Tag Archives: Banca

No tots els sindicats som iguals. NO al sindicalisme fraudulent i paràsit

Comunicat de la Secció Sindical de CGT a Banco Popular-e

Resulta vergonyós i indignant el panorama de corrupció generalitzada que existeix actualment a Espanya. Família Real, partits polítics, Patronal, i els sindicats del règim (CCOO i UGT), apareixen involucrats en els principals casos de frau als interessos públics.

A hores d’ara és impossible empassar-se que les persones implicades actuaven soles, que ningú coneixia el que feien, o que el que han fet només els ha beneficiat ells. Llavors … Per què nomena una organització a una persona ?, …. La nomena i s’oblida d’ella?

La resposta és clara: Tots saben el que passa, i tots es beneficien.

Queda clar que els partits polítics involucrats, la Patronal, i les direccions de CCOO i UGT
formen el que alguns ja anomenen “la casta”, i que actuen únicament al servei dels seus propis interessos. Tots plegats són responsables del saqueig.

Des de la nostra perspectiva de sindicalistes ens produeix especial repugnància l’actuació fraudulenta de CCOO i UGT, que deshonren a la classe treballadora. Escàndols en els quals apareixen implicats, com el finançament il·legal a través dels fons per a la formació, el frau en els ERO’s, o les prebendes per la seva participació en institucions i taules laborals, etc suposen un engany als treballadors i a la ciutadania, i un enorme perjudici a les arques públiques.

Comportament que es manté en el temps, i que també s’estén a l’àmbit de Citibank. Així, en el recent escàndol de les “targetes black” de Bankia (la relació d’implicats reproduïm a continuació) podem observar com Francisco Baquero, de CCOO, ha gastat 266.400 € en restaurants, subscripcions a canals privats de televisió, i viatges, afició que sembla que li ve de quan l’any 2000 Citibank va obsequiar, juntament amb altres dirigents d’aquest sindicat, a un luxós viatge pels Estats Units, i entrades per veure els famosos LA Lakers.

Des de llavors, la relació de “clientelisme” de la Secció Sindical de CCOO amb la Direcció de
Citibank ha estat flagrant: signaven tot el que l’empresa els requeria (ERO inclòs), a canvi d’altes sumes de diners, i tracte de favor dels seus membres (prejubilacions, contractacions, permanència en l’ocupació, diners per a activitat sindical, etc) .Tot un autèntic frau laboral que hem vingut denunciant durant anys, fins i tot en via penal, i que molt pocs han volgut veure.

Situació deshonesta que esperem que la Direcció de Banc Popular decideixi tallar, en benefici
de la pròpia imatge de l’empresa i del conjunt de la plantilla.

20141099 SakeoBankia

Crònica i fotos de la concentració al Santander

Aquest matí més de trenta companys i companyes ens hem concentrat davant l’oficina principal del Banc Santander a Passeig de Gràcia, amb concert de botzines i repartiment de fulles informatives a treballadors i clients.

Després d’una estona ens hem traslladat també a l’oficina del carrer Bergara.

Unes imatges de les concentracions:

La primera pedra

Circular de la Secció de CGT a Bankia sobre l’escàndol de las targetes VIP a Caja Madrid/Bankia

Poc temps després que el Sr Goirigolzarri insistís que havíem de recuperar l’orgull de pertinença a l’empresa, un nou escàndol torna a esquitxar-nos de forma directa. No hi ha cap dubte ara que totes les decisions adoptades -compra del Banc de Miami, comercialització de preferents, sortida a borsa, ERO, etc.- que afectaven la viabilitat econòmica de l’empresa, als clients i finalment als empleats, estaven condicionades per la compra de voluntats d’aquells que havien de vetllar pels interessos de tots.

De les repercussions penals del cas ja s’ocuparan els tribunals, però si hi ha alguna cosa que ens afecta més directament són les conseqüències que han tingut, entre altres, la signatura d’un ERO que ha suposat l’acomiadament de gairebé 600 companys, les externalitzacions i els trasllats que han ocasionat. No hi ha dubte que totes les decisions preses s’han vist influenciades pel vot i la capacitat de decisió de tots aquells que gaudien de prebendes atorgades tan alegrement. El gos no mossega la mà que l’alimenta.

Entre els ¿presumptes? culpables d’aquestes pràctiques figuren noms com el de GABRIEL MORENO FLORES, actual secretari general de la secció sindical de Bankia de CCOO i membre destacat a la taula de qualsevol negociació, PEDRO BEDIA PÉREZ, secretari general de la secció sindical de Caja Madrid de CCOO, RAFAEL TORRES POSADA, fins fa un any secretari general d’UGT, també en actiu, o IGNACIO NAVASCUÉS, representant d’ACCAM ja desvinculat de l’empresa. Tots aquests i alguns més, fins a un total de 11, tenen l’agreujant d’ocupar un lloc de representació dels treballadors per elecció directa.

El primer d’ells, signant l’ERO i actor principal en tot el sainet com a representant del sindicat majoritari CCOO, a qui en el seu dia vam posar el sobrenom d’el nen dels acords per la seva facilitat per dissimular amb gràcia torera qualsevol acord amb l’empresa venent-lo com un èxit, segueix present en les reunions en què es decideix el futur de tots i cada un de nosaltres. No hem d’oblidar la que se’ns ve a sobre amb la més que probable venda de Bankia, la propera signatura del conveni o els flecos pendents de negociació com són la reducció de les aportacions als plans de pensions, i en les mans de qui està, de moment, el negociar-ho.

Tots aquests personatges, i les organitzacions que els donen suport, són culpables i coresponsables de tot el que ha passat i el que queda per arribar. Fins ara tots aquests indecents segueixen ocupant llocs de responsabilitat sense que des de les direccions de les seves organitzacions sindicals s’hagi mogut un dit. No val l’excusa que desconeixien aquestes pràctiques quan en aquest país les aparences són objecte d’enveja o admiració quan no de totes dues, i aquests subjectes no havien de viure precisament com eremites.

Queda per comentar el justificant de l’engany a través del compte comptable per errors informàtics. Precisament ara, que s’estan produint multitud d’acomiadaments per expedients disciplinaris per errors administratius, la majoria d’ells sense crebant per a ningú. Com es diu popularment, Déu n’hi do!

Potser a algú se li ocorri dir que el que estigui lliure de pecat tiri la primera pedra, doncs bé, aquí va la nostra i esperem que no l’única. Només ens queda aprendre la lliçó i obrar en conseqüència a l’hora de triar qui ha de vetllar pels nostres drets. És el moment de fer pagar socialment a tots aquests aprofitats i les organitzacions que els emparen el que és més que probable que no paguin penalment. Afineu la punteria.

Ha arribat el moment de mirar cap a l’únic sindicat que representa els treballadors i treballadores de Bankia. El que NO VA SIGNAR el nefast ERO (el més gran de la història del nostre país). El sindicat que NO SIGNA TOT EL QUE LI POSEN PER DAVANT.

PD: Tota la informació sobre el cas de les targetes està disponible a http://www.elconfidencial.com/espana/2014-10-04/a-mi-me-dijeron-usala-libremente-pero-no-sobrepases-el-limite-mensual-de-gasto_225573/ amb nom, cognoms i fins i tot foto dels implicats. Pot no ser tan divertit com jugar a qui és qui, però sens dubte és més il·lustratiu.

CGT convoca concentracions a Banc Santander

A Barcelona la concentració serà el dia 9 d’octubre, a les 10:00, davant l’oficina principal del Banc Santander, a Passeig de Gràcia nº 5.

El Banc Santander imposa els seus treballador/es la prolongació il·legal de la seva jornada laboral. Cada any la plantilla és forçada a treballar un mínim de 7 milions d’hores extraordinàries.

El Banc Santander no paga aquestes hores als treballadors, ni les cotitza a la Seguretat Social, ni a l’Hisenda Pública.

No es tracta de casos aïllats, estem davant una estratègia perfectament dissenyada per la direcció del Banc Santander, que s’imposa mitjançant amenaces i repressàlies. Aquells que es neguen a prolongar de manera il·legal la seva jornada laboral, a treballar sense cobrar, son degradats, traslladats a oficines allunyades dels seus llocs de residència o, en el cas de treballadors amb poca antiguitat, acomiadats.

Des de fa anys, el Banc Santander està actuant al marge de la llei, imposant a la seva plantilla un horari laboral il·legal i inhumà, que comença a les 8 del matí i que, sovint, finalitza pasades les 8 de la tarda.

Això significa una flagrant vulneració del Conveni Col·lectiu de la Banca Privada, al que s’estableixen uns horaris molt concrets i una jornada màxima anual de 1700 hores. Però a la major part dels treballadors/es del Banc Santander se’ls obliga a realitzar un promig de 500 hores més l’any.

El Banc Santander no paga a la seva plantilla el temps extra treballat, el que es sense cap mena de dubte un frau, ja que aquest impagament d’aquestes hores fa que tampoc es cotitzi per aquestes a la Seguretat Social, ni es declaren a l’Hisenda Pública.

Així mateix, les repercusions a l’ocupació son evidents, donat que anualment el conjunt de la plantilla de Santander realitza un mínim de 7 milions d’hores extraordinàries, el que suposa la destrucció de més de 4.000 llocs de treball. Aquest fraude social resulta més escandalós per tractar-se d’una multinacional de les dimensions del Grup Santander.

Per tot això, CGT ha presentat denúncies davant les Inspeccions Provincials de Treball de tot l’estat i el proper 9 d’octubre realitzarem concentracions davand les Oficines Principals del Santander.

El principi d’indemnitat i la por a reclamar. Declarat nul el trasllat de una treballadora a BBVA

Moltes vegades ens trobem amb companys que no volen exercir els seus drets per la por a represàlies. La por ens paralitza i ens fa servils i obedients (“sí, en tinc dret, però si reclamo m’acomiadaran”) però no s’ha d’oblidar que la Constitució garanteix la tutela judicial efectiva (i no només formal) la qual cosa genera el que es coneix com principi d’indemnitat.

Els drets fonamentals (com ara la tutela judicial efectiva) tenen una protecció especial. Així que, contra el que es pensa, qui té més risc de ser acomiadat o traslladat no és la persona que ha reclamat els seus drets, sinò qui no ha gosat fer-ho.

Per això és interessant conèixer casos com el de la Júlia, treballadora de BBVA. La Júlia va patir un primer trasllat forçós aplicant l’article 29 del Conveni Col·lectiu, que va decidir reclamar amb CGT als jutjats. La sentència va fallar en contra del trasllat i va condemnar el BBVA a tonar la Júlia a la seva oficina d’origen.

El mateix dia que la Júlia tornà a la seva oficina el Banc li lliurà ordre d’un nou trasllat aplicant ara el article 28 del Conveni, potser volent donar la raó als qui pensen que és millor callar i obeir. La Júlia, però, va reclamar de nou i el 24 de juliol el Jutjat li ha donat la raó, ha declarat nul el trasllat i ha condemnat a BBVA al pagament d’una indemnització a la treballadora de 6.251 €. El jutge entén que hi ha indicis que el segon trasllat és conseqüència de l’acció judicial de la treballadora davant el primer i és el Banc qui ha de demostrar que està justificat, cosa que no ha aconseguit.

Com diuen els companys de la Secció de CGT a BBVA, hem de donar naturalitat a la defensa els nostres drets. Cap ens ha estat “regalat” i només el seu exercici ple els dóna sentit, sense renunciar a la nostra acció sindical més enllà dels tribunals però també aprofitant totes les eines que tenim a la nostra disposició.

Podeu veure la circular de la Secció a BBVA a la seva web: PRINCIPIO DE INDEMNIDAD ¡¡SITUÁNDONOS!!

Crònica i fotos de la concentració al Banc de Sabadell

Prop d’una treintena de companys i companyes ens hem concentrant des de les 10:30 davant les oficines del Banc de Sabadell a avinguda Diagonal 407 bis, la Torre BS.

Aquesta només és la primera d’una sèrie d’accions que des de la Sección Sindical de la CGT a Banc de Sabadell tenim preparades per posar en coneixement de l’opinió pública la situació laboral que vivim al Banc de Sabadell, amb prolongacions il·legals de jornada sense retribuïr i que ja han estat sancionades per l’Inspecció de Treball, encara que l’empresa no mostra cap voluntat de posar-hi sol·lució.

La concentració va durar una mica més d’una hora, moment en que ens vam desplaçar per participar a una altre acció reivindicativa de la CGT davant la Delegació del Govern en contra de la repressió, de la que la CGT també son víctimes.

Les mobilitzacions es repetiran fins que l’empresa cessi en les actuacions que denunciem.

Emilio Botín: Deu apunts crítics

Article de Marc Font / @MARCFONTRIBAS a La Directa

Emilio Botín Sanz De Sautuola y García de los Ríos ha mort aquest dimecres als 79 anys. Lluny de la imatge deïficada que s’ha volgut vendre, ha estat protagonista d’una trajectòria controvertida.

La desaparició del president del Banco Santander, la principal entitat financera de l’Estat espanyol i una de les més grans d’Europa, ha provocat una allau de reaccions entre la classe dirigent, que bàsicament s’hi ha desfet en elogis. Besnét, nét, fill, germà i pare de banquers, la seva trajectòria no ha estat ni molt menys impol·luta i ha acumulat escàndols i punts foscos. En repasso uns quants.

1. Enorme influència política

Amb independència que governés la UCD, el PSOE o el PP, les relacions d’Emilio Botín i el Banc Santander amb la Moncloa han estat sempre molt i molt fluïdes. Clar defensor (i impulsor) de les reformes financeres del govern de Zapatero, el consell d’administració de l’entitat ha estat un tradicional refugi d’antics alts càrrecs polítics de les principals formacions de l’Estat. Les famoses portes giratòries. A més a més, el Santander també ha estat un creditor habitual dels grans partits i, sense anar més lluny, el 2006 va perdonar un deute de 12 milions d’euros al PSOE després de 19 anys d’impagament. Una bona acció per garantir-se (encara més) influència i, en certa manera, impunitat.

2. Doctrina judicial a la carta per protegir-lo

Poc després que Botín rellevés el seu pare al capdavant del banc, l’entitat va treure al mercat les anomenades cessions de crèdit, un producte financer amb el qual va captar uns 2.400 milions d’euros fins al 1991. Arran d’una denúncia de l’acusació popular, el banquer i tres directius del Santander van ser imputats per frau fiscal i falsedat documental, amb els quals haurien causat un perjudici fiscal de 84 milions. El novembre de 1996, l’aleshores ja gairebé omnipotent banquer va asseure’s al banc dels acusats pel plantejament de les qüestions prèvies del judici. Ja no passaria d’aquí. L’Audiència Nacional espanyola va fer cas de la defensa i va aturar el procés amb l’argument que l’acusació popular no podia tirar endavant si no comptava també amb el suport de la Fiscalia o l’acusació particular. El 2007, el Tribunal Suprem tombava el recurs de l’Associació per a la Defensa dels Inversors i donava llum verd a l’anomenada doctrina Botín. Ras i curt, es va canviar la doctrina judicial existent fins aleshores per protegir el banquer.

3. Frau milionari a Hisenda

El 2010, la cèlebre llista Falciani va servir per descobrir que la família Botín acumulava comptes multimilionaris a Suïssa, al banc HSBC. Una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció va suposar l’inici d’una investigació contra la família del banquer per frau, però el pagament de 200 milions d’euros a Hisenda va permetre regularitzar el patrimoni ocult i tancar el procés judicial. L’arxiu del procés va provocar queixes dels tècnics d’Hisenda, que van denunciar un tracte de favor a la família Botín. La nissaga càntabre mai va revelar la quantitat de la fortuna dipositada a Suïssa, però algunes estimacions la situen per sobre dels 2.000 milions d’euros. Com en la majoria de punts foscos en la trajectòria de Botín, els grans mitjans estatals i catalans van tractar el banquer amb guant de seda i un dels millors reportatges sobre la fortuna oculta del fins avui factòtum del Santander va publicar-se al New York Times.

4. Amant dels paradisos fiscals

El Banco Santander acumula any rere any beneficis astronòmics i, en part, ho aconsegueix gràcies a l’enginyeria financera -legal- d’operar des d’alguns dels principals paradisos fiscals del món. Segons, la darrera edició de l’Observatori de la Responsabilitat Social Corporativa, l’entitat comptava el 2012 amb 79 filials ubicades en paradisos fiscals, set més que un any enrere. Bàsicament les concentra a Delaware (Estats Units), les Bahames, Irlanda i Puerto Rico. Operar des de paradisos fiscals permet, legalment, reduir al mínim la factura fiscal d’una empresa i, per tant, contribueix a debilitar les arques públiques de les administracions, tal com vaig explicar aquí.

5. Rebaixar al mínim la factura en impostos

A banda de les filials en paradisos fiscals, el primer banc de l’Estat espanyol també aprofita les nombroses exempcions i deduccions fiscals i esprem al màxim les legislacions internacionals per minimitzar la factura impositiva. Segons recull l’informe d’Oxfam Intermón Tanto tienes, ¿tanto pagas?, la memòria anual del Santander reconeixia que el 2008 havia obtingut uns beneficis globals d’11.200 milions d’euros, però només n’havia pagat 57 en concepte d’impost de societats. El gravamen real va ser, per tant, del 0,5%, lluny del 30% nominal que, suposadament, han de pagar les grans empreses a Espanya. Els darrers canvis normatius també afavoreixen una menor càrrega tributària a companyies com el Santander, que acumula anys aportant menys a les arques públiques del que nominalment. Es beneficia d’una fiscalitat cada cop més regressiva.

6. L’1%: sous d’escàndol i l’indult de la mà dreta

Emilio Botín ha estat un dels grans exponents estatals de l’1% i clar beneficiari de les creixents desigualtats que el capitalisme neoliberal accentua. El 2012, la revista Forbes li va atribuir una fortuna de 850 milions d’euros. L’any passat va embutxacar-se prop de tres milions per la seva tasca com a màxim representant del Santander. Ara bé, durant anys no va ser el banquer més ben pagat d’Espanya, sinó que aquesta posició corresponia a Alfredo Sáez, qui va ser la seva mà dreta. Sáez, que el 2011 es va beneficiar d’un polèmic indult del govern de Zapatero després de ser condemnat per un delicte d’acusació falsa, va cobrar de l’entitat 12,7 milions el 2011 i 8,2 el 2012. El conseller delegat del Santander va jubilar-se el 2013, amb una pensió extraordinària de 99 milions. L’1% de l’1%, amb una enorme influència en les decisions polítiques.

7. Tracte amable de la gran premsa

El tracte amable, per dir-ho finament, dels principals grups mediàtics cap al Banco Santander està vinculat a l’enorme poder i influència d’una entitat que, segons dades de l’estudi anual d’InfoAdex, va gastar-se més de 35 milions en publicitat en mitjans de l’Estat el 2012. A més a més, la revista Cafè amb Llet va explicitar fa poc que persones vinculades al grup financer ocupen càrrecs als consells d’administració dels grups Zeta i Prisa. A banda, pràcticament tots els conglomerats de mitjans tenen uns enormes passius bancaris i, com no podia ser d’altra manera, el Santander n’és un dels creditors habituals.

8. Escàndols amb la crisi

Tot i vendre’s com a modèlica, la gestió de Botín al Santander també ha tingut nyaps. El febrer d’enguany, el BOE va donar a conèixer les dues sancions que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va posar a l’entitat per valor de gairebé 17 milions. El motiu és que el banc va incomplir la llei del Mercat de Valors en vendre uns bons convertibles a estalviadors que no tenien el perfil indicat -no tenien els coneixements financers necessaris- i no informar posteriorment de l’evolució del risc del producte. En total 129.000 clients que van veure’s enganxats per l’estafa van haver d’assumir pèrdues de més del 50% del capital aportat.

9. Finançament d’armes

Entre els molts sectors amb els quals fa negoci el Banc Santander, hi ha la indústria armamentística. L’entitat que fins avui presidia Emilio Botín ha finançat nombroses empreses d’armament espanyoles i internacionals, ja sigui mitjançant crèdits, amb fons d’inversió, amb la participació en l’accionariat de les companyies o finançant les exportacions. En total, els darrers anys l’aportació a la indústria de la guerra supera amb escreix els 1.000 milions d’euros, com ha denunciat la campanya Banco Santander sin armes. A més a més, ha aportat uns 750 milions a companyies vinculades a les bombes nuclears.

10. Protagonista de desnonaments

Molt en la línia del filantrocapitalisme, el Santander regit per Botín s’ha caracteritzat per una àmplia despesa cultural, esportiva i, sobretot, educativa -com explica el company Joao França-, però això no ha significat, ni de lluny, que hagi tingut en compte les necessitats dels ciutadans atrapats per la crisi. Segons dades de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Santander és la quarta entitat de l’Estat que més desnonaments i execucions hipotecàries ha portat a terme. La plataforma també va assessorar afectats de Catalunya, Madrid i Múrcia en la presentació d’una denúncia contra el banquer i la seva filla per un suposat delicte d’estafa a causa de la comercialització de productes financers tòxics, com les hipoteques escombraria.

CGT Convoca mobilitzacions al Banc de Sabadell

Davant la situació laboral que es viu al Banc de Sabadell (continues prolongacions ilegals de jornada, reiterats incumpliments de la legislació vigent, etc) la Secció Sindical de la CGT al Banc de Sabadell ha decidit convocar un seguit de mobilitzacions a tot l’Estat per denunciar davant l’opinió pública la realitat laboral que es viu al Banc de Sabadell.

Les primeres concentracions seràn el dia 30 de setembre davant llocs emblemàtics del Banc a Alacant, Barcelona, Madrid, València, Màlaga, Balears i Saragossa.

La campanya denunciarà les prolongacions de jornades ilegals. La Inspecció de Treball ja s’ha pronunciat diverses vegades sobre aquesta actuació, que soposa un frau en cotitzacions a la Seguretat Social, en impostos i al salari dels treballadors que no reben compensació per les hores extres que realitzen.

La direcció fins el moment ignora els requeriments de l’Inspecció de Treball i sembla més que disposada a pagar les sancions imposades.

A Barcelona la concentració serà el 30 de setembre a les 10:30, davant la seu del Banc de Sabadell a Avda Diagonal 407 bis, torre Banc de Sabadell.

Acord per les eleccions sindicals a Banca: eleccions el 11 de febrer

El 2 de juliol es va signar per la patronal AEB i els sindicats CCOO, UGT, LAB i ELA l’Acord per la realització d’Eleccions Sindicals a totes les entitats compresas a l’àmbit del Conveni Col·lectiu de Banca i posteriorment es van adherir la CGT i CIG.

Com es habitual s’intenta que les eleccions es facin el mateix dia. La data acordada és el dimecres 11 de febrer de 2015 per les votacions, i la del 12 de novembre pels preavisos. Les Taules s’hauràn de constituïr el 18 de decembre (eleccions a Comité) o el 28 de gener (eleccions a Delegats de Personal), amb petites variacions depenent del calendari laboral.

Un altre tema important és el de les circumscripcions i l’agrupació de centres. Amb caràcter general els centres de treball s’agruparàn provincialment en una única circumscripció. Excepcions són els centres de més de 250 treballadors que no s’agruparàn amb la resta, i els de serveis centrals que s’agruparàn a una circumscripció pròpia.

A més, a l’acord és pacten una sèrie de facilitats per la campanya i el dia de la votació, per les candidatures i pels treballadors afectats. Aquestes facilitats són permisos pels treballadors per anar a votar, criteris per l’utilització d’urnes itinerants i facilitats per la realització d’assembles, entre d’altres.

 

BBVA compra Catalunya Banc. Hoy se celebra, ¿mañana? ¡¡Está por ver!!

Comunicat de la Secció Estatal de CGT al BBVA

PDF del comunicat

Ahora, en nombre de BBVA, a los brindis, aparecen: El Director de Estrategia y Finanzas y la Directora de Negocio España-Portugal. Todo son loas a esta operación y por eso conviene tener presente sus brindis, para cuando encarguen a las personas del Área de Recursos Humanos y Relaciones Laborales intentar convencernos de que BBVA no puede hacer otra cosa o de que mucho ha hecho ya.

Los del brindis nos dicen que “BBVA ha demostrado que sabe jugar bien al póquer” y los medios económicos que la operación ha sido “buenísima, de libro y sólo realizada si tu rival cree que no vas en serio”.

Nos obsequian con los datos económicos entre globos festivos: CX aportará 300 MM € de beneficio a BBVA a partir de 2018. La operación generará 1.200 MM € en sinergias para BBVA.

Los datos de la compra son: BBVA pagará 1.187 MM € por CX, que cuenta con 1,5 millones de clientes, 4.500 empleados y 770 oficinas (715 en Catalunya). BBVA crecerá un 14% en créditos, un 23% en depósitos y un 18% en clientes, duplicando su actual cuota de mercado en Catalunya.

Lo cierto es que al brindar, también nos dicen que BBVA ha provisionado 450 MM € para el coste de reestructuración de CX, sin especificar la partida ni la política con la que abordará la integración de las personas procedentes de CX en BBVA. Eso, al parecer, es hoy secundario para estas personas.

En CGT estamos preocupados, como no puede ser de otro modo. CX lleva ya sufriendo varias curas de adelgazamiento en un ERE que finaliza este año. Nada menos que 2.400 personas menos y el cierre de 400 oficinas. Estrategia de solución que no ha solucionado nada, porque nuevamente hay personas que se encuentran a merced de los que vienen tras el “brindis”.

Todos los Sindicatos reivindicamos que la reestructuración se produzca sin medidas traumáticas, pero esta expresión, al parecer, no significa lo mismo para todos. La reciente experiencia vivida con la absorción de UNNIM, así lo refrenda: Habiéndose salvado la mayor parte del empleo, su integración, sin embargo, no ha respondido a los planteamientos sindicales iniciales y unitarios.

No podemos perder de vista, como ciudadanos, que esta operación representa una pérdida para las Arcas del Estado de entre 12.063 y 12.848 MM €, en función de algunas variables aún por concretar. Ni esto, ni que los responsables del hundimiento de las 3 cajas (Caixa Catalunya, Tarragona y Manresa), ni sus sucesores en la gestión sin rumbo de su fusión (CX), se van no sólo a ir “de rositas” tras el daño producido sino nadando en la abundancia de unas retribuciones ofensivas. Cúpula “responsable” que deja tras de sí, hundimiento y todo un coro de directivos que, seguro, serán los mejor parados de esta operación.

En CGT tenemos muy claro que trabajaremos por una Reestructuración SIN DESTRUCCIÓN de más empleo. Eso, para nuestra organización, significa lo que decimos: Hay sitio para ambas plantillas en la nueva empresa. Y no podemos concebir disminución de empleo mientras permanezcan vigentes sistemas de Retribución Extra. BBVA cuenta hoy con 5.300 personas en Catalunya y CX con 4.500 más. Si el proyecto permite duplicar la cuota de mercado, no debiera ser disparatado que, salvo bajas realmente voluntarias, la plantilla se duplicara. “Con menos también se puede hacer” nos dirán los que vengan tras el brindis actual, pero sería un suicidio colectivo que los Sindicatos, en conjunto, aceptáramos ese planteamiento.

Desde CGT, por tanto, seguiremos el proceso con toda la atención, como ya hicimos con UNNIM, porque somos personas que estamos llamadas a coincidir en la misma empresa y por tanto, nos repercutimos mutuamente. La prioridad del empleo en Catalunya Banc es la defensa del empleo en BBVA.