Des del sindicat del metall, ensenyament i el sindicat de banca de Barcelona, presentem una nova xerrada del cicle de “l’habitatge a debat”. Aquesta tercera part tractarà l’okupació.
La ponència corre a càrrec de les companyes del sindicat d’Habitatge del Raval i el del Grup d’Habitatge de Sants.
Us esperem a totes aquest divendres 26 de Febrer a les 17:30 hores, al Carrer Pare Laínez, número 18 (Federació Local de CGT Barcelona)
Des del sindicat del metall i el sindicat de banca de Barcelona, presentem una nova xerrada del cicle de “l’habitatge a debat”. Aquesta segona part tractarà sobre els desnonaments.
La ponència corre a càrrec de les companyes del sindicat d’habitatge de Gràcia, i ens explicaran com s’organitzen i quines estratègies segueixen per fer front als desnonaments al barri.
Us esperem a totes aquest divendres 15 de gener, al Carrer Pare Laínez, número 18 (Federació Local de CGT Barcelona)
L’habitatge a debat. Divendres 18/12 18:30 als locals de la federació local de la CGT de BCN
Com es va decidir al ple de Lleida s’ha fet una públicació de la guia de defensa laboral en àrab. La podeu trobar aqui:
Día Internacional de la Mujer Trabajadora
El 8 de marzo de 2017, millones de mujeres de muchas partes del mundo fuimos a una huelga histórica por ser la primera huelga de mujeres global que iba más allá de una huelga laboral, incluyendo ámbitos como huelga de cuidados, de consumo y estudiantil.
Es justo reconocer que el movimiento feminista transfronterizo y transcultural ha conseguido que estas luchas estén en las agendas públicas. CGT se ha implicado con este movimiento participando activamente, no sólo convocando las huelgas de los 8M, sino en las diferentes movilizaciones y acciones conjuntas.
Este 8M de 2020, la CGT bajo los principios antipatriarcales, anticapitalistas, antirracistas e internacionalistas de nuestra organización, volvemos a salir a las calles en coordinación con el movimiento feminista para seguir luchando.
Por eso, sigamos luchando contra el consumo capitalista globalizado, sigamos luchando por una educación pública, laica, no sexista y sin estereotipos de género, sigamos luchando por una economía sostenible, justa y solidaria que gestione los recursos básicos y naturales de forma pública, colectiva, comunitaria.
Por un cambio real en las condiciones sociales y laborales de las mujeres, libres de violencias, y por una vida digna.
¡LUCHANDO CAMBIAMOS EL MUNDO!
¡SIN FEMINISMO DE CLASE NO HAY REVOLUCIÓN!
Finalment, el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la validesa de poder acomiadar objectivament a treballadors i treballadores que tinguin baixes per malaltia. En efecte, el criminal article 52, apartat D, de l’Estatut dels Treballadors permet acomiadar objectivament si, per exemple, tens una o vàries baixes que sumin 9 dies en un període de dos mesos.
Aquest tribunal caduc, classista i restrictiu de drets civils i laborals, considera que el text està ‘prou equilibrat’ perquè exclou malalties greus si superen els 20 dies ininterrompudament, a més de no comptar la realització de vaga com a causa d’acomiadament. Oh! Encara els haurem de donar les gràcies.
Se’ls agraeix en el seu escrit de raonaments que es sincerin i detallin que aquesta normativa“responde al objetivo legítimo de paliar el gravamen económico que las ausencias al trabajo suponen para las empresas” . És a dir, la salut dels treballadors, de les persones, és absolutament secundària en relació als interessos del capital, de les empreses i el seu afany productivista sense límit. És la prioritat a protegir.
No oblidem que aquesta caixa de Pandora de l’acomiadament per baixes mèdiques justificades la va obrir el PSOE amb les seves reformes i la va acabar de destrossar la darrera reforma laboral del PP el 2012, totes elles amb el vot a favor de la oligarquia catalana i el seu principal partit aleshores, Convergència i Unió al Congreso de los Diputados.
Mentrestant, centenars de milers de treballadors i treballadores pateixen malalties laborals, són donats d’alta per institucions com l’ICAM que reben ingressos per cada alta forçada, centenars de milers prenent analgèsics per poder aguantar el dolor i seguir treballant, van a la feina malalts mentre la piconadora empresarial ens exprimeix fins llençar-nos a les escombreries quan no som el màxim de productius que volen.
Ja sabem el que vol aquest sistema de la classe treballadora, com les escasses normatives garantistes són trepitjades o reinterpretades fins l’absurd. La nostra sortida i justícia com a classe no serà mai ni la legal ni la reforma d’un sistema irreformable. El seu ordre i la seva llei són les paraules amb que reanomenen la nostra misèria i patiment.
Fem una crida a organitzar-nos, a lluitar empresa a empresa i posar en el nostre horitzó, proper o llunyà, acabar amb un sistema incompatible amb la vida digna i solidària.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Hem celebrat una reunió amb la direcció provincial de Barcelona de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), en la qual hem manifestat la dificultat que han de demostrar molts treballadors a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT ) Les aportacions efectuades en el moment de les mutualitats, tant per la no conservació de les nòmines d’aquests anys com per insuficiència o no de certificació efectuades pels bancs.
Atès que, segons la llei, la seguretat social és un garant de la preservació de les nostres dades personals i que tenim el dret a accedir a ells, hem demanat que facin un esforç i certifiquin la cotització realitzada a les mutualitats abans de 1979.
També hem cridat per la manca d’efecte de la instrucció que tenien en algunes delegacions sobre el fet que no tenien dades abans de 1980, ja que aquesta afirmació no era certa.
Esperem que hi hagi resultats positius d’aquesta trobada.
El Deutsche Bank ha començat a estendre els certificats sobre la durada de la vida laboral a l’empresa i el fet que sempre ha cotitzat (no s’ha assenyalat) com la majoria dels bancs,
Així mateix, el Banc Sabadell s’ha incorporat recentment i comença a certificar, de manera que Bankia és l’únic grup que segueix ignorant els seus antics treballadors.
El terrorisme masclista, que s’acarnissa especialment amb dones, infància, trans i totes aquelles persones que no entren en els esquemes patriarcals de gènere, suposa una pesada xacra en aquesta societat capitalista. Aquesta negació sistemàtica de la diversitat social i racial és un producte més del mercat que ens necessita empobrides per espoliarnos des de la submissió i la necessitat.
Cap govern pot garantir seguretat dins d’un Estat amb privilegis patriarcals. Estem davant un feminicidi d’Estat on els assassinats masclistes, lluny de prevenir-se i eradicar-se, continuen esdevenint-se com si d’un costum es tractés.
La llei, fidel reflex de la societat burgesa, patriarcal i misògina ens condemna quan som víctimes, i amnistia els depredadors sexuals perpetuant les inèrcies masclistes.
El sistema judicial, ignorant conscientment la necessària visió de gènere en l’aplicació de la llei, dictamina de forma indecent contra dones i menors.
El sistema d’atenció a les víctimes, buit de pressupostos, privatitzant un servei que hauria de ser públic i usant-les com a mercaderies, en comporta la desprotecció donant lloc a més violència contra elles.
Des de la Confederació General del Treball -CGT- promovem un feminisme de classe que canviï les nostres consciències fins a abolir la violència per donar pas a un món més just i igualitari on la vida i el seu desenvolupament no corrin perill.
PER TANT SORTIREM UN ALTRE 25 N A CRIDAR BEN FORT I LLUITAR PER :
Com a Dones llibertàries de CGT, LLUITEM PER ACONSEGUIR
• UN MÓN MÉS JUST I IGUALITARI ON LA VIDA I EL SEU DESENVOLUPAMENT NO CORRIN PERILL.
• UN MÓN QUE NO CONEGUI MURS NI FRONTERES .
El 18 de març es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que anul·la l’absolució de vuit de les encausades per l’acció d’Aturem el Parlament i les condemna a tres anys de presó.
Recordem que aquesta sentencia resol un recurs interposat per la Fiscalia, el Parlament de Catalunya, la Generalitat i Manos Limpias contra l’absolució dictada per l’Audiència Nacional el juliol de l’any passat.
Ja no en tenim cap dubte: l’avarícia és la sang que corre per les venes de la classe dirigent. El seu amor pels diners i el poder, l’únic amor que són capaços de sentir, els marca a foc les seves vides. Són mocosos malcriats i capritxosos que sempre ho han tingut tot. I si una sentència de l’Audiència Nacional contradiu el que tenien planejat, el Suprem s’encarregarà de corregir l’embolic. Res pot escapar als seus totalitaris dictàmens democràtics. S’enrabien i bramen per un caramelet més; compten amb la premsa, servil i fidel, i amb el poder judicial per a què ho embolcalli en discursos tècnics.
L’acarnissament mai ha sigut bon company de viatge, i quan s’exerceix des de les oligarquies mandatàries, s’institucionalitza la malevolència, la rancúnia i l’odi. La persecució d’unes persones per part de la Fiscalia, el Parlament i la Generalitat, per a que paguin amb anys de presó haver intentat impedir un paquet de retallades socials atroç i impune, i que ho aconsegueixin i es congratulin, és un clar signe de putrefacció política.
La lapidació democràtica a la que ens aboquen neix de la seva arrogància i el seu menyspreu, de la seva insignificança com a persones. La pudor de la seva ideologia, la del “tot per la pasta”, és aberrant.
No creiem en les seves lleis, però veient els seus tripijocs judicials, afirmem que ni tant sols ells hi creuen. El seu sistema legal és una construcció elitista que funciona com un fuet, sempre de dalt a baix.
Sort que ens tenim les unes a les altres. Sort que sabem que això no serà sempre així. Ja fa temps que ens agrupem, ens respectem i conspirem per a què sigui la veritable voluntat popular -aquella que s’arromanga i planta cara, aquella que aguanta cops i no retrocedeix- la que doni sentit a aquesta vida. Continuem decidides a seguir les ensenyances revolucionaries de qui ja ens va deixar, de qui es va jugar la vida per la dignitat de totes les generacions.
Ens ho estan posant molt difícil, però ja estem acostumades a les nostres vides d’incerteses i inestabilitats. La permanent precarietat a la que ens condemnen ens fa ser àgils, ràpides i audaces i cada cop més radicals.
Ens mirem per a què els nostres embats siguin precisos.
Ens cuidem per agermanar-nos.
Riem perquè qui no ha tingut res, res té a perdre.
El Cas Parlament serà recordat per la infranquejable companyonia generada.
El Cas Parlament serà recordat per la infàmia i el joc de mans de la política.
Ens dirigim a totes aquelles persones, assemblees, col·lectius, organitzacions i marees que lluiten contra la màfia política i els fonamentalistes neoliberals. Volem convidar-vos a una manifestació unitària de repulsa contra aquesta sentència, però també contra la política de la por i la repressió que desplega un sistema en descomposició, que vol salvar els seus privilegis per sobre la dignitat de la resta de la població.
Les Marxes per la Dignitat tornaran a Madrid amb l’objectiu d’exigir una vida digna. Es mobilitzaran diferents columnes de tot l’estat.
Desde la gran manifestació del 22M de fa un any, a la que centenars de milers de persones es van manifestar en demanda d’un habitatge digne la situació no ha millorat. Es fan notar encara més les conseqüències perverses de les polítiques d’austeritat imposades per la troika contra la majoria social de l’estat espanyol.
Les Marxes per la Dignitat fan una crida a la majoria social i la classe treballadora per la mobilització, per mostrar al carrer que VOLEM UNA VIDA AMB DIGNITAT, per identificar els culpables d’aquesta situació social greu i injusta i defensar el programa de les Marxes per la Dignitat.
El 21 de març, tornem a Madrid!
