Fa unes setmanes la Secció Sindical de CGT a Sopra Group va fer pública una sentència que revocava la sanció imposadas per Sopra Group a un treballador que es va negar a fer guàrdies. La sentència confirmava que la realització de guàrdies és voluntària i que l’empresa havia actuat de manera arbitrària en expedientar el treballador.
Donç be, hem tingut coneixement que la setmana pasada tres treballadors del CSGI han estat acomiadats per l’empresa. Dos d’ells s’havien negat a fer guàrdies i un tercer estava pendent de judici per haver estat expedientat. A més un d’ells és el secretari general de la Secció Sindical de CGT.
Amb aquesta vergonyosa actitut aquesta empresa “lider en el sector” ha vulnerat com a mínim dos drets fonamentals dels treballadors acomiadats i, per extensió, de tots els i les treballadores:
Per tot això la direcció sap tan bé com nosaltres que es tracta d’acomiadaments nuls. Davant un judici aquests acomiadaments no s’aguanten. Per qué s’arrisca Sopra a un procés al que sap que té totes les de perdre?
Les guàrdies que fen fora del nostre horari laboral són una part molt important del model de negoci de Sopra i s’està gestant una rebel·lió que es pot extendre al reste de centres de treball. La raó d’aquests acomiadaments no és un altre que tallar d’arrel qualsevol postura insubmisa entre els treballadors.
D’un cop tracten de lluirar-se de qui els resulta incòmode per aconseguir acovardir la resta de treballadors i treballadores. Però no ho aconseguiran.
Aquesta actitut de l’empresa només ens confirma que estem fent be el nostre treball, així que seguirem endavant, aquesta secció continuarà lluitat pels drets dels treballadors de Sopra.
Ahir mateix, Sopra va rebre una lliçó d’acció directa a la seva reunión de llançament anual, celebrada al Palau Municipal de Congressos. Gràcies a l’acció dels companys, tots i totes les assistents a l’acte van conèixer de primera mà les actituds repressores i antisindicals de l’empresa a la que treballen.
Exigim la readmissió immediata dels treballadors represaliats!
Cap agressió sense resposta!
Si toquen a una, ens toquen a totes!
Ja tenim el resultat de les eleccions a l’oficina principal de BBVA a Pça Catalunya. CGT torna a ser el sindicat més votat.
Han participat un total de 190 companys i companyes sobre un cens de 364 treballadors, el 52,2% de participació. D’ells 128 homes i 62 dones.
Els resultats han estat:
| Sindicat | Vots | Delegats |
|---|---|---|
| CGT | 72 | 5 |
| CCOO | 69 | 5 |
| UGT | 47 | 3 |
A les darreres eleccions CGT va obtenir 5 delegats, i CCOO i UGT 4 delegats cadascún.
Enhorabona als treballadors i treballadores, i als companys de la Secció de CGT a BBVA per la feina feta.
Que els treballadors revoquien el seu comité no és gens habitual. Que ho facin els treballadors d’una entitat bancària com ara el Barclays és una raresa, posiblement la primera vegada que ocurreix en una empresa d’aquest tipus des de que es van crear els comités d’empresa.
Com ha arribat a passar això? Doncs ha estat a partir de la negociació de l’ERO que CaixaBank ha presentat a Barclays i amb el que pretén acomiadar 1.120 treballadors i treballadores. No cal cercar massa a internet per trobar un bon grapat de notícies relacionades amb les “negociacions” dels ERO per part de CCOO i UGT com recentment l’ERO a Atento, declarat nul per l’audiència nacional.
Els treballadors de CaixaBank davant la sospita de que els membres del comité estaven més preocupats per mantenir els seus llocs de treball que en defensar els companys (i no oblidem que a més els membres del comité tenen privilegis de permanència al lloc de treball en cas d’acomiadaments col·lectius), van decidir consultar amb un altre bufete perquè els assessorés. Després han demanat a UGT i CCOO que els advocats d’aquest bufete participessin a les negociacions, participació a la que s’han negat els sindicats.
En aquesta situació es va realitzar l’assemblea el divendres 23 de gener a la que els treballadors de Barklays van decidir en assemblea fer fora el seu comité d’empresa si els sindicats no permetien la seva participació directa a les negociacions de l’ERO. Està per veure si finalment ho aconseguiran però aquesta decisió, avalada per més de 700 signatures, deixa ben a les clares que la confiança dels treballadors en aquestes màquines de negociar i signar EROs està en nivells mínims.
La direcció del Banc de Sabadell ha decidir instaurar un sistema de control de les hores extres realitzades i la seva compensació. Això es fruit dels requeriments de les Inspeccions de Treball de set províncies diferents (Barcelona, Alacant, Múrcia, Balears, Màlaga, Sevilla i Pontevedra) davant les denúncies presentades per la CGT arreu.
Aquestes hores extres realitzades en frau són un greu problema laboral, no només pel frau a la Seguretat Social i els treballadors, sinò que a més amb aquest treball sumergit s’haurien pogut crear centenars de llocs de treball al banc. La Secció Sindical de CGT estima aquest frau en més de 50 milions d’euros annuals.
Les males notícies són que les noves mesures només afectaràn al personal administratiu, amb l’argument que la resta de personal està afectat pel Pacte de Modificació de Jornada Laboral de 2010 (que la CGT no va signar) al seu apartat III) Clàusula de Flexibilitat Horària i Conciliació. Nosaltres entenem que aquesta clàusula permet la flexibilitat horària lligada a la conciliació, per la qual cosa s’haria de controlar també les hores extres que es realitzen i permetre la seva compensació.
És per això que ens hem adreçat a la Direcció de Recursos Humans, demanant també que el control de jornada es faci extensiu a tot el Banc i no només a les províncies en que ha estat requerit per l’Inspecció de Treball.
Demanem a tots els treballadors que compenseu les hores extres realitzades, el que permetrà crear nous llocs de treball i protegirà els actuals, i beneficiarà la nostra vida personal.
En defensa dels nostres llocs de treball, NO al treball sumergit al Banc Sabadell.
La Confederació General del Treball ha ingressat l’import de 20.000 €, exigit pel jutjat central d’instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional, per poder personar-se en les diligències prèvies relatives al “cas Bankia”, com a part acusadora, exercitant l’acció particular.
El sindicat CGT té representació i implantació a les entitats en les quals s’han produït els fets objecte del procediment i entén que han resultat perjudicats els treballadors d’aquestes entitats, derivant unes conseqüències negatives directes per aquests, tant com a treballadors de les mateixes, com a ciutadans que formen part de la societat.
CGT entén que les circumstàncies processals han canviat, en la mesura que fets inicialment no inclosos en la querella, com són les possibles activitats delictives respecte de productes preferents i/o subordinats o les despeses realitzades mitjançant les denominades targetes opaques, i que fan que aquesta entitat tingui encara més gran necessitat de l’exercici del dret de l’acció penal.
El sindicat ha defensat que les pràctiques antisocials, no només les corrupteles que s’han anat descobrint al llarg d’aquest temps, sinó, fonamentalment, les polítiques i pràctiques econòmiques i laborals dutes a terme pels seus òrgans directius respecte de l’habitatge, crèdits hipotecaris, inversions o la captació de fons mitjançant productes preferents, subordinats i altres productes complexos no podien quedar impune.
Finalment, CGT declara que s’han d’exigir responsabilitats penals respecte dels fets objecte de la querella i fruit de la posterior instrucció del “cas Bankia”.
GABINET DE PREMSA CONFEDERAL DE LA CGT
Avui s’han entregat a les PAH de Badia del Vallès i Rubí un total de 750kgs d’aliments recaptats per la secció sindical de la CGT a HP entre la plantilla de l’empresa.
Com cada any des de que va esclatar la Crisi, ja en fa 6, la secció sindical de CGT a HP ha realitzat una recapta entre els i les treballadores de l’empresa com a solidaritat amb la situació que estan patint.
Aquest any hem ampliat aquesta acció per a recolzar també la PAH de Rubí, en acampada des de fa 100 dies per assolir acords de dació amb Catalunya Caixa. Considerem que una pota irrenunciable del sindicalisme és el suport mutu i presència real en els problemes socials del territori on hi hagi presència, en aquest cas el Vallès Occidental.
Les dues PAH s’encarregaran de realitzar la distribució entre les persones que més ho necessiten de les dues poblacions vallesanes.
Hem fet saber als dos col·lectius que la lluita i organització que estan realitzant és un exemple per tothom i que la secció sindical de la CGT a Hewlett-Packard ha donat i els seguirà donant tot el suport que calgui.
Adjuntem fotografies de l’acte d’entrega d’avui.
El Govern de l’Estat espanyol torna, un cop més, a atemptar contra els nostres drets i llibertats. Aquesta vegada es tracta de l’aprovació avui al Congrès dels Diputats del projecte de Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda i molt millor denominada com a llei mordassa.
Amb l’entrada en vigència d’aquesta llei, el Govern pretén tapar-nos la boca, limitar la nostra llibertat d’expressió, d’informació i de lliure circulació. Es tracta de drets que, de manera hipòcrita, el poder polític estableix com a llibertats públiques en la seva tan preuada Constitució. Des del govern han observat que no ens callem, que hem dit prou a tantes mesures que restringeixen, i en molts casos fan desaparèixer, els nostres drets. Per això responen de manera dràstica, manllevant al poble aquells mecanismes dels quals fa ús per a evitar “legalitats” gens legítimes.
El projecte de llei tipifica com a infraccions administratives i castiga amb elevades multes econòmiques (les més greus poden ser de fins a 600.000 euros, sense tenir en compte la capacitat econòmica de “l’infractor”) actuacions que des del poble s’han dut a terme per a protegir els drets i llibertats de les persones. N’esmentem algunes:
1. Es castiguen de forma molt greu les manifestacions i reunions no comunicades que es realitzin en instal•lacions que presten serveis bàsics per a la comunitat, com poden ser les concentracions davant d’hospitals per a la defensa de la sanitat pública.
2.Tipifiquen com a infracció greu les manifestacions que es realitzin davant el Congrés dels Diputats o el Parlament (recordem les concentracions davant del Congrés dels Diputats i els Parlaments Autonòmics arran del moviment del 15-M).
3. Penalitzen administrativament actes d’obstrucció, entre d’altres, que pretenguin impedir el compliment de resolucions judicials. Per exemple, perseguiran els actes de solidaritat i resistència en desnonaments d’habitatges.
4. Castiguen també l’escalament d’edificis i monuments sense autorització i l’incompliment de les restriccions de circulació peatonal o itinerari amb ocasió d’una manifestació, reunió o acte públic.
Algunes d’aquestes conductes es trobaven fins ara tipificades com a falta al Codi Penal. Tractades com a faltes, comportaven un judici previ, uns terminis de prescripció més curts i una sanció econòmica molt més lleu que les infraccions administratives ara tipificades per la Llei Mordassa.
Amb aquest canvi de jurisdicció, el poder polític sanciona directament per la via administrativa, un procediment que serà molt més ràpid, directe i ens deixarà més indefensos davant les seves actuacions. Al mateix temps ens dificulta les mesures de defensa i d’impugnar les multes. Cal recordar que l’existència de taxes judicials fa pal•lès l’interès del poder polític de circumscriure l’accés a la justícia (no oblidem que es tracta de la “justícia” burgesa) a les classes altes.
Ens retallen la salut, l’educació, ens deixen gairebé a zero en drets laborals i ara intenten desactivar les nostres eines de lluita i resistència.
L’única resposta que ens queda és impedir que aquesta llei sigui finalment una realitat. Des de la CGT de Catalunya cridem al poble a resistir per a fer veure a la classe política que malgrat els atemptats continuats d’aquest govern d’herència, mentalitat i procedir feixista, continuarem lluitant per a la consecució d’una societat llibertària. Serà la intensificació de la lluita als carrers i als centres de treball la que desbordi la llei i en faci impracticable la seva aplicació.
I així, entre totes, l’acabarem tombant.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya
Barcelona, a 12 de desembre de 2014
Article de la Secció Sindical de CGT al Banc de Santander
Li podem dir el Conveni de la Crisi. Es va signar en un obrir i tancar d’ulls, no només sense cap procés mobilitzador dels Sindicats implicats sinó que ni tan sols es va intentar un procés de contestació al marc de la pròpia crisi i la posició patronal.
És clar que una posició crítica real a la crisi, al seu origen, conseqüències i l’orientació donada a la seva resolució, MAI pot venir dels qui han estat, en bona part, una de les seves claus. D’una banda, en el seu afany de acollir-se al poder en els consells d’administració del sistema financer (Caixes). De l’altra, quan ja conegudes les arrels de la crisi financera, les cúpules d’aquests Sindicats institucionals, s’atreveixen a signar novament amb la CEOE l’Acord per a l’Ocupació i Negociació Col·lectiva (AENC) el 25/01/2012 per congelar salaris i recollir ambigüitats sobre l’ocupació.
Quin altre discurs tenen ara precisament els que en l’esclat de la crisi van acompanyar el discurs del poder? El mateix Secretari General de CC OO deia no fa gaire que avui no signaria el AENC de 2012, ja que el seu objectiu en contenir els salaris era crear ocupació i la Patronal no ha complert (sona a broma si la cosa no fos tan seriosa) . Avui, tots dos Sindicats signants clamen per recuperar poder adquisitiu com una mesura important, diuen, per “sortir de la crisi”, incentivant el consum i combatent la deflació (?).
No obstant això la seva posició davant el Conveni de Banca (com tantes altres vegades) va ser la contrària: una congelació salarial gairebé total, sota l’eufemisme de que amb ella s’evitaria la destrucció d’ocupació en el Sector. La congelació es va concretar, la no destrucció d’ocupació, NO! Només cal veure l’evolució de la plantilla en aquests 4 anys: Una destrucció d’ocupació continuada. Curiosament el conjunt del Sistema Financer espanyol (Bancs i Caixes) presenta la ràtio d’eficiència (mesura de productivitat) més positiu de la UE, amb un 50%. El segueixen Regne Unit (63,4%), França (67,6%) i Alemanya (70%). Així que no és el nivell d’ocupació i el seu cost cap problema per al negoci financer a Espanya.
Però al marge d’aquesta quasi total congelació salarial, el Conveni de la seva crisi, té més molla:
Afíliat a la C G T, ara és el moment.
El cap de setmana del 6 al 8 desembre 2014 realitzarem la nostra trobada anual, aquest any a l’alberg de Ruesta. Aquesta trobada que en altres anys s’ha realitzat a Barcelona, Saragossa i Alcorcón, és la nostra eina de discussió sobre les grans línies que seguirem per a l’acció sindical dins del sector.
La trobada està oberta a totes les persones afiliades a CGT que treballin, o no, en el sector informàtic, ja sigui en un lloc de l’administració pública, en telecomunicacions, a una empresa de consultoria, subcontractat per un empresaurio “líder en el sector“… i si no ets afiliada o afiliat també pots venir 😉
