Que els treballadors revoquien el seu comité no és gens habitual. Que ho facin els treballadors d’una entitat bancària com ara el Barclays és una raresa, posiblement la primera vegada que ocurreix en una empresa d’aquest tipus des de que es van crear els comités d’empresa.
Com ha arribat a passar això? Doncs ha estat a partir de la negociació de l’ERO que CaixaBank ha presentat a Barclays i amb el que pretén acomiadar 1.120 treballadors i treballadores. No cal cercar massa a internet per trobar un bon grapat de notícies relacionades amb les “negociacions” dels ERO per part de CCOO i UGT com recentment l’ERO a Atento, declarat nul per l’audiència nacional.
Els treballadors de CaixaBank davant la sospita de que els membres del comité estaven més preocupats per mantenir els seus llocs de treball que en defensar els companys (i no oblidem que a més els membres del comité tenen privilegis de permanència al lloc de treball en cas d’acomiadaments col·lectius), van decidir consultar amb un altre bufete perquè els assessorés. Després han demanat a UGT i CCOO que els advocats d’aquest bufete participessin a les negociacions, participació a la que s’han negat els sindicats.
En aquesta situació es va realitzar l’assemblea el divendres 23 de gener a la que els treballadors de Barklays van decidir en assemblea fer fora el seu comité d’empresa si els sindicats no permetien la seva participació directa a les negociacions de l’ERO. Està per veure si finalment ho aconseguiran però aquesta decisió, avalada per més de 700 signatures, deixa ben a les clares que la confiança dels treballadors en aquestes màquines de negociar i signar EROs està en nivells mínims.