Entrevista feta per la Coordinadora d’Informàtica.

Hi ha vida a la informàtica més enllà del treball en càrniques o empreses ultracompetitives? És possible desenvolupar programari en una organització sense caps on les decisions es prenguin en assemblea? És viable una cosa així?

La resposta és un rotund SÍ. El passat 15 de juliol vam visitar la cooperativa informàtica ‘Projecte Ictineo’ www.projecteictineo.com a la seva seu del barri de Sants a Barcelona. Vam fer una molt interessant entrevista perquè puguem conèixer més a fons com funciona una cooperativa d’informàtica, que dificultats s’han trobat, com les han superat i què ha representat aquesta experiència per a ells i elles no només en l’àmbit professional, sinó també en el del creixement i realització personal.

Joan i Julià ens expliquen el procés realitzat des d’aquell dia en que van decidir optar per un model de treball que s’ajustés als valors de la cooperació i l’autogestió.

Els inicis

– Julià

“Ens sentim recolzats per l’entorn del cooperativisme, als que ens podem adreçar i t’interpel·la. També és cert que hi ha certs ajuts (assessorament, històries d’aquestes). Per contra, també, una cosa clàsica és que tu vas a una gestoria o Barcelona Activa, etc i tothom et diu “Una cooperativa? No facis una cooperativa, com se t’acut?“. T’has d’ubicar en el mapa i et desubica una mica quan comences.

I a nivell de clients, si que et trobes gent que busca, si pot ser, gent que sigue una cooperativa, però a la gran majoria del mercat ampli capitalista que hi ha a vegades si que et trobes inicialment reticències, però quan comences a treballar i veuen que treballes be no és un inconvenient de res.

També ens hem trobar que per ser una cooperativa la meitat homes, la meitat dones… això de protar dones a parlar de tecnologia a segons quin tipus de client és un handicap que hem hagut de superar. També el fet de ser joves, pero bé. Com qualsevol forma d’empressa trobes aventatges i inconvenients, i a nosaltres ens compensa de molt ser cooperativa.”

Com treballeu i preneu les decisions?

– Joan

“Un put clau és la corresponsabilitat en els projectes. Es un avantatge que potser és subjetiva, perà la subjectivitat també és important dintre d’un grup.”

– Julià

“Som molt assamblearis. Tenim assemblees generals més estratègiques, però cada setmana tenim una reunió de planificació on ens repartim la feina, analitzem l’estat de la feina i les decisions importants a nivell de desenvolupament les prenem en assemblea. Quan els volum de feina creixen per agilitzar tenim la figura del coordinador del projecte i si cal pren més decisions també basades en la experiència d’anys treballant col·lectivament. En tots els àmbits ho discutim en assemblea.”

El sector, les condicions laborals. Caieu en l’autoexplotació?

– Julià

“Vivim en una societat en una societat capitalista en un sector on marquen molt les dinàmiques les empreses de mitjanes a grans, i hi ha un ventall de freelances que s’adapten a això. Nosaltres intentem estar en el punt mitg d’anar construïnt un espai propi on puguem establir les nostres condicions de treball. I passar d’oferir desenvolupaments a mida a tenir productes propis i especialitzar-nos en determinats àmbits.

Quan treballes per una empresa les conquestes laborals les tens contra l’empresa. A nosaltres qui ens marca les condicions laborals és el mercat. Contra això lidiem. Treballant per nosaltres mateixos conquistem un espai i una autonomia de feina però ens trobem amb la següent barrera. A nivell d’autoexplotació, a vegades cal fer hores extres, i quan hi ha baixada de feina recuperem aquestes hores en dies lliures.”

– Joan

“Cadascú pren la decisió segons la subjectivitat pròpia de si es pot o no es pot. Les persones que, per exemple, no tenim càrregues familiars anem una mica més a la valenta. En tot ens vam controlant uns als altres.

Nosotraltres intentem no tractar només la relació professional, sinó també tractar el tema emocional. Si comprenem la subjectivitat dels nostres companys podem arribar a acords més fàcilment. A les empreses comencen amb això del coaching, nosaltres venim d’una cultura assembleària, així que no es fa falta el coaching, però és important i es va reconeixent també al mon capitalista que si no es té en compte les emocions de les persones és impossible fer equips de treball forts.

Els clients que teniu són de perfil fix o busqueu de tota mena

– Julià

“El client és de perfil bastant divers. A nivell internacional hem fet algun projecte però habitualment són de l’estat espanyol i majoritàriament de Catalunya. Des que hem començat hem tingut feina sempre i el boca-orella i la gent contenta és el que ens ha portat feina. Per la qual cosa no hem desenvolupat una feina comercial coherent però hem fet el que ens ha anat venint. Al País Basc, Andalusia, Madrid, un projecte a Finlàndia i la resta aqui a Catalunya.

A nivell de perfil de client tant administració pública com empresa privada, particular, tot el ventall. Treballem per Universitats, instituts de recerca, empreses de telecomunicacions, per cooperatives…”

Precisament os anàvem a preguntar per la relació amb altres cooperatives

– Julià

“Dintre del món de les cooperatives hi ha una premissa habitualment qué és intentar treballar amb altres cooperatives. Ens trobem cooperatives que busquen una aplicació web o el que sigui i el fet de ser cooperatives sí que fa que a vegades et trobin més proper. Sí que hi ha un sector important de clients que són cooperativa.”

I sobre la llei de cooperatives que vol implantar la Generalitat?

– Julià

“Bé, una miqueta el que s’ha dit des del sector de les cooperatives. El nostre ram no té cap especificitat respecte la resta de cooperatives. Pensem que si tens un sector econòmic que funciona per ser més democràtic, més horitzontal, més persona, menys capitalitzat, per què l’intentes assimilar als altres sectors enlloc dels altres sectors asimilar-los al que sí que funciona, no?

Està clar que interessa ampliar els espais al capital, que és una forma de facilitar l’entrada de capital a un sector on no hi té tanta cabuda… i l’estat fent-li favors al capital, res de nou.”

– Joan

“És una reforma que no pensa en el teixit cooperatiu, es pensa en empresas que puguin entrar en fallida on els treballadors puguin animar-se a recuperar l’empresa, ficant sobre la porta que s’ha d’entrar amb un capital darrere i així el que està fent és vendre l’empresa, a capital estranger sobretot o grans capitals. Per tant és una manera de frenar la possible recuperacions obreres de les empresas com va haver els anys 30 o a l’Argentina a l’any 2000. Bàsicament sabem que tenim l’enemic en el poder per tant… estem en contra.”

Animarieu a la gent, a professionals d’informàtica

– Julià

“Sí, a fer cooperatives i a treballar amb programari lliure, les dues coses.”

– Joan

“L’empresa et posa una barrera davant, almenys jo, que tinc experiència treballant per HP, perquè no creixis com a professional. És una bona excusa per sortir del que t’ensenyen a la universitat, que és molt poc. Tenim el poder en els nostres dits, simplement no ens deixen créixer perquè no els interesa. És una forma per que la gent es pugui empoderar i quatre informàtics la poden liar parda.”

Alguna cosa més?

– Joan

“A nivell subjectiu, del sentiment que tenia jo, treballant per a la Caixa, al que tinc aquí, noto que no estic estancat, que m’estic construint com a persona, perque cada dia és un repte, cada dia estic aprenent coses noves. Sento que porto la meva vida, una cosa molt compartit en aquest sector. Val tots els diners del món.

No em fotré a plorar, eh?”

– Julià

“El primer punt dels estatuts no escrits de la cooperativa és que la cooperativa contribueixi a la felicitat personal i col·lectiva dels seus membres. Aquest és l’objectiu últim per engrescar-se a fer cooperativa.

A l’àmbit informàtic, el treballar en programari lliure, i de contribuir a la comunitat és una cosa que com a professional i persona és molt enriquidor. “

Des de la Coordinadora d’Informàtica de la CGT animem a l’autogestió, a seguir construint espais de llibertat i cooperació, plantant cara al sistema capitalista i construint en positiu aquest món nou que portem en els nostres cors.

Bé pels i les companyes de Projecte Ictineo.