FESIBAC Catalunya

No ens deixarem emmordassar #lleimordassa #leymordaza

14 de desembre de 2014

El Govern de l’Estat espanyol torna, un cop més, a atemptar contra els nostres drets i llibertats. Aquesta vegada es tracta de l’aprovació avui al Congrès dels Diputats del projecte de Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda i molt millor denominada com a llei mordassa.

Amb l’entrada en vigència d’aquesta llei, el Govern pretén tapar-nos la boca, limitar la nostra llibertat d’expressió, d’informació i de lliure circulació. Es tracta de drets que, de manera hipòcrita, el poder polític estableix com a llibertats públiques en la seva tan preuada Constitució. Des del govern han observat que no ens callem, que hem dit prou a tantes mesures que restringeixen, i en molts casos fan desaparèixer, els nostres drets. Per això responen de manera dràstica, manllevant al poble aquells mecanismes dels quals fa ús per a evitar “legalitats” gens legítimes.

El projecte de llei tipifica com a infraccions administratives i castiga amb elevades multes econòmiques (les més greus poden ser de fins a 600.000 euros, sense tenir en compte la capacitat econòmica de “l’infractor”) actuacions que des del poble s’han dut a terme per a protegir els drets i llibertats de les persones. N’esmentem algunes:

1. Es castiguen de forma molt greu les manifestacions i reunions no comunicades que es realitzin en instal•lacions que presten serveis bàsics per a la comunitat, com poden ser les concentracions davant d’hospitals per a la defensa de la sanitat pública.

2.Tipifiquen com a infracció greu les manifestacions que es realitzin davant el Congrés dels Diputats o el Parlament (recordem les concentracions davant del Congrés dels Diputats i els Parlaments Autonòmics arran del moviment del 15-M).

3. Penalitzen administrativament actes d’obstrucció, entre d’altres, que pretenguin impedir el compliment de resolucions judicials. Per exemple, perseguiran els actes de solidaritat i resistència en desnonaments d’habitatges.

4. Castiguen també l’escalament d’edificis i monuments sense autorització i l’incompliment de les restriccions de circulació peatonal o itinerari amb ocasió d’una manifestació, reunió o acte públic.

Algunes d’aquestes conductes es trobaven fins ara tipificades com a falta al Codi Penal. Tractades com a faltes, comportaven un judici previ, uns terminis de prescripció més curts i una sanció econòmica molt més lleu que les infraccions administratives ara tipificades per la Llei Mordassa.

Amb aquest canvi de jurisdicció, el poder polític sanciona directament per la via administrativa, un procediment que serà molt més ràpid, directe i ens deixarà més indefensos davant les seves actuacions. Al mateix temps ens dificulta les mesures de defensa i d’impugnar les multes. Cal recordar que l’existència de taxes judicials fa pal•lès l’interès del poder polític de circumscriure l’accés a la justícia (no oblidem que es tracta de la “justícia” burgesa) a les classes altes.

Ens retallen la salut, l’educació, ens deixen gairebé a zero en drets laborals i ara intenten desactivar les nostres eines de lluita i resistència.

L’única resposta que ens queda és impedir que aquesta llei sigui finalment una realitat. Des de la CGT de Catalunya cridem al poble a resistir per a fer veure a la classe política que malgrat els atemptats continuats d’aquest govern d’herència, mentalitat i procedir feixista, continuarem lluitant per a la consecució d’una societat llibertària. Serà la intensificació de la lluita als carrers i als centres de treball la que desbordi la llei i en faci impracticable la seva aplicació.

I així, entre totes, l’acabarem tombant.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya

Barcelona, a 12 de desembre de 2014

Un Conveni que s’acaba (2011-2014). Lliçons que aprendre

12 de desembre de 2014

Article de la Secció Sindical de CGT al Banc de Santander

Li podem dir el Conveni de la Crisi. Es va signar en un obrir i tancar d’ulls, no només sense cap procés mobilitzador dels Sindicats implicats sinó que ni tan sols es va intentar un procés de contestació al marc de la pròpia crisi i la posició patronal.

És clar que una posició crítica real a la crisi, al seu origen, conseqüències i l’orientació donada a la seva resolució, MAI pot venir dels qui han estat, en bona part, una de les seves claus. D’una banda, en el seu afany de acollir-se al poder en els consells d’administració del sistema financer (Caixes). De l’altra, quan ja conegudes les arrels de la crisi financera, les cúpules d’aquests Sindicats institucionals, s’atreveixen a signar novament amb la CEOE l’Acord per a l’Ocupació i Negociació Col·lectiva (AENC) el 25/01/2012 per congelar salaris i recollir ambigüitats sobre l’ocupació.

Quin altre discurs tenen ara precisament els que en l’esclat de la crisi van acompanyar el discurs del poder? El mateix Secretari General de CC OO deia no fa gaire que avui no signaria el AENC de 2012, ja que el seu objectiu en contenir els salaris era crear ocupació i la Patronal no ha complert (sona a broma si la cosa no fos tan seriosa) . Avui, tots dos Sindicats signants clamen per recuperar poder adquisitiu com una mesura important, diuen, per “sortir de la crisi”, incentivant el consum i combatent la deflació (?).

No obstant això la seva posició davant el Conveni de Banca (com tantes altres vegades) va ser la contrària: una congelació salarial gairebé total, sota l’eufemisme de que amb ella s’evitaria la destrucció d’ocupació en el Sector. La congelació es va concretar, la no destrucció d’ocupació, NO! Només cal veure l’evolució de la plantilla en aquests 4 anys: Una destrucció d’ocupació continuada. Curiosament el conjunt del Sistema Financer espanyol (Bancs i Caixes) presenta la ràtio d’eficiència (mesura de productivitat) més positiu de la UE, amb un 50%. El segueixen Regne Unit (63,4%), França (67,6%) i Alemanya (70%). Així que no és el nivell d’ocupació i el seu cost cap problema per al negoci financer a Espanya.

Però al marge d’aquesta quasi total congelació salarial, el Conveni de la seva crisi, té més molla:

Es torna a la figura del Conveni Intercanvi, al renunciar a drets concrets a canvi, en aquest cas, de la insignificant pujada salarial dels anys 2013 i 2014. En concret, es va renunciar al Dret al Complement de Pensió, vigent per a les persones ingressades abans del 08/03/1980, per als 63 i 64 anys. La introducció per Llei d’una nova Jubilació Anticipada a partir dels 63, donava valor al PE (Prestació a càrrec de l’Empresa) d’aquestes edats (abans només vàlids per a mutualistes), tenint els Bancs de complementar la reducció de la Pensió de Jubilació per anticipació de l’edat d’accés. La nova redacció de l’art. 36.5.- Jubilació, ha suposat un estalvi important a tots els Bancs que no tenien garantit en els seus Fons aquesta contingència. L’estalvi mitjà per persona (segons dades d’un dels principals bancs) és de 53.766,20 euros.
S’introdueix per primera vegada en el Sector la Retribució Variable, lligant hipotètiques pujades salarials al RAE (Resultat de l’Activitat d’Explotació) que, si bé en aquest Conveni no ha suposat – a més – la concreció d’un increment salarial, donada la seva escassa evolució, el concepte en si mateix és un retrocés conceptual al qual els Bancs voldran agafar-se per limitar les pujades salarials directes que es puguin pactar en el futur. Ho veurem i farà mal!
S’abandona la clàusula de revisió salarial que tant ens va costar aconseguir en el Conveni anterior (2007-2010). Aconseguir que els salaris es fixin en relació a l’IPC amb revisió automàtica ens ha costat desenes d’anys en el sector, aconseguint-se curiosament en el primer Conveni que signa C G T (a més es va establir el 1/4 de Paga de Productivitat). És una cosa de lògica laboral, que el Conveni que acaba va abandonar per complet. Mala defensa d’un èxit només assolir-lo.

Afíliat a la C G T, ara és el moment.

Trobada de la Coordinadora d’Informàtica de CGT – Ruesta 2014

1 de desembre de 2014

El cap de setmana del 6 al 8 desembre 2014 realitzarem la nostra trobada anual, aquest any a l’alberg de Ruesta. Aquesta trobada que en altres anys s’ha realitzat a Barcelona, Saragossa i Alcorcón, és la nostra eina de discussió sobre les grans línies que seguirem per a l’acció sindical dins del sector.

La trobada està oberta a totes les persones afiliades a CGT que treballin, o no, en el sector informàtic, ja sigui en un lloc de l’administració pública, en telecomunicacions, a una empresa de consultoria, subcontractat per un empresaurio “líder en el sector“… i si no ets afiliada o afiliat també pots venir 😉

Pancartada contra els acomiadamantes a HP

1 de desembre de 2014

En la línia de continuar difonent la política d’acomiadaments de la companyia, hem empancartat les vies de comunicació preferents de Saragossa i els principals accessos d’entrada i sortida de Barcelona per les Rondes, Meridiana i Diagonal.

Així mateix, hem portat la protesta contra els acomiadaments a zones emblemàtiques del centre de la ciutat com la Sagrada Família o una pancarta de 12 metres a la seu de la CGT a Via Laietana.

Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, els ponts a la Ronda de Dalt, Litoral i Meridiana suposa, aproximadament, un tràfic acumulat de 340.000 cotxes cada dia. A més amb temps per llegir-lo a causa dels habituals col·lapses de l’hora punta.

La pancarta de Via Laietana veu passar cada dia a 44.000 vehicles més, a banda dels milers de turistes que visiten cada dia el centre turístic de la capital, igual que a Sagrada Família.

A Saragossa s’ha visibilitzat el conflicte creat per l’empresa en vies de comunicació i rodalies a polígon Plaza

Setmana rere setmana continuarem fent accions per tots els canals, Borsa, clients, mitjans de comunicació, accions sorpresa, xarxes socials i, per descomptat, arribat el moment a l’empresa.

L’empresa està davant la bifurcació de la reivindicació permanent o l’acord. Sabem que per a alguns dirigents els treballadors som simples molèsties amb insignificants problemes però, vigileu. Som persistents.

Polítics de CiU i del PSC s’embutxaquen milers d’euros en dietes per assistir a reunions de La Caixa

24 de novembre de 2014

Article dels Roger Palà i Sergi Picazo publicat a El Crític

Alts càrrecs de CiU i del PSC han cobrat durant la darrera dècada dietes d’entre 25.000 i 72.000 euros anuals per assistir a les reunions del Consell d’Administració i de la Comissió de Control de La Caixa. El polític millor remunerat ha estat l’alcalde de Banyoles i vicepresident de la Diputació de Girona, el convergent Miquel Noguer, amb 481.400 euros cobrats només en dietes, una mitjana de 53.000 euros cada any entre el 2005 i el 2013. Però no és l’únic polític que ha cobrat aquests tipus de remuneracions extraordinàries. En els darrers nou anys, la dirigent de CDC Immaculada Juan, que ha estat assessora “en polítiques mediambientals” del conseller de la Presidència Francesc Homs, presidenta del Consell Assessor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i alcaldessa de Deltebre, va arribar a sumar 355.500 euros en dietes; l’exconseller de Justícia amb CiU, Josep-Delfí Guàrdia, va guanyar 176.000 euros, i l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va ingressar 173.000 euros. CRÍTIC ha pogut accedir a les dades exactes de les dietes de polítics, empresaris, dirigents sindicals i persones del món social que apareixen als informes corporatius de l’entitat. La majoria d’aquests càrrecs polítics són consellers de La Caixa després de la designació prèvia de les corporacions municipals.

Protesta davant de les oficines principals de CaixaBank, a Barcelona / JORDI BORRÀS

La Caixa paga dietes i primes per assegurances als consellers amb càrrecs de responsabilitat per l’assistència a reunions i pel desplaçament. L’any 2013, l’entitat va gastar 829.000 euros en aquesta partida. Aquesta despesa va començar a disparar-se a partir del 2007 tot i que en els últims anys de crisi s’ha reduït mínimament. La Caixa va arribar a gastar 1,1 milions d’euros en dietes el 2009. El seu cobrament és desigual depenent del càrrec i de l’any: van dels 4.000 euros que cobraven alguns consellers el 2005 fins als 90.000 euros anuals que van arribar a cobrar els vicepresidents. Cal especificar que aquestes dietes són en brut i, després d’aplicar-hi els impostos, poden quedar reduïdes a la meitat o pràcticament la meitat.

Els tres que més han cobrat en dietes no provenen de cap partit polític. Entre el 2005 i el 2013, Salvador Gabarró (president de Gas Natural) ha sumat 648.000 euros en dietes, Javier Godó (editor de La Vanguardia) ha arribat a guanyar 550.700 euros i, completant el podi, Jordi Mercader (president de Miquel y Costas) s’ha beneficiat de 524.000 euros. També hi apareixen altres empresaris destacats com Leopoldo Rodés (Havas Media) o Manuel Raventós (Codorniu).

A més, cal tenir en compte que alguns dels polítics que ostenten el càrrec de conseller al Consell d’Administració de La Caixa cobren també d’altres empreses del grup. El cas més destacat és el de Miquel Noguer, que, segons consta a la documentació corporativa, ha cobrat 836.100 euros entre el 2011 i el 2013 d’altres societats vinculades a La Caixa. En total, l’alcalde de Banyoles hauria cobrat més de 1,3 milions d’euros de l’entitat bancària des del 2005. Els informes corporatius no especifiquen de quines i només contemplen aquest supòsit els darrers tres anys. Immaculada Juan, per exemple, va percebre un total de 315.000 euros en aquest concepte els anys 2011 i 2012. En total, Juan hauria cobrat un mínim de 680.000 euros de La Caixa des del 2005.

Exconsellers de Pujol a sou de La Caixa

L’exdiputat i exconseller d’Economia, Francesc Homs i Ferret / ARXIU

La composició del Consell d’Administració del 2013, l’últim any del qual s’ha publicat informe, ja només compta amb un càrrec electe, l’alcalde de Banyoles, que hi va en representació de les corporacions locals. La resta són expolítics de CiU i del PSC i del PSIB, empresaris vinculats a La Caixa o persones que hi van en representació d’entitats socials, dels sindicats o dels accionistes. L’exconseller de Justícia Josep-Delfí Guàrdia o el d’Economia Francesc Homs, tots dos durant governs de Jordi Pujol, hi han trobat refugi després del seu pas per la política gràcies a ser col·locats a dit per corporacions locals amb dret a representant com l’Ajuntament de Barcelona o les diputacions provincials. Altres polítics que apareixen oficialment com a perceptors de dietes d’entre 153.000 i 96.000 euros per la seva presència en diferents etapes al Consell d’Administració o a la Comissió de Control de La Caixa són l’alcalde de Sant Jaume dels Domenys (CiU), Magí Pallarès; la presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell (CiU), Rosa Maria Mora; l’alcalde d’Hostalric (CiU), Josep Antoni Frías; l’alcaldessa d’Aitona (CiU), Maria Rosa Pujol, o l’exalcaldessa de Palma (PSIB) Aina Calvo. En el cas de Calvo, cal assenyalar que va decidir fer donació de l’import íntegre de les seves dietes a la Creu Roja de les Balears i a Càritas Mallorca.

L’alcalde de Lleida també cobrava

L’alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, que va cobrar dietes des del 2005 fins a abandonar l’entitat el 2012, ha arribat a cobrar 33.000 euros en dietes en un sol any. En total, segons les dades dels informes corporatius anuals, va arribar a sumar 178.000 euros en vuit anys més unes primes per assegurances de la Comissió de Control de 34.000 euros. Era l’únic cas conegut fins ara, ja que la CUP de Lleida va denunciar públicament les dietes del batlle fa dues setmanes per considerar poc “ètic” que, “durant els anys més durs de crisi l’alcalde hagi ingressat unes sumes tan altes de diners”. El mateix Ros va assegurar públicament que “després de restar impostos i assegurances quedaven en menys de 100.000 euros”. L’Ajuntament de Lleida va replicar que aquestes retribucions van ser “completament legals, autoritzades per la Generalitat i pel Banc d’Espanya, consten al registre de la Paeria i han estat declarades a Hisenda”. No es tractaria, en principi, d’un cas de sobresous, com el que afecta altres alcaldes catalans pel cas de les dietes de la Federació Catalana de Municipis.

Dietes per al sindicat CCOO

A banda d’empresaris i de polítics, també cobra dietes per assistència a les reunions el representant dels treballadors de La Caixa, és a dir, un membre de Comissions Obreres, que és qui va guanyar les eleccions sindicals. Les dietes van a parar al sindicat i no a cap persona individual. L’actual secretària general de Comunicació de CCOO, Dolors Llobet, apareix als informes com a cobrant de 332.300 euros en els darrers quatre anys; i abans, el representant sindical al Consell d’Administració, l’històric Manuel Garcia Biel, apareixia rebent 275.000 euros entre el 2005 i el 2009. A més, Llobet també ha cobrat 504.000 euros en els anys 2012 i 2013 com a representant sindical en altres societats del grup, com per exemple, MicroBank i d’altres, però també assegura que això ho dóna al sindicat íntegrament. “Mai cap representant de CCOO ha cobrat dietes de La Caixa. Tot el que se’ns paga ho donem directament al sindicat”, matisa la portaveu del sindicat, Dolors Llobet, en declaracions a CRÍTIC.

Llobet i Garcia Biel hi han assistit, segons reivindica la dirigent sindical, amb l’objectiu de supervisar i controlar les decisions que es prenen als òrgans de govern en favor dels treballadors. Precisament Garcia Biel, segons narra ell mateix al seu blog, va constituir amb altres companys la primera secció sindical de CCOO a l’empresa encara sota el franquisme. Llobet esgotarà el seu mandat al Consell d’Administració l’any vinent i no serà substituïda, ja que el nou organigrama de CaixaBank no preveu la presència de cap representant dels treballadors.

Són legals aquestes remuneracions extres?

L’article 27 dels Estatuts de La Caixa estableix que “el càrrec de membre del Consell d’Administració i de la Comissió de Control tindrà dret a ser retribuït i a l’abonament de les despeses de desplaçament a les sessions”. La quantitat de la retribució se les fixa cada any el mateix Consell d’Administració. Les dietes són perfectament legals, cadascun d’ells ha de declarar-les a Hisenda i estan controlades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

En els pròxims anys ja no es veuran cap més càrrec electe polític ni representants dels sindicats, ja que amb la nova estructura orgànica de CaixaBank en desapareixeran i només hi quedaran persones del món social i empresarial. L’últim a deixar el càrrec va ser Miquel Noguer. Per tant, La Caixa ja no tindrà un control polític ni sindical dins el Consell d’Administració com fins ara.

El president de l’entitat, Isidre Fainé, no cobra dietes perquè ja percep un salari per la seva dedicació exclusiva.

Crowdfunding Bankia #Queréllate

19 de novembre de 2014

Presentació del Crowdfunding iniciat per la CGT a http://www.lanzanos.com/proyectos/cgt-quiere-personarse-procedimiento-de-bankia/

CGT ja va intentar personar-se a l’inici del procediment seguit contra la gestió de Bankia, i no va poder fer-ho davant els requisits que se li van exigir, especialment, el dipòsit d’una fiança de 20.000 euros.

Des d’aquell moment hem defensat que les pràctiques antisocials, no només les corrupteles que s’han anat descobrint al llarg d’aquest temps, sinó, fonamentalment, les polítiques i pràctiques econòmiques dutes a terme pels seus òrgans directius respecte d’habitatge, crèdits hipotecaris, inversions o la captació de fons per mitjà de productes preferents, subordinats i altres productes complexos, no podia quedar impune.

Volem que els treballadors participem de l’exigència de responsabilitat penal, exercint l’acció penal iniciada en el seu dia en aquest procediment i acompanyant a la mateixa, treballant en l’aclariment i la investigació de tot el que ha passat.

Hem intentat personar novament arran del que es va descobrint, per a exercir l’acció penal i tractar d’eludir qualsevol impunitat, i de fer responsables als qui, en definitiva, han portat a que tota la societat haguem pagat col·lectivament els deutes generats per sectors minoritaris de la societat, a més de defensar els drets dels treballadors que han estat acomiadats en una salvatge reestructuració del sector financer, i ens tornen a exigir aquesta fiança, malgrat tot el que ja es va descobrint en la instrucció de les actuacions d’aquesta direcció, motiu pel qual demanem la teva ajuda econòmica per a aquest fi, perquè els qui no hem participat d’aquestes pràctiques, i no obstant això hem patit les seves conseqüències tant en els diners perdut en el rescat financer com per mitjà de les retallades socials puguem participar en aquest procediment.

CGT aconsegueix els 5 delegats a Smartfocus Spain

18 de novembre de 2014

CGT ha aconseguit els 5 delegats escollits a les eleccions sindicals del centre de treball de Smartfocus Spain a Barcelona.

Smartfocus Spain és la filial d’una empresa multinacional que es dedica a la venda, els serveis i el suport d’una plataforma de marketing online, principalment email marketing.

En octubre, a “causa” de la situació econòmica de l’empresa (tot i que la situació econòmica era la mateixa que va permetre l’adquisició de les empreses Content Savvy i Tagpoints al juliol), sis companys van ser acomiadats. Al llarg del 2014 una desena de companys ja havien marxat per l’empitjorament de les condicions de treball.

L’empresa porta a l’estat espanyol uns cinc anys i compte amb uns 65 treballadors. Fa un parell de mesos un grup de treballadors vam constituir la Secció Sindical de la CGT, i posteriorment el conjunt dels treballadors van decidir en assemblea constituir un comité. Tot això succeeix el mateix any de la revisió de les condicions salarials (el febrer de 2014).

L’objectiu de la CGT a Smartfocus és obtenir una comunicació més transparent entre l’empresa i els seus treballadors i treballadores, però per davant de tot la prioritat és contruir mitjançant dinàmiques assemblearies una major solidaritat i suport mutu.

Els companys escollits com a delegats són Dario Lovaglio, Julien Routier, Fabien Guyonneau, Sandra Rodríguez i Ignasi Díez. Cal destacar també la participació dels treballadors, primer a la convocatòria d’eleccions mitjançant assemblea i avui participant massivament: dels 65 treballadores han votat 49 (més del 75% de participació), el que vol dir que gairebé tots amb excepció dels de direcció, els de torn de nit i els de vacances ho han fet.

Salut i encert!

Negres tempestes sobre el Conveni TIC

16 de novembre de 2014

Article de la Coordinadora d’Informàtica de CGT

Manca mes i mig la fin del termini de negociació que es van atorgar els sindicats CCOO-UGT i la patronal del sector TIC. Just a temps per evitar que es meriti un nou trienni.

Els cobraments de trienni d’antiguitat es paguen íntegrament en algunes empreses, i en altres s’absorbeixen si es cobra per sobre del salari base, però en totes suposa que cap dels més de cent mil treballadors/es del sector cobri menys del salari base +5% cada 3 anys.

Aquests mínims garantits són encara més importants perquè suposen, a la pràctica, un efecte d’arrossegament sobre la resta de sous del sector cap amunt. Si s’eliminés aquest increment de mínims, produiria l’efecte contrari, una caiguda salarial.

CCOO deia al juny que els triennis no es tocaven, però ara està preparant el terreny per el contrari mitjançant els seus perfils a les xarxes socials:

Però fins i tot aquesta argumentació és fal·laç, como ho demostra que en només un mes dues empreses més han aconseguit la no absorció de triennis en nòmina al Tribunal Suprem. A Rural Servicios Informáticos i Infoservicios.

No entrarem en processos de debat intern d’altres organitzacions, però sí que volem constatar certes coincidències i preocupacions entre el que vam dir en el seu moment i el que expliquen delegats TIC des de la web ‘Ganemos CCOO‘ referent a l’opacitat en les reunions de conveni i el perill de signar retrocessos laborals.

Però no només està això en joc: tota flexibilització o pèrdua de voluntarietat significa estrènyer més el nus de la soga empresarial sobre el teu coll.

La retirara o debilitament dels articles 4 i 5 del actual conveni que asseguren la seva ultraactivitat (és a dir, que no caduqui), posaria en perill tot el redactat en la següent negociació.

Per què llavors assumir una probable caiguda de condicions per al sector TIC?

No vam avisar en va. En el Conveni de T-Systems d’aquest any es van signar retrocessos laborals, però també es va inclure aquest paràgraf a l’apartat de cursos de formació:

“Velar para que las formaciones desarrolladas, dentro de lo posible, contemplen la obtención de certificaciones académicas/profesionales, que mejoren las capacidades y perfiles competenciales. Dentro de estas certificaciones serán preferentes las establecidas por la EUCIP. “

I qué és l’EUCIP? A la seva web s’indica que es tracta d’una fundació dedicada a la formació, on un dels seus patrons fundadors és CCOO. Té la seu a l’edifici de CCOO de Madrid. El seu president, com a representant de CCOO, és l’antic Secretari d’Acció Sindical de Comfia, Eduardo Alcaín.

Introduir condicions semblants en el Conveni suposaria paletades d’ingressos per a una fundació de la qual CCOO forma part. No permetrem aquest tipus d’accions a costa dels drets dels i les treballadores. Els nostres drets es defensen.

« Pàgina anterior

Pàgina següent »