Protestes contra els acomiadaments de les Seccions Sindicals de CGT a HPE (abans HP).
Juntament amb la separació de la multinacional HP en HP Inc i HP Enterprise s’han anunciat 30.000 acomiadaments.
La CGT protesta una vegada més per visibilitzar el conflicte.
Segueix-lo a Twitter!
En els anteriors articles d’aquesta sèrie sobre els ERO expliquem “El fantàstic negoci dels ERO” i “Com aconsegueix el sindicalisme de concertació domesticar la resistència de la plantilla” . Per tancar aquest especial, detallarem com se’ls pot fer front de forma reeixida. I per no anar-nos molt lluny, usarem l’exemple de 3 mobilitzacions reeixides en el nostre propi sector TIC.
Per poder afrontar un ERO, una modificació de condicions i, en general, qualsevol problema rellevant, no només cal pensar en les teves possibilitats, sinó especialment en les febleses del teu oponent. Revisem què tenim en un ERO típic: Lleis molt favorables a les empreses, un sindicalisme majoritari fàcilment controlable i col·laboracionista, un equip legal que planifica cada petit pas… Anem a veure què podria sortir malament en una partida amb cartes marcades?
I, no obstant això, aquí tenim una pista. En principi tenim davant una empresa relativament confiada que el procés serà tranquil i poc preparada per a un canvi brusc que la posi en una situació compromesa. Tots els sistemes funcionen bé amb previsibilitat i passen dificultats quan els esdeveniments són imprevists.
Hem de, doncs, sortir-nos del guió i buscar la sorpresa, generar incertesa de tipus legal i també respecte al dany que pot arribar a inflingir el conflicte; però sobretot, especialment, una contundència per sobre del càlcul de riscos que ha fet la companyia. I, llavors, tindrem l’ERO a tir.
Aquesta batalla té dos fronts i la plantilla ha de sortir victoriosa en tots dos: D’una banda, doblegar el més aviat possible l’oposició conscient del sindicalisme de concertació que treballa perquè la lluita sigui mínima. Per l’altre insuflar el màxim de pressió sobre l’empresa, especialment en els punts febles d’imatge, producció o principals clients.
El camí ja el coneixem: empoderar l’assemblea de treballadors perquè prengui les regnes i evitar les maniobres de domini i dilació en les accions que realitzen els professionals del sindicalisme d’amiguets, segons la forma descrita en el segon dels articles. I ara, anem als exemples.
Sorpresa: De forma completament inesperada, el que anava a ser un conflicte domesticat més, es descontrola. En una assemblea de treballadors a Barcelona explota la indignació. Primer una persona crida ‘vaga indefinida’, i és fortament aplaudida. Les votacions que tenia previstes el comitè sobre el tipus d’accions a realitzar queden completament obsoletes en aquest mateix instant.
Encara sent part formalment de CCOO, els delegats presents (més tard es van passar al sindicat Co.bas) se sotmeten a l’assemblea i defensen la convocatòria de vaga enfront de la seva federació.
Contundència: El referèndum posterior per la vaga indefinida dóna un suport majoritari a realitzar-la, sembla que el seguiment serà important. Des de CGT vam donar tot el suport i vam fer una crida a les plantilles de totes les empreses on estem presents perquè no s’atengués cap treball derivat de Cap Gemini.
Incertesa: En una empresa TIC, quan una vaga produeix dany i afectació, el problema no el té la consultora: El tenen els clients. La Caixa pressiona a Cap Gemini Espanya perquè es pari aquesta vaga. Davant la negativa, la pressió es va dirigir a la seu francesa: Si hi ha afectació, hi haurà conseqüències.
Cap Gemini va retirar les modificacions de condicions.
Lamentablement, en altres processos posteriors en aquesta mateixa empresa, el ferri control dels sindicats *pactistas va fer molt difícil repetir un *órdago així.
En ocasions els sindicats que habitualment faciliten un escenari d’ERO amistós no són un bloc tan ferri i homogeni com sembla i tenen contradiccions internes, filies i fòbies entre les diferents sigles.
L’ERO d’Atos semblava seguir el camí habitual. La secció de la CGT va promoure i va apostar per unes mobilitzacions que van pressionar setmana a setmana a l’empresa, mentre en la part final del procés CCOO va entrar a negociar els acomiadaments fins a arribar a un principi d’acord. Però al debat intern final, la secció d’UGT es va desmarcar d’aquest preacord i es va quedar al costat de la CGT: no hi havia cap motiu per aquest ERO.
Incertesa: L’empresa es va quedar sense el 50% de la representativitat en la signatura de l’acord i davant la tangible possibilitat que l’ERO fos declarat nul i hagués de reincorporar a tots els acomiadats, pagant-los les nòmines des del dia de l’acomiadament. Davant aquesta disjuntiva, Atos va retirar l’ERO.
Demencial, vergonyós i patètic va ser el comunicat enviat per la secció de CCOO a Atos lamentant el nostre poc ‘tarannà democràtic’ per no posar un acord d’acomiadaments a votació tenint la retirada a la mà. Estaven reclamant els acomiadaments?
Un any després, i malgrat les prediccions de CCOO, Atos no ha tornat a intentar cap acció sobre la plantilla.
La clau en aquesta empresa va ser la rapidesa en les accions i unes assemblees de treballadors amb alt grau de participació i indignació que van tancar el pas al mal menor.
Davant l’anunci de reducció de condicions laborals, la secció de la CGT en l’empresa va convocar immediatament una vaga indefinida, previ a l’inici del procés per així donar temps a una potent mobilització.
L’article 41 que regula aquestes accions té la meitat de termini que un ERO, 15 dies. Per tant, en el cim de la indignació davant la notícia, els missatges habituals de ‘hi ha temps, esperem’ per frenar la mobilització van mancar de tot sentit; això va ser entès ràpidament pels treballadors. Tots els sindicats van cridar a la vaga indefinida després d’unes assemblees massives amb el suport de més del 90% de la plantilla.
La vaga va ser molt potent i contundent i va fer un dany fortíssim a l’empresa. Des del segon dia d’aturades, la majoria de grans clients als quals es prestava servei (Renfe, Racc, la Caixa, Banc Sabadell, Carrefour, Gas Natural, etc.) van sofrir problemes de funcionament de primer ordre. L’empresa va crear una “War room” a Londres per tractar un problema on la pròpia presidenta d’HP mundial, Meg Whitman, va participar activament.
El millor antídot per evitar la manipulació d’assemblees basada en l’autoritat és l’apoderament dels afectats, i a això es va dedicar la secció de la CGT fins i tot contra el rebuig directe d’alguns delegats d’altres sindicats. Que tota decisió la prengués l’assemblea, sigui manifestacions, siguin mobilitzacions o piquets. La plantilla va prendre les regnes del procés i no va tolerar pactes menors, fins i tot amb certa agressivitat quan es van insinuar.
L’empresa va valorar la retirada completa de l’article 41. I quedem a l’espera de la seva resposta. Per desgràcia no estava en joc només el que passés en un país, sinó tota l’estratègia de retallades de la companyia a nivell mundial. Si a Espanya es parava a HP per la força demostrada, quin país seria el següent que els treballadors ho intentessin? Alemanya? Itàlia? O.K.? L’empresa va decidir fer contenció de danys i preparar-se per a les penalitzacions que anava a rebre.
Ara bé, havia d’anar més enllà de les cessions previstes en la taula de negociació perquè la plantilla a Espanya dubtés prou com per tornar al treball. I, al marge de reduir l’abast d’algunes mesures, això es va concretar en la retirada de la mesura estrella: Una retallada del 10% del salari. Aquest va ser el punt en el qual es va produir un dubte suficient en la plantilla que fes difícil el seguir amb la vaga després d’una setmana seguida d’aturades.
Una vaga indefinida que marca el camí per a tot un sector.
És l’última opció, però no un paper mullat: Encara que la llei ha sofert dures reculades per als treballadors, això no vol dir que sigui impossible. Segons l’estadística oficial, de 2012 a 2014 hi ha hagut 237 sentències en Tribunals Superiors d’ERO amb acomiadaments col·lectius, de les quals s’ha donat la raó als treballadors en 107, és a dir el 45%. Quant al Tribunal Suprem, de 79 sentències 27 ERO han estat declarats nuls o no ajustats a dret, el 34%.
És possible lluitar contra els ERO i tot tipus de problemes que tindrem en la nostra vida com a treballadors i treballadores. Però només és possible si estem organitzats i recolzant al sindicat que creguis mereixi aquest nom, unint-te i participant en el que puguis.
Junts, organitzats i ferms és com ens temen. I amb raó. Dóna el pas.
Coordinadora d’Informàtica de CGT
Demà dijous 23 de juliol es realitzarà una marxa fins al Parlament de Catalunya en protesta pel pla d’acomiadaments que vol aplicar Indra Sistemas a 1850 treballadors.
La marxa s’iniciarà a les 11:30 des del centre de treball d’Indra Sistemas situat a Roc Boronat, discorrerà per la Meridiana i es concentrarà al Parc de la Ciutadella, davant del Parlament.
En aquesta concentració es mantindrà una reunió, a partir de les 13:00, amb gran part de l’arc parlamentari per transmetre’ls la nostra preocupació pel futur de l’empresa, i demanar un suport ferm d’unes institucions que estan directament i indirectament afectades per aquest conflicte.
Demà dimarts 21 de juliol a les 8:00 començarà la primera jornada de vaga al centre de treball d’Indra Sistemas a Barcelona contra l’ERO anunciat per l’empresa. Mitjançant aquest procediment d’acomiadament col·lectiu l’empresa pretén desfer-se de 1.850 treballadors i treballadores dels 13.000 que treballen a Espanya, el 14% de la plantilla.
Les jornades de vaga estan convocades pel dimarts i el dijous coincidint amb les reunions de la mesa de negociació. Aquesta primera jornada està programat un taller de pancartes amb els treballadors. La resta de dies s’han convocat aturades parcials d’una hora, de 10:00 a 11:00, durant els quals es realitzaran assemblees de treballadors per decidir les properes acciones i una manifestació pel 22@.
A la propera jornada de vaga, dijous 23, els treballadors estàn convocats a una manifestació des del centre de treball de Roc Boronat 133 fins el Parlament, on a les 13:00 es rebrà a una delegació dels treballadors per que expliquin qual és la seva situació.
Els sindicats CGT i CoBas han convocat vaga indefinida a tot l’estat a partir del dilluns dia 27. El mateix dia 27 està programada una concentració dels treballadors en vaga a la Plaça Sant Jaume a partir de les 11:00, i als següents dies es realitzaran noves accions reivindicatives encara per determinar.
L’empresa Indra Sistemas ha començat avui, 7 de juliol, un procés d’acomiadament col·lectiu que afectarà a un total 1.850 famílies, prop del 10% de la plantilla. Indra Sistemas és la major empresa de serveis informàtics espanyola amb uns 21.000 treballadors a Espanya i més de 40.000 a tot el món.
A Catalunya hi treballen un miler de persones, de les que prop d’un centenar anirien al carrer. Te contractes amb l’administració pública, les principals empreses del sector financer, i altres d’importància com Gas Natural, Aigües de Barcelona i la central nuclear de Vandellós.
Vinculada a Bankia i als diferents governs del Partit Popular, els darrers temps ha pagat jubilacions daurades de milions d’euros als seus directius (16 milions a Javier Monzón fa només uns mesos) per a continuació presentar un ERO per causes econòmiques i productives.
A més d’aquests acomiadaments l’empresa deixa entreveure que l’acompanyarà de rebaixes salarials al voltant del 10% pels que es quedin, i un augment de la jornada laboral.
Davant d’aquesta barbaritat la CGT de Catalunya ha registrat aquest matí la convocatòria d’una vaga indefinida, tal i com es va aprovar per aclamació a l’assemblea de treballadors del 29 de juny. L’intenció de la CGT és que els treballadors no paguem la mala gestió i els sous i indemnitzacions milionàries dels nostres directius, i per aconseguir-ho arribarem a on calgui.
Indra, la major empresa espanyola del sector informàtic acaba de iniciar el procés d’un ERO d’extició que afectarà uns 1.500 treballadors.
El 25 de juny l’empresa comunicava els sindicats presents a la companyia la seva intenció d’iniciar el procés d’acomiadament col·lectiu, i els donava 15 dies per formar la mesa negociadora. Una vegada formada aquesta mesa començarà el període de consultes.
Als diferents centres de treball d’Indra ja s’han fet diverses assemblees de treballadors, per explicar el que se sap (poc) i començar a preparar accions per tal d’evitar l’acomiadament d’un miler i mig de companys i companyes.
A la pàgina web de la Secció Sindical de la CGT a Indra trobareu informació puntual del procés.
Avui s’ha constituït la Secció Sindical de CGT a E-TIC, empresa del sector informàtic.
Els darrers anys la nostra presència a les empreses d’informàtica s’ha incrementat notablement gràcies al treball dels companys de la Coordinadora d’Informàtica. Aquest és un sector caracteritzat per la dispersió dels treballadors, les condicions salarials i laborals individualitzades, la cessió il·legal de treballadors i on els drets col·lectius són pocs i gairebé mai respectats. Aquestes condicions fan molt complicat el treball sindical.
A la mateixa assemblea es va escollir al company Pablo com a Secretari General.
Des del Sindicat felicitem els companys per la feina feta i els desitgem salut i encert.
La setmana pasada la Secció Sindical de COS va distribuir un comunicat carregat de falsetats i manipulacions. En aquest comunicat començaven declarant-se hipòcritament en contra dels alliberats (la qual cosa pot fins i tot tenir gràcia quan la secció de la COS l’han constituït els dos alliberats d’Atos a Barcelona) per continuar relatant una sèrie de mentides com si fossin fets, adjuntant un escrit sostret aprofitant una distracció.
Des del Sindicat volem aclarir algunes de les falsetats del comunicat:
Casualment el que no s’adjunta és la demanda judicial (la qual cosa seria més coherent si el que volia és demostrar que ha demandat ocupació efectiva) ni, encara més gràfica, la sentència d’instància (autos 301/2008 del Jutjat de lo Social 7 de Barcelona), on es declarava com a fet provat que la situació de José Antonio Valverde és la d’alliberat, i que ell mateix ha esgrimit davant de RRHH quan li han requerit que, si més no, compleixi amb l’horari d’oficines.
Com que tots dos van preferir marxar de la CGT, no va haver cap demanda ni despeses que cobrir.
Llavors, qué demana la secció de CGT a Atos?
Des de fa temps els companys de CGT a Atos estan patint l’assetjament dels dos alliberats del sindicat COS, que tenen tot el temps del món per boicotejar la seva tasca, contraprogramar assemblees, difondre mentides, etc. Hem consultat els serveis jurídics del Sindicat, i si un sindicat i l’empresa arriben a un acord per alliberar dues persones no es pot fer res. L’únic que es pot fer, però, es demanar igualtat de tracte, i d’aquesta manera treure a la llum la situació privilegiada d’aquests dos companys.
I això és justament el que fa mal a la secció de COS a Atos. La CGT si volgués podria tenir els seus alliberats de la mateixa manera xanxullesca que els té el sindicat COS, però mai els han volgut i per això no els tenim. I per això la secció sindical de COS a Atos no dedica el seu comunicat a denunciar els inexistents alliberats de CGT, sinò que dediquen tot l’espai a justificar la seva situació d’alliberats, tot inventant-se una situació en la qual si no treballen és perquè els discriminen sense que en 13 anys hagin estat capaços de demanar judicialment ni sindical recuperar la seva feina i dignitat com a treballadors.
Que no us enganyin. Algú es creu que uns sindicalistes que es proclamen combatius i reivindicatius mai no troben temps de reclamar per la seva pròpia situació?
La Secció Sindical de CGT a Tecnocom – Barcelona va obtenir ahir 4 delegats a la seva primera participació a les eleccions d’aquest centre de treball, on va ser la segona llista més votada.
Els altres sindicats que van concòrrer a les eleccions són CCOO, amb 7 delegats (tenien 17 a les anteriors eleccions), ASIT, amb 3 delegats (a les anteriors eleccions s’havian presentat amb UGT, amb 5 delegats) i USOC, també amb 3 delegats (4 a les anteriors eleccions).
També ahir van tenir lloc les eleccions al centre de Madrid, on la CGT va ser la llista més votada amb 11 delegats (un més que les anteriors eleccions, amb 10), CCOO la següent amb 7 delegats (a les anteriors eleccions eren 8), UGT amb 3 delegats (tenia 5) i ASIT 2 (també nova llista formada per ex-delegats de UGT). El sindicat STIC ha desaparegut i els seus delegats s’han presentat per UGT (tenia 5 delegats).
A Barcelona i Madrid s’han unificat dos centres en només un, amb la corresponent reducció del nombre de delegats. A Barcelona de 26 (13+13) a 17 i a Madrid de 28 (23+5) a 23.
Els resultats són:
| Barcelona | Madrid | Total | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2015 | 2011 | Diferència | 2015 | 2011 | Diferència | 2015 | 2011 | Diferència | |
| CGT | 4 | 0 | +4 | 11 | 10 | +1 | 15 | 10 | +5 |
| CCOO | 7 | 17 | -10 | 7 | 8 | -1 | 14 | 25 | -11 |
| ASIT | 3 | 0 | +3 | 2 | 0 | +2 | 5 | 0 | +5 |
| USOC | 3 | 4 | -1 | 0 | 0 | - | 3 | 4 | -1 |
| UGT | 0 | 5 | -5 | 3 | 5 | -2 | 3 | 10 | -7 |
| STIC | 0 | 0 | - | 0 | 5 | -5 | 0 | 5 | -5 |
Felicitats als companys i companyes de Tecnocom per la feina feta i els resultats.
Assemblea: 24/03/2015 – 18:30h. – Lloc: Entrada Edifici Indra: Roc Boronat 133 , BCN Amb presència de la secció sindical de CGT a Madrid
A T-Systems s’han viscut nombrosos processos d’acomiadaments, vendes d’empresa o signatures d’acords amb ombres que probablement no coneixies.
¿Creus necessari organitzar-se des de la base en T-Systems?
Si et sembla una informació rellevant per poder decidir i no et va ser explicada, és una de les raons per les quals és necessària una organització des de la base.
Vine a l’Assemblea! 24/03/2015 – 18:30h. – Lloc:
Entrada Edifici Indra: Roc Boronat 133 , BCN
Amb presència de la secció sindical de CGT a Madrid, van dissoldre la secció sindical de CCOO a Madrid per aquests motius.
És imprescindible que els treballadors estiguem en organitzacions que no es reparteixin favors amb les empreses. Els nostres drets estan en joc.
CGT és un sindicat que funciona assembleàriament, autofinançat en més del 98% del seu pressupost, d’aquesta forma no devem favors a ningú.
Honestedat, integritat i treball són els valors en què creiem. En el sector informàtic tenim una forta forta implantació en creixement.