels Treballadors és molt clara sobre aquesta qüestió:

(Estatut dels Treballadors, de l’article 86.3)

Transcurrido un año desde la denuncia del convenio colectivo sin que se haya acordado un nuevo convenio o dictado un laudo arbitral, aquél perderá, salvo pacto en contrario, vigencia y se aplicará, si lo hubiere, el convenio colectivo de ámbito superior que fuera de aplicación.

La nova sentència és molt interessant ja que presumiblement marca el criteri que s’aplicarà en el futur quan els Convenis perdin vigència en no acordar-se un de nou. També és complexa, amb un dictamen no massa majoritari i fins a quatre vots particulars. Per fer-se una idea de la complexitat bastarà dir que 8 dels 14 magistrats signen vots particulars.

Conclusions més clares

Si bé la sentència és complexa i hi han cinc postures discrepants hi ha dues qüestions en què tots els magistrats hi estan d’acord:

La desaparició del Conveni Col·lectiu provoca efectes indesitjables, situacions no previstes i buits que no queda clar com s’han d’omplir. Per aquesta raó gairebé tots els magistrats opten per una tesi “conservacionista” dels drets dels treballadors.
El Conveni Col·lectiu ja no està vigent. Tot i reconèixer que la desaparició del Conveni Col·lectiu provoca efectes indesitjables també consideren que el mecanisme escollit per evitar-los no pot ser mantenir la vigència d’un Conveni que la Llei considera decaigut, sinó que s’ha de recórrer a altres fonts de dret com el contracte o els costums professionals, o utilitzar mecanismes com l’analogia.

Dues vies per conservar els drets

On no hi ha acord és en com es pot articular la solució conservacionista i es presenten dues vies:

La via contractualista, al dictamen principal del Tribunal, defensa que les condicions laborals del Conveni Col·lectiu, passen a formar part del contracte de treball des del mateix moment en que s’inicia la relació laboral. Per aquesta raó una vegada el Conveni desapareix els treballadors afectats mantindríen aquestes condicions a títol individual com a part del seu contracte de treball.
Els vots particulars rebutjen aquesta solució per entendre que contradiu el sistema de fonts del dret laboral i la doctrina mantinguda pel Tribunal fins la data segons la qual les obligacions legals i convencionals no són part del contracte, ja que aquest per definició és un acord de voluntats.Proposen, en canvi, acudir a la Constitució (el dret a la dignitat del treballador, o el dret a la negociació col·lectiva), o a conceptes com l’obligació de negociar de bona fe, enriquiment injust i abús de dret, entre d’altres.

No sembla que la qüestió estigui tancada, però les properes sentències seguiran probablement una d’aquestes dues línies.

Cal tenir en compte que fins i tot aquestes dues vies “conservacionistes” deixen molts problemes pendents als que haurem de buscar solucions. Per començar i com ja explica la mateixa sentència, els treballadors contractats després de finalitzar la vigència del Conveni Col·lectiu ja no tindran cap d’aquests drets, i fins i tot les condicions contractualitzades són susceptibles de ser modificades mitjançant el procedimient de l’article 41 del Estatut dels Treballadors. A més hi han qüestions regulades als Convenis Col·lectius que no encaixen en un contracte individual, per exemple els drets d’informació dels representants dels treballadors.

Eleccions Sindicals de Banca 2015, consolidació i lluita

4 de març de 2015

Les eleccions sindicals del propassat 11 de febrer s’han desenvolupat sota unes condiciones noves i diferents a altres processos anteriors. La crisi econòmica, i el seu correlat al nostre sector, han propiciat la desaparició d’un alt percentatge de bancs, absorbits i adquirits per altres entitats.

Lamentablement l’ocupació ha sofert una disminució important, unes vegades via prejubilacions, però altres vegades mitjançant EROs que han soposat acomiadaments. Entitats més grans i agrupacions de centres han reduït el nombre de comitès i també han suposat més dificultats per aconseguir presentar candidatures.

Les plantilles s’han rejovenit, empleats més preparats però també, sent en molts casos la seva primera experiència laboral, el sindicalisme s’observa amb certa distància. Ens preocupa la abstenció i l’escassa incorporació de joves a les tasques sindicals.

A la CGT teníem clar que aquestes eleccions eren les de la transició entre veterania i joventut, tant en les plantilles com entre els delegats sindicals.

Actualment, pendent d’ajustar algunes dades, amb prop de 300 delegats, ens trobem molt a prop de l’anhelat 10% que ens permetria tenir presència a la taula de negociació del proper Conveni. No obstant això el principal objectiu era obtenir una representació, que ha estat desigual però degudament assentadas a les principals entitats, que ens permetrà realitzar una acció sindical adequada i necessària pels temps que corren.

Agraïm el suport prestat per aquells i aquelles que s’han presentat a les nostres candidatures i han votat per la nostra organització. Tractarem d’estar a l’alçada de les circumstàncies i no decebre vostres aspiracions.

Els anys que s’acosten seran complicats, el mapa financer està incomplet, es produiran noves fusions i per descomptat, la patronal bancària, utilitzarà les mesures més traumàtiques amb l’ocupació tal com ha realitzat en algunes entitats. Les pressions laborals, acomiadaments i trasllats són presents en la nostra activitat diària.

No val la resignació i la por. Aquest panorama no es pot modificar exclusivament amb un vot cada quatre anys. Revertir aquesta situació requereix sindicats que estiguin a l’altura dels problemes i que els treballadors i treballadores participem i lluitem per la defensa dels nostres llocs de treball i per unes condicions de treball dignes.

Als delegats i delegades sindicals se’ls han de demanar comptes de la funció sindical, del seu compromís i de la seva responsabilitat, però també els treballadors han d’estar disposats a donar suport les iniciatives i mobilitzacions que necessàriament s’han de produir tenint en compte el panorama que tenim.

La CGT, com sempre, ha de procurar estar a l’altura de les circumstàncies, exposant les nostres propostes, denunciant les situacions i sol·licitant la vostra participació, col·laboració i participació.

« Pàgina anterior

Pàgina següent »