Category Archives: Acció Social

1r de Maig – No creiem en promeses, sino en lluites

Cridem a la mobilització:

12 hores – Plaça Joanic (Barcelona) – Concentració amb actuació musical

17 hores – Passeig de Gràcia amb Provença (Barcelona) – Manifestació

És 1r de maig, dia que no l’hem de recordar com un festiu, sinó com un dia de lluita. Commemorem la revolta iniciada per la classe treballadora dels EUA el 1r de maig de 1886, que reivindicava la jornada laboral de 8h, per la qual 5 treballadors anarquistes van ser executats a conseqüencia d’un muntatge policial i d’un procés judicial infame.

Més de 100 anys més tard, la lluita no ha canviat gaire. La jornada màxima de 8h cada cop es respecta menys: hores extres no remunerades, teletreball sense horaris, subcontractes i persones obligades a cotitzar en règim d’autònoms, jornades de repartiment inacabables… Totes aquestes són sols algunes expressions de l’explotació salvatge que la classe treballadora estem vivint a mans del capitalisme. A tot això li hem de sumar la doble o triple jornada que han d’assumir la gran majoria de dones treballadores; un treball no remunerat indispensable per al sosteniment del capitalisme.

Acumulem casos de semiesclavitud com els de les treballadores de la recollida de la fruita a Lleida, Monserveis al Berguedà o els riders ultraexplotats per empreses criminals com Glovo, Deliveroo i altres que presenten el patiment 2.0 com a innovació positiva. Per a ells.

En el context actual de crisis total (sanitària, econòmica, social, ecologica…) el sistema ha demostrat un cop més els interessos de quina classe beneficia, mentre es prepara per noves ofensives contra els i les treballadores. Durant els propers mesos veurem com molts dels Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), que han estat en gran mesura subvencionats per l’estat durant un any, es van convertint en Expedients de Regulació de l’Ocupació (ERO). A més, els acomiadaments i tancaments patronals es beneficiaran del règim jurídic que les últimes reformes laborals han anat creant. Un règim que afavoreix totalment als empresaris i que ens deixa als i les treballadores amb una única defensa: la lluita sindical, perquè sabem que dels nostres governants no s’ha d’esperar res.

On és la cacarejada derogació de la Reforma Laboral del govern més d’esquerres de la història mundial? On és la protecció de la sanitat pública i les internalitzacions amb que s’omplen la boca diversos governs de la Generalitat? No esperem cap avenç que no sigui obtingut per la nostra ferma pressió com a classe treballadora.

Finalment, les hienes del capitalisme ja fa temps que van darrere del botí que representen les pensions. Busquen poder mercantilitzar els diners que asseguren una vida mínimament digna a les persones més grans. Si deixem que això passi ens condemnem a un present i futur molt negres.

Quina és la resposta que hem de donar? La de sempre, la única que funciona: organització i lluita.

Organització per ser més fortes, per combatre unides, colze a colze contra qui ens explota i oprimeix.

Lluita per evitar la mercantilització de les pensions, l’habitatge, la salut, l’educació i també per assolir unes condicions de treball que permetin viure dignament i no serveixin per enriquir a quin ens explota.

Aquest primer de maig sortim al carrer per aturar-los, a tots, com ho farem l’endemà des de les organitzacions de la classe obrera, colpejant cada cop amb més força i sent cada cop més punys alçats. Aquest món possible que anhelem només ho serà per nosaltres mateixes.

VISCA EL PRIMER DE MAIG
VISCA LA CLASSE TREBALLADORA!

L’HABITATGE A DEBAT: OKUPACIÓ

Des del sindicat del metall, ensenyament i el sindicat de banca de Barcelona, presentem una nova xerrada del cicle de “l’habitatge a debat”. Aquesta tercera part tractarà l’okupació.

La ponència corre a càrrec de les companyes del sindicat d’Habitatge del Raval i el del Grup d’Habitatge de Sants.

Us esperem a totes aquest divendres 26 de Febrer a les 17:30 hores, al Carrer Pare Laínez, número 18 (Federació Local de CGT Barcelona)

L’HABITATGE A DEBAT: DESNONAMENTS

Des del sindicat del metall i el sindicat de banca de Barcelona, presentem una nova xerrada del cicle de “l’habitatge a debat”. Aquesta segona part tractarà sobre els desnonaments.

La ponència corre a càrrec de les companyes del sindicat d’habitatge de Gràcia, i ens explicaran com s’organitzen i quines estratègies segueixen per fer front als desnonaments al barri.

Us esperem a totes aquest divendres 15 de gener, al Carrer Pare Laínez, número 18 (Federació Local de CGT Barcelona)

8M LLUITANT CANVIEM EL MÓN

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Día Internacional de la Mujer Trabajadora

El 8 de marzo de 2017, millones de mujeres de muchas partes del mundo fuimos a una huelga histórica por ser la primera huelga de mujeres global que iba más allá de una huelga laboral, incluyendo ámbitos como huelga de cuidados, de consumo y estudiantil.

Es justo reconocer que el movimiento feminista transfronterizo y transcultural ha conseguido que estas luchas estén en las agendas públicas. CGT se ha implicado con este movimiento participando activamente, no sólo convocando las huelgas de los 8M, sino en las diferentes movilizaciones y acciones conjuntas.

Este 8M de 2020, la CGT bajo los principios antipatriarcales, anticapitalistas, antirracistas e internacionalistas de nuestra organización, volvemos a salir a las calles en coordinación con el movimiento feminista para seguir luchando.

  • Luchando juntas contra las desigualdades, contra las violencias machistas
  • Luchando por el derecho a decidir sobre nuestros cuerpos sin discriminaciones por razón de sexo, identidades y orientaciones sexuales
  • Luchando para ser mujeres libres, porque seguimos sufriendo la violencia patriarcal
  • Luchando porque la mayoría de las personas en precario somos mujeres, porque las diferencias salariales también se reflejan en las pensionistas
  • Luchando porque el trabajo doméstico y de cuidados se invisibiliza y no se reconoce
  • Luchando porque las lesbianas, gays, bisexuales, trans, intersexuales, queer… seguimos discriminadas
  • Luchando porque las mujeres migrantes y/o racializadas estamos en una situación de mayor vulnerabilidad ante la violencia de género, la violencia institucional y la violencia racista
  • Luchando porque las mujeres rurales nos encontramos en un espacio patriarcal que nos discrimina
  • Luchando porque los recortes en educación, sanidad, servicios sociales y dependencia se hacen a costa del trabajo y el tiempo de nosotras

Por eso, sigamos luchando contra el consumo capitalista globalizado, sigamos luchando por una educación pública, laica, no sexista y sin estereotipos de género, sigamos luchando por una economía sostenible, justa y solidaria que gestione los recursos básicos y naturales de forma pública, colectiva, comunitaria.

Por un cambio real en las condiciones sociales y laborales de las mujeres, libres de violencias, y por una vida digna.

¡LUCHANDO CAMBIAMOS EL MUNDO!

¡SIN FEMINISMO DE CLASE NO HAY REVOLUCIÓN!

Atemptar contra la salut dels treballadors és Constitucional

Finalment, el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la validesa de poder acomiadar objectivament a treballadors i treballadores que tinguin baixes per malaltia. En efecte, el criminal article 52, apartat D, de l’Estatut dels Treballadors permet acomiadar objectivament si, per exemple, tens una o vàries baixes que sumin 9 dies en un període de dos mesos.

Aquest tribunal caduc, classista i restrictiu de drets civils i laborals, considera que el text està ‘prou equilibrat’ perquè exclou malalties greus si superen els 20 dies ininterrompudament, a més de no comptar la realització de vaga com a causa d’acomiadament. Oh! Encara els haurem de donar les gràcies.

Se’ls agraeix en el seu escrit de raonaments que es sincerin i detallin que aquesta normativa“responde al objetivo legítimo de paliar el gravamen económico que las ausencias al trabajo suponen para las empresas” . És a dir, la salut dels treballadors, de les persones, és absolutament secundària en relació als interessos del capital, de les empreses i el seu afany productivista sense límit. És la prioritat a protegir.

No oblidem que aquesta caixa de Pandora de l’acomiadament per baixes mèdiques justificades la va obrir el PSOE amb les seves reformes i la va acabar de destrossar la darrera reforma laboral del PP el 2012, totes elles amb el vot a favor de la oligarquia catalana i el seu principal partit aleshores, Convergència i Unió al Congreso de los Diputados.

Mentrestant, centenars de milers de treballadors i treballadores pateixen malalties laborals, són donats d’alta per institucions com l’ICAM que reben ingressos per cada alta forçada, centenars de milers prenent analgèsics per poder aguantar el dolor i seguir treballant, van a la feina malalts mentre la piconadora empresarial ens exprimeix fins llençar-nos a les escombreries quan no som el màxim de productius que volen.

Ja sabem el que vol aquest sistema de la classe treballadora, com les escasses normatives garantistes són trepitjades o reinterpretades fins l’absurd. La nostra sortida i justícia com a classe no serà mai ni la legal ni la reforma d’un sistema irreformable. El seu ordre i la seva llei són les paraules amb que reanomenen la nostra misèria i patiment.

Fem una crida a organitzar-nos, a lluitar empresa a empresa i posar en el nostre horitzó, proper o llunyà, acabar amb un sistema incompatible amb la vida digna i solidària.

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Reunió amb la direcció provincial de la tresoreria general de la Seg. Social.

Hem celebrat una reunió amb la direcció provincial de Barcelona de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), en la qual hem manifestat la dificultat que han de demostrar molts treballadors a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT ) Les aportacions efectuades en el moment de les mutualitats, tant per la no conservació de les nòmines d’aquests anys com per insuficiència o no de certificació efectuades pels bancs.

Atès que, segons la llei, la seguretat social és un garant de la preservació de les nostres dades personals i que tenim el dret a accedir a ells, hem demanat que facin un esforç i certifiquin la cotització realitzada a les mutualitats abans de 1979.

També hem cridat per la manca d’efecte de la instrucció que tenien en algunes delegacions sobre el fet que no tenien dades abans de 1980, ja que aquesta afirmació no era certa.

Esperem que hi hagi resultats positius d’aquesta trobada.

El Deutsche Bank ha començat a estendre els certificats sobre la durada de la vida laboral a l’empresa i el fet que sempre ha cotitzat (no s’ha assenyalat) com la majoria dels bancs,
Així mateix, el Banc Sabadell s’ha incorporat recentment i comença a certificar, de manera que Bankia és l’únic grup que segueix ignorant els seus antics treballadors.

MAI MÉS SILENCIADES

El terrorisme masclista, que s’acarnissa especialment amb dones, infància, trans i totes aquelles persones que no entren en els esquemes patriarcals de gènere, suposa una pesada xacra en aquesta societat capitalista. Aquesta negació sistemàtica de la diversitat social i racial és un producte més del mercat que ens necessita empobrides per espoliarnos des de la submissió i la necessitat.

Cap govern pot garantir seguretat dins d’un Estat amb privilegis patriarcals. Estem davant un feminicidi d’Estat on els assassinats masclistes, lluny de prevenir-se i eradicar-se, continuen esdevenint-se com si d’un costum es tractés.

La llei, fidel reflex de la societat burgesa, patriarcal i misògina ens condemna quan som víctimes, i amnistia els depredadors sexuals perpetuant les inèrcies masclistes.
El sistema judicial, ignorant conscientment la necessària visió de gènere en l’aplicació de la llei, dictamina de forma indecent contra dones i menors.

El sistema d’atenció a les víctimes, buit de pressupostos, privatitzant un servei que hauria de ser públic i usant-les com a mercaderies, en comporta la desprotecció donant lloc a més violència contra elles.

Des de la Confederació General del Treball -CGT- promovem un feminisme de classe que canviï les nostres consciències fins a abolir la violència per donar pas a un món més just i igualitari on la vida i el seu desenvolupament no corrin perill.

Nosaltres portem un feminisme nou en els nostres cors

FEM UNA CRIDA A PARTICIPAR EN LES MANIFESTACIONS QUE ES FARAN A CATALUNYA , pel 25N A Barcelona, 25N 11.30h a pl.Universitat

PER TANT SORTIREM UN ALTRE 25 N A CRIDAR BEN FORT I LLUITAR PER :

  • VOLEM HABITAR ELS CARRERS DELS NOSTRES BARRIS I CIUTATS SENSE POR
  • VOLEM CAMINAR TRANQUIL·LES PER TOT ARREU
  • -CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA NI UNA MENYS. ENS VOLEM VIVES LLUITEM PER ABOLIR LA VIOLÈNCIA MAI MÉS SILENCIADES. EXCUSAR LES AGRESSIONS PERPETUA LES VIOLÈNCIES.

Com a Dones llibertàries de CGT, LLUITEM PER ACONSEGUIR

• UN MÓN MÉS JUST I IGUALITARI ON LA VIDA I EL SEU DESENVOLUPAMENT NO CORRIN PERILL.
• UN MÓN QUE NO CONEGUI MURS NI FRONTERES .

 

Comunicat Encausades del Parlament arran de la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem

El 18 de març es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que anul·la l’absolució de vuit de les encausades per l’acció d’Aturem el Parlament i les condemna a tres anys de presó.

Recordem que aquesta sentencia resol un recurs interposat per la Fiscalia, el Parlament de Catalunya, la Generalitat i Manos Limpias contra l’absolució dictada per l’Audiència Nacional el juliol de l’any passat.

Ja no en tenim cap dubte: l’avarícia és la sang que corre per les venes de la classe dirigent. El seu amor pels diners i el poder, l’únic amor que són capaços de sentir, els marca a foc les seves vides. Són mocosos malcriats i capritxosos que sempre ho han tingut tot. I si una sentència de l’Audiència Nacional contradiu el que tenien planejat, el Suprem s’encarregarà de corregir l’embolic. Res pot escapar als seus totalitaris dictàmens democràtics. S’enrabien i bramen per un caramelet més; compten amb la premsa, servil i fidel, i amb el poder judicial per a què ho embolcalli en discursos tècnics.

L’acarnissament mai ha sigut bon company de viatge, i quan s’exerceix des de les oligarquies mandatàries, s’institucionalitza la malevolència, la rancúnia i l’odi. La persecució d’unes persones per part de la Fiscalia, el Parlament i la Generalitat, per a que paguin amb anys de presó haver intentat impedir un paquet de retallades socials atroç i impune, i que ho aconsegueixin i es congratulin, és un clar signe de putrefacció política.

La lapidació democràtica a la que ens aboquen neix de la seva arrogància i el seu menyspreu, de la seva insignificança com a persones. La pudor de la seva ideologia, la del “tot per la pasta”, és aberrant.

No creiem en les seves lleis, però veient els seus tripijocs judicials, afirmem que ni tant sols ells hi creuen. El seu sistema legal és una construcció elitista que funciona com un fuet, sempre de dalt a baix.

Sort que ens tenim les unes a les altres. Sort que sabem que això no serà sempre així. Ja fa temps que ens agrupem, ens respectem i conspirem per a què sigui la veritable voluntat popular -aquella que s’arromanga i planta cara, aquella que aguanta cops i no retrocedeix- la que doni sentit a aquesta vida. Continuem decidides a seguir les ensenyances revolucionaries de qui ja ens va deixar, de qui es va jugar la vida per la dignitat de totes les generacions.

Ens ho estan posant molt difícil, però ja estem acostumades a les nostres vides d’incerteses i inestabilitats. La permanent precarietat a la que ens condemnen ens fa ser àgils, ràpides i audaces i cada cop més radicals.

Ens mirem per a què els nostres embats siguin precisos.

Ens cuidem per agermanar-nos.

Riem perquè qui no ha tingut res, res té a perdre.

El Cas Parlament serà recordat per la infranquejable companyonia generada.

El Cas Parlament serà recordat per la infàmia i el joc de mans de la política.

Ens dirigim a totes aquelles persones, assemblees, col·lectius, organitzacions i marees que lluiten contra la màfia política i els fonamentalistes neoliberals. Volem convidar-vos a una manifestació unitària de repulsa contra aquesta sentència, però també contra la política de la por i la repressió que desplega un sistema en descomposició, que vol salvar els seus privilegis per sobre la dignitat de la resta de la població.

Manifestació dissabte 21 de març a les 19h a Plaça Universitat de Barcelona.

Encausades d’ “Aturem el parlament 15J 2011”