A la xerrada “Les fronteres europees“, que vam organitzar el Sindicat de Banca de Barcelona juntament amb companys de la Red Antifascista por Grecia i de Tanquem els CIEs van assistir més de 60 persones, que van omplir la sala Costa de la CGT a Barcelona.
Donem les gràcies a tots els que heu vingut, i feliticitem a tots els companys que han treballat per organitzar l’acte.
Article de la Coordinadora d’Informàtica de CGT
Manca mes i mig la fin del termini de negociació que es van atorgar els sindicats CCOO-UGT i la patronal del sector TIC. Just a temps per evitar que es meriti un nou trienni.
Els cobraments de trienni d’antiguitat es paguen íntegrament en algunes empreses, i en altres s’absorbeixen si es cobra per sobre del salari base, però en totes suposa que cap dels més de cent mil treballadors/es del sector cobri menys del salari base +5% cada 3 anys.
Aquests mínims garantits són encara més importants perquè suposen, a la pràctica, un efecte d’arrossegament sobre la resta de sous del sector cap amunt. Si s’eliminés aquest increment de mínims, produiria l’efecte contrari, una caiguda salarial.
CCOO deia al juny que els triennis no es tocaven, però ara està preparant el terreny per el contrari mitjançant els seus perfils a les xarxes socials:
Però fins i tot aquesta argumentació és fal·laç, como ho demostra que en només un mes dues empreses més han aconseguit la no absorció de triennis en nòmina al Tribunal Suprem. A Rural Servicios Informáticos i Infoservicios.
No entrarem en processos de debat intern d’altres organitzacions, però sí que volem constatar certes coincidències i preocupacions entre el que vam dir en el seu moment i el que expliquen delegats TIC des de la web ‘Ganemos CCOO‘ referent a l’opacitat en les reunions de conveni i el perill de signar retrocessos laborals.
Però no només està això en joc: tota flexibilització o pèrdua de voluntarietat significa estrènyer més el nus de la soga empresarial sobre el teu coll.
La retirara o debilitament dels articles 4 i 5 del actual conveni que asseguren la seva ultraactivitat (és a dir, que no caduqui), posaria en perill tot el redactat en la següent negociació.
No vam avisar en va. En el Conveni de T-Systems d’aquest any es van signar retrocessos laborals, però també es va inclure aquest paràgraf a l’apartat de cursos de formació:
“Velar para que las formaciones desarrolladas, dentro de lo posible, contemplen la obtención de certificaciones académicas/profesionales, que mejoren las capacidades y perfiles competenciales. Dentro de estas certificaciones serán preferentes las establecidas por la EUCIP. “
I qué és l’EUCIP? A la seva web s’indica que es tracta d’una fundació dedicada a la formació, on un dels seus patrons fundadors és CCOO. Té la seu a l’edifici de CCOO de Madrid. El seu president, com a representant de CCOO, és l’antic Secretari d’Acció Sindical de Comfia, Eduardo Alcaín.
Introduir condicions semblants en el Conveni suposaria paletades d’ingressos per a una fundació de la qual CCOO forma part. No permetrem aquest tipus d’accions a costa dels drets dels i les treballadores. Els nostres drets es defensen.
Ahir vam fer concentracions conjuntes al Banc de Sabadell i al Banc de Santander per protestar contra les prolongacions il·legals de jornades.
Aquí teniu algunes fotos d’aquestes concentracions:
La CGT continua la seva campanya de mobilitzacions contra la situació que vivim els treballadors de tots dos bancs. La situació és molt similar en ambdues entitats, on els treballadors són forçats, sota l’amenaça de ser traslladats i degradats, a allargar il·legalment la seva jornada laboral sense cap mena de compensació.
Aquesta situació és un frau als treballadors, a la Seguretat Social i a l’Hisenda Pública, fa imposible la conciliació de la seva vida familiar i laboral, i destrueix llocs de treball. Al Banc Santander la Secció Sindical de CGT calcula que la plantilla es forçada a treballar un mínim de 7 milions d’hores extraordinàries.
Al Banc Sabadell la situació és similar i la Inspecció de Treball de Barcelona ja va constatar aquest fet i requerir al Banc un control de la jornada laboral. La CGT valora la feina encoberta realitzada en més de 50 milions d’euros anuals.
La CGT ja va convocar concentracions davant les oficines dels dos bancs. El 30 de setembre ens vam concentrar a les oficines del Banc Sabadell i el 9 d’octubre vam fer el mateix a les oficines del Banc Santander. Aquest 12 de novembre ho tornarem a fer:
I ho continuarem fent fins que aconseguim els nostres objectius.
Contra l’abús generalitzat, la resposta de CGT
El 5 de novembre es van celebrar eleccions a l’empresa Atos. Es van presentar 4 candidatures dels sindicats CCOO, UGT, COS i CGT per elegir 17 delegats, i els resultats van ser els següents:
| Candidatura | Vots | Delegats |
|---|---|---|
| COS | 89 | 5 delegats |
| CCOO | 69 | 4 delegats |
| CGT | 62 | 4 delegats |
| UGT | 59 | 4 delegats |
Aquestes eleccions arriben després d’uns anys complicats.
Des de les darreres eleccions la plantilla del centre de Barcelona s’ha reduït el 35% (de 800 a 500 treballadors).
A més els treballadors han patit una reducció de salaris pactada amb CCOO i UGT que la CGT ha denunciat per fraudulenta i que està pendent de judici, i per acabar-ho d’adobar l’estiu passat l’empresa va presentar un ERO, que s’ha pogut aturar perque a la oposició de CGT s’ha afegit aquesta vegada la UGT, deixant CCOO en solitari per signar l’ERO i fins i tot es va queixar publicament.
Aquesta lluita constant però, no s’ha traduït a les eleccions sindicals, on per exemple el sindicat que ha signat la reducció salarial i volia signa l’ERO (CCOO) ha estat el segon més votat. La novetat ha estat la presència de COS, que es presentava per primera vegada però amb vells coneguts del Comité al capdavant.
Avui dijous la CGT ha fet una concentració davant la Borsa de Barcelona, al Passeig de Gràcia.
Aquesta concentració forma part d’una campanya de mobilització de la Secció Sindical de CGT a Hewlett Packard per lluitar contra els acomiadaments d’aquesta companyia. Abans ja van haver-hi accions a Saragossa i Sant Cugat, i te previst repetir la concentració d’avui davant les Borses de Madrid, Londres i Nova York, si s’escau.
Aqui teniu algunes imatges de la concentració d’avui, que ha comptat amb molt bona participació.
La Xarxa Antifa per Grècia en colaboració amb el sindicat de Banca de CGT Barcelona organitza una xerrada sobre les fronteres europees, amb un enfoc a Grècia i el estat espanyol.
Las fronteras europeas: historias de represión y resistencia en Grecia y España
Viernes, 14 de noviembre a 19.30h
Local CGT Barcelona
Via Laietana 19, 9a Planta
Cada any hi ha un degoteig de 100 acomiadaments a la seu catalana de la companyia.
Des de fa 4 anys, les diferents empreses del grup HP a Espanya han patit prop de 1000 acomiadaments. Un centenar cada any a la seu que té la multinacional a Sant Cugat.
En els darrers 3 anys, la plantilla d’HP a Sant Cugat ha realitzat de forma massiva una vaga indefinida de 7 dies, una jornada de 24h, dues vagues de mitja jornada i 4 aturades de dues hores. A més de manifestacions, protestes i diverses accions.
Segons informació que ha arribat a la secció sindical de CGT a HP, l’objectiu és “Reduïr el cost mitjà del salari dels “recursos””, simplement per a obtenir més beneficis doncs l’empresa no té pèrdues econòmiques.
Molta d’aquesta responsabilitat és deguda a l’especulació financera que es realitza en la compra/venda d’accions. L’actual presidenta a nivell mundial, Meg Whithman està al davant d’un pla de dos anys d’acomiadament de 50.000 treballadors a tot el món única i exclusivament per generar expectatives en les accions.
Per aquesta raó, anirem aquest dijous a les 13h a la Borsa de Barcelona a informar de l’estat d’acomiadaments a l’empresa i assenyalar la maquinària especulativa que hi ha al darrere.
La Secció Sindical de CGT ha registrat avui a l’Ajuntament de Sant Cugat un escrit demanant el seu suport als i les treballadores de HP davant la política d’acomiadaments de l’empresa, i la retirada de la candidatura de HP al ‘Premi Sant Cugat’.
Les accions de la Secció Sindical de CGT a HP no s’aturen aqui. La nit del 31 d’octubre ja van fer una acció a Saragossa, i el proper dijous està convocada una concentració davant la Borsa de Barcelona.
Volem adreçar-nos a vostés per fer-los arribar la situació d‟acomiadaments existents a HP Sant Cugat, demanant el seu suport i tota iniciativa que pugui ajudar a que la plantilla pugui simplement treballar en pau.
Els indiquem els principals fets:
Pot ser que HP compensi aquests 1000 acomiadaments amb les mateixes contractacions, però en condicions precàries: de fet, aquest és el seu objectiu declarat.
En cap cas, l‟expulsió de persones treballadores per a ser substituïdes per incorporacions en precari pot ser considerat ‘un saldo global positiu’, si no és que es vegi positiu empobrir els treballadors i raonable enviar-los a l‟atur.
Per tot l’anterior, demanem de cada Grup Parlamentari atendre les següents peticions:
Els estem molt agraïts/ides per la seva atenció i quedem a l’espera de la seva resposta.
Secció Sindical de la CGT a Hewlett-Packard
Trinxeraires, pocavergonyes, xoriços, corruptes, lladres… Aquestes i altres afirmacions s’han fet sobre els beneficiaris de les famoses targetes black de Cajamadrid/Bankia. No serem nosaltres els que les desmenteixin perquè en alguns casos es queden curtes. No obstant això voldríem fer algun comentari sobre aquest tema.
Totes les caixes venien obligades per llei a regir-se per la lògica del que és públic: els seus objectius eren la satisfacció de les necessitats públiques, per tant no tenien com a objectiu el benefici privat.
Unes Caixes que han estat gestionades en funció de la representativitat política obtinguda en cada territori, més els ajuntaments, la CEOE, la CEPIME i els sindicats del règim (CCOO i UGT).
Tots els gestors estaven obligats per llei a una gestió dels recursos públics de manera eficient i amb garanties de suficiència per assolir els fins socials, econòmics i financers de cada territori. La seva gestió no podia buscar l’interès privat, com tampoc el lucre personal.
86 “gestors” de l’entramat Cajamadrid/Bankia han espoliat per al seu ús personal i privatiu 15,5 milions d’euros des del 2003 al 2013, a més de tenir uns sous milionaris.
I tot això succeïa mentre que aquells que estaven encarregats de vetllar pels drets dels clients miraven cap a un altre costat, estafant a milers de jubilats venent-los preferents, enganyant als seus accionistes, recordem l’anunci de “Sóc empresari”, o mentint en els seus balanços financers.
Més enllà de les presumptes implicacions penals, hi ha la qüestió ètica i moral d’aquesta gent que, no ho oblidem, ha estat coberta i protegida per les organitzacions que ara s’escandalitzen davant alguna cosa que era més que evident.
Recordar que algun dels implicats en aquests fets pertany avui dia a l’staff directiu del Banc Santander, per la qual cosa des de la CGT fem una crida perquè aquestes persones cessin en la seva activitat IMMEDIATAMENT, si volem que el Codi Ètic no siguin paraules buides en un paper, quan d’alts directius es tracta i en canvi un element sancionador quan d’empleats parlem.
… I aquests sindica llestos que vivien a cos de rei fent-nos creure que estaven en els consells d’administració per defensar millor els nostres drets … Recordem-los:
| CCOO (Comisiones "Obreras") | UGT (Unión General de "Trabajadores") | ||
|---|---|---|---|
| Francisco Baquero | 266.400 € | Gonzalo Martín Pascual | 129.700 € |
| Antonio Rey de Biñas | 191.500 € | Miguel Ángel Abejón | 109.300 € |
| Rodolfo Benito | 140.600 € | Rafael Eduardo Torres | 82.300 € |
| Juan José Azcona | 99.300 € | José Ricardo Martínez | 44.200 € |
| Pedro Bedia | 78.200 € | ||
| Gabriel Moreno | 20.000 € | ||
Font: eldiario.es
Des de la CGT portem denunciant des de fa molt de temps les pràctiques sindicals d’aquestes associacions. EROs fraudulents, cursos de formació inexistents, cobraments de comissions per negociar acords lesius per als treballadors, subvencions milionàries i una infinitat de casos que posarien vermell a qualsevol que tingués una mica de decència, una mica del que sens dubte no tenen. La CGT, allà on hem pogut, ens hem personat com a acusació particular per depurar totes les responsabilitats que siguin necessàries, tant en els ERO d’Andalusia, com organitzant un crowdfunding per poder personar-nos en el cas de Bankia.
I mentrestant a la nostra empresa signen EROs, accepten clàusules sòl per als treballadors procedents de Banesto i moltes més qüestions que no vénen al cas en aquest moment.
D’aquí a uns mesos es produiran les eleccions sindicals i aquests “companys” tornaran a demanar-nos el vot apel·lant a uns bonics discursos, amagant i oblidant tota aquesta corrupció que els corroeix per dins. Ni un indici d’autocrítica excepte l’estrictament necessària quan els enxampen in fraganti amb el cotxet dels gelats i després a recordar les bondats del seu sindicalisme “responsable”. L’ètica té una sola cara, però el desvergonyiment, d’acord amb els fets que denunciem, es vesteix de múltiples cares i totes elles porten a una sola: l’enriquiment personal per sobre de totes les coses.
Pensa-t’ho abans de donar-los suport perquè l’endemà no tornaran a comptar amb tu.
La CGT lluita i es mou en el camp del bé comú, de la solidaritat, del suport mutu i d’una societat que pretén acabar amb aquest sistema delinqüent.
Afilia’t a la CGT, Volem ser el teu sindicat
