Cap un conveni TIC a la baixa

Article de la Coordinadora d’Informàtica de CGT

Des de la Coordinadora d’Informàtica de CGT estem molt preocupats davant el caire que estan prenent les negociacions amb la patronal pel Conveni TIC. Recorda que estem parlant dels TEUS drets: si els perds o el redactat dóna més força a les empreses ho patiràs directament amb tota seguretat.

Com ja vam indicar en el seu moment, el conveni TIC no caduca pel que no hi ha pistola alguna sobre el cap de ningú.

Volem informar-vos que s’han produït canvis rellevants que creiem suposen un seriós perill per a tothom:

  • El Convenio son tus DerechosArran de la fusió a CCOO de les federacions de Comfia i la de Comerç s’ha produït una reestructuració interna que ha donat més poder a sectors, diguem-ne, més comprensius cap a la patronal.
  • S’estableixen equips reduïts de negociació. La millor cuina per evitar discrepàncies.
  • L’equip negociador TIC de CCOO s’ha vist modificat amb l’entrada de persones representants de Banca i Assegurances.
  • S’ha establert una nova data límit, el 31/12/2014. Només hi ha un element del conveni TIC que es veu afectat per l’entrada d’un nou any: el pagament per antiguitat, sempre al punt de mira de la patronal. Un pagament que assegura que cap persona del sector cobri menys del salari base + 5% (o + 10%) cada 3 anys. En moltes empreses, no és absorbible.

La patronal exigeix al conveni major flexibilitat i disponibilitat del teu temps, reducció de la teva capacitat per posar la teva vida personal davant dels seus desitjos.

El malestar intern i preocupació que hi ha fins i tot a CCOO TIC davant d’aquests núvols potser no sigui suficient per impedir que es negociï un conveni a la baixa, que doni més poder a les empreses i elimini o restringeixi drets.

No acceptem que s’incorporin els pactes per sota de conveni que CCOO i UGT van negociar en T-systems per a tot el sector TIC. No acceptem que el conveni es converteixi en una plataforma on s’acceptin reivindicacions empresarials.

La mobilització dels i les treballadores és la clau per millorar les seves condicions laborals. Els mínims i drets existents per als més de cent mil treballadors i treballadores del sector TIC, NO ES TOQUEN.

Vols contactar amb la Coordinadora d’Informàtica de CGT? Pots fer-ho aquí, si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Aquí tens info de com afiliar-te.

Si tens un dubte legal laboral fes-nos arribar. Si creus que ha arribat el moment d’organitzar-te a la teva empresa no t’ho pensis, a ells ja els està bé tal com estan les coses. Explica’ns la situació i et donarem un cop de mà.

Banc de Sabadell defrauda a la Seguretat Social i explota als seus treballadors

Concentració davant dels serveis centrals Diagonal/Balmes: dimarts 30 de setembre, 10 a 12 h.

CGT denúncia davant l’opinió pública la inacceptable situació laboral que vivim els i les treballadores de Banc Sabadell: BAIXA AMENAÇA DE ACOMIADAMENT, TRASLLAT O REDUCCIÓ DE CONDICIONS LABORALS, LA DIRECCIÓ DEL BANC OBLIGA A LA SEVA PLANTILLA A PERLLONGAR, DE MANERA CONSTANT I IL·LEGAL, LA NOSTRA JORNADA DE TREBALL, sense qualificar aquestes prolongacions, ni retribuir com HORES EXTRAORDINÀRIES.

Això representa un clar frau en cotitzacions a la Seguretat Social i en pagament d’impostos per la feina encoberta realitzada que valorem en més de 50 milions d’euros anuals.

Tot això succeeix en paral·lel a una contínua destrucció de llocs de treball, externalitzacions i mal ús d’Empreses de Treball Temporal, en un país assotat per més de 5 milions de persones a l’atur.

Amb aquestes actuacions el Banc Sabadell aconsegueix augmentar desmesuradament el seu compte de resultats: 120 milions en el primer semestre. Es troba a la quarta entitat bancària d’un país que suporta grans retallades en prestacions socials motivades per la disminució de les cotitzacions a la Seguretat Social i dels ingressos per via d’impostos.

CGT respon a aquesta situació interposant denúncies a totes les inspeccions de treball provincials de l’àmbit de Banc Sabadell (fins al moment quatre: Alacant, Barcelona, Balears i Múrcia ja han constatat els fets denunciats i requerit al banc oficialment que instarure un control de la jornada laboral, a pagar o compensi les hores extres realitzades ja que imposi mesures per a la seva immediata disminució, sense que la direcció els faci el menor cas) i realitzant una campanya de mobilitzacions d’àmbit estatal contra les mesures descrites.

CONTRA L’ABÚS GENERALITZAT, LA RESPOSTA DE CGT

Difussió contra els acomiadaments a Compagnie Fruitiere Espanya

Aquesta setmana hem realitzat dues accions de difussió i protesta contra l’empresa Compagnie Fruitiere Espanya per l’acomiadament de diverses persones a les oficines de Madrid, inclòs un company nostre.

Ahir els directius de la matriu francesa van tenir constància dels acomiadaments realitzats per la seva filial espanyola, si de cas no la tenien, mitjançant el corresponent enviament massiu d’e-mails des de seccions sindicals de CGT. Avui els treballadors de l’empresa i d’altres relacionades del sector s’han assabentat dels acomiadaments mitjançant un repartiment a peu de parades a MercaMadrid.

El WhatsApp s’ha encarregat de que el comunicat que hem repartit hagi arribat a empreses de la competència a Europa i mig món.

Contra els acomiadaments, ni un pas enrera.

Solidaritat i suport mutu.

Emilio Botín: Deu apunts crítics

Article de Marc Font / @MARCFONTRIBAS a La Directa

Emilio Botín Sanz De Sautuola y García de los Ríos ha mort aquest dimecres als 79 anys. Lluny de la imatge deïficada que s’ha volgut vendre, ha estat protagonista d’una trajectòria controvertida.

La desaparició del president del Banco Santander, la principal entitat financera de l’Estat espanyol i una de les més grans d’Europa, ha provocat una allau de reaccions entre la classe dirigent, que bàsicament s’hi ha desfet en elogis. Besnét, nét, fill, germà i pare de banquers, la seva trajectòria no ha estat ni molt menys impol·luta i ha acumulat escàndols i punts foscos. En repasso uns quants.

1. Enorme influència política

Amb independència que governés la UCD, el PSOE o el PP, les relacions d’Emilio Botín i el Banc Santander amb la Moncloa han estat sempre molt i molt fluïdes. Clar defensor (i impulsor) de les reformes financeres del govern de Zapatero, el consell d’administració de l’entitat ha estat un tradicional refugi d’antics alts càrrecs polítics de les principals formacions de l’Estat. Les famoses portes giratòries. A més a més, el Santander també ha estat un creditor habitual dels grans partits i, sense anar més lluny, el 2006 va perdonar un deute de 12 milions d’euros al PSOE després de 19 anys d’impagament. Una bona acció per garantir-se (encara més) influència i, en certa manera, impunitat.

2. Doctrina judicial a la carta per protegir-lo

Poc després que Botín rellevés el seu pare al capdavant del banc, l’entitat va treure al mercat les anomenades cessions de crèdit, un producte financer amb el qual va captar uns 2.400 milions d’euros fins al 1991. Arran d’una denúncia de l’acusació popular, el banquer i tres directius del Santander van ser imputats per frau fiscal i falsedat documental, amb els quals haurien causat un perjudici fiscal de 84 milions. El novembre de 1996, l’aleshores ja gairebé omnipotent banquer va asseure’s al banc dels acusats pel plantejament de les qüestions prèvies del judici. Ja no passaria d’aquí. L’Audiència Nacional espanyola va fer cas de la defensa i va aturar el procés amb l’argument que l’acusació popular no podia tirar endavant si no comptava també amb el suport de la Fiscalia o l’acusació particular. El 2007, el Tribunal Suprem tombava el recurs de l’Associació per a la Defensa dels Inversors i donava llum verd a l’anomenada doctrina Botín. Ras i curt, es va canviar la doctrina judicial existent fins aleshores per protegir el banquer.

3. Frau milionari a Hisenda

El 2010, la cèlebre llista Falciani va servir per descobrir que la família Botín acumulava comptes multimilionaris a Suïssa, al banc HSBC. Una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció va suposar l’inici d’una investigació contra la família del banquer per frau, però el pagament de 200 milions d’euros a Hisenda va permetre regularitzar el patrimoni ocult i tancar el procés judicial. L’arxiu del procés va provocar queixes dels tècnics d’Hisenda, que van denunciar un tracte de favor a la família Botín. La nissaga càntabre mai va revelar la quantitat de la fortuna dipositada a Suïssa, però algunes estimacions la situen per sobre dels 2.000 milions d’euros. Com en la majoria de punts foscos en la trajectòria de Botín, els grans mitjans estatals i catalans van tractar el banquer amb guant de seda i un dels millors reportatges sobre la fortuna oculta del fins avui factòtum del Santander va publicar-se al New York Times.

4. Amant dels paradisos fiscals

El Banco Santander acumula any rere any beneficis astronòmics i, en part, ho aconsegueix gràcies a l’enginyeria financera -legal- d’operar des d’alguns dels principals paradisos fiscals del món. Segons, la darrera edició de l’Observatori de la Responsabilitat Social Corporativa, l’entitat comptava el 2012 amb 79 filials ubicades en paradisos fiscals, set més que un any enrere. Bàsicament les concentra a Delaware (Estats Units), les Bahames, Irlanda i Puerto Rico. Operar des de paradisos fiscals permet, legalment, reduir al mínim la factura fiscal d’una empresa i, per tant, contribueix a debilitar les arques públiques de les administracions, tal com vaig explicar aquí.

5. Rebaixar al mínim la factura en impostos

A banda de les filials en paradisos fiscals, el primer banc de l’Estat espanyol també aprofita les nombroses exempcions i deduccions fiscals i esprem al màxim les legislacions internacionals per minimitzar la factura impositiva. Segons recull l’informe d’Oxfam Intermón Tanto tienes, ¿tanto pagas?, la memòria anual del Santander reconeixia que el 2008 havia obtingut uns beneficis globals d’11.200 milions d’euros, però només n’havia pagat 57 en concepte d’impost de societats. El gravamen real va ser, per tant, del 0,5%, lluny del 30% nominal que, suposadament, han de pagar les grans empreses a Espanya. Els darrers canvis normatius també afavoreixen una menor càrrega tributària a companyies com el Santander, que acumula anys aportant menys a les arques públiques del que nominalment. Es beneficia d’una fiscalitat cada cop més regressiva.

6. L’1%: sous d’escàndol i l’indult de la mà dreta

Emilio Botín ha estat un dels grans exponents estatals de l’1% i clar beneficiari de les creixents desigualtats que el capitalisme neoliberal accentua. El 2012, la revista Forbes li va atribuir una fortuna de 850 milions d’euros. L’any passat va embutxacar-se prop de tres milions per la seva tasca com a màxim representant del Santander. Ara bé, durant anys no va ser el banquer més ben pagat d’Espanya, sinó que aquesta posició corresponia a Alfredo Sáez, qui va ser la seva mà dreta. Sáez, que el 2011 es va beneficiar d’un polèmic indult del govern de Zapatero després de ser condemnat per un delicte d’acusació falsa, va cobrar de l’entitat 12,7 milions el 2011 i 8,2 el 2012. El conseller delegat del Santander va jubilar-se el 2013, amb una pensió extraordinària de 99 milions. L’1% de l’1%, amb una enorme influència en les decisions polítiques.

7. Tracte amable de la gran premsa

El tracte amable, per dir-ho finament, dels principals grups mediàtics cap al Banco Santander està vinculat a l’enorme poder i influència d’una entitat que, segons dades de l’estudi anual d’InfoAdex, va gastar-se més de 35 milions en publicitat en mitjans de l’Estat el 2012. A més a més, la revista Cafè amb Llet va explicitar fa poc que persones vinculades al grup financer ocupen càrrecs als consells d’administració dels grups Zeta i Prisa. A banda, pràcticament tots els conglomerats de mitjans tenen uns enormes passius bancaris i, com no podia ser d’altra manera, el Santander n’és un dels creditors habituals.

8. Escàndols amb la crisi

Tot i vendre’s com a modèlica, la gestió de Botín al Santander també ha tingut nyaps. El febrer d’enguany, el BOE va donar a conèixer les dues sancions que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va posar a l’entitat per valor de gairebé 17 milions. El motiu és que el banc va incomplir la llei del Mercat de Valors en vendre uns bons convertibles a estalviadors que no tenien el perfil indicat -no tenien els coneixements financers necessaris- i no informar posteriorment de l’evolució del risc del producte. En total 129.000 clients que van veure’s enganxats per l’estafa van haver d’assumir pèrdues de més del 50% del capital aportat.

9. Finançament d’armes

Entre els molts sectors amb els quals fa negoci el Banc Santander, hi ha la indústria armamentística. L’entitat que fins avui presidia Emilio Botín ha finançat nombroses empreses d’armament espanyoles i internacionals, ja sigui mitjançant crèdits, amb fons d’inversió, amb la participació en l’accionariat de les companyies o finançant les exportacions. En total, els darrers anys l’aportació a la indústria de la guerra supera amb escreix els 1.000 milions d’euros, com ha denunciat la campanya Banco Santander sin armes. A més a més, ha aportat uns 750 milions a companyies vinculades a les bombes nuclears.

10. Protagonista de desnonaments

Molt en la línia del filantrocapitalisme, el Santander regit per Botín s’ha caracteritzat per una àmplia despesa cultural, esportiva i, sobretot, educativa -com explica el company Joao França-, però això no ha significat, ni de lluny, que hagi tingut en compte les necessitats dels ciutadans atrapats per la crisi. Segons dades de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Santander és la quarta entitat de l’Estat que més desnonaments i execucions hipotecàries ha portat a terme. La plataforma també va assessorar afectats de Catalunya, Madrid i Múrcia en la presentació d’una denúncia contra el banquer i la seva filla per un suposat delicte d’estafa a causa de la comercialització de productes financers tòxics, com les hipoteques escombraria.

CGT Convoca mobilitzacions al Banc de Sabadell

Davant la situació laboral que es viu al Banc de Sabadell (continues prolongacions ilegals de jornada, reiterats incumpliments de la legislació vigent, etc) la Secció Sindical de la CGT al Banc de Sabadell ha decidit convocar un seguit de mobilitzacions a tot l’Estat per denunciar davant l’opinió pública la realitat laboral que es viu al Banc de Sabadell.

Les primeres concentracions seràn el dia 30 de setembre davant llocs emblemàtics del Banc a Alacant, Barcelona, Madrid, València, Màlaga, Balears i Saragossa.

La campanya denunciarà les prolongacions de jornades ilegals. La Inspecció de Treball ja s’ha pronunciat diverses vegades sobre aquesta actuació, que soposa un frau en cotitzacions a la Seguretat Social, en impostos i al salari dels treballadors que no reben compensació per les hores extres que realitzen.

La direcció fins el moment ignora els requeriments de l’Inspecció de Treball i sembla més que disposada a pagar les sancions imposades.

A Barcelona la concentració serà el 30 de setembre a les 10:30, davant la seu del Banc de Sabadell a Avda Diagonal 407 bis, torre Banc de Sabadell.

La Inspecció de Treball de Barcelona requereix al Banc de Sabadell un control de la jornada laboral

El requerimient de la Inspecció de Barcelona es suma als efectuats per les inspeccions d’Alicant, Balears i Múrcia. En tots, la Inspecció de Treball constata que en Banc de Sabadell s’estan realitzant prolongacions de jornada sense catalogar, retribuïr, ni compensar com hores extraordinàries. Requereixen al Banc a establir un control de jornada i comunicar les hores extraordinàries realitzades. La direcció, de moment, segueix sense complir la legislació laboral vigent, el que suposa un frau en cotitzacions a la Seguretat Social, impagament d’impostos i de salaris als seus treballadors i treballadoras.

Continuen arribant requeriments de les inspeccions de traball provincials, mandatant a Banc de Sabadell a complir amb la legislació laboral vigent. La direcció, de moment, segueix negant que es realitzin hores extraordinàries, però les inspeccions han constatat que es produeix amb caràcter reiteratiu sense que el Banc porti un control pel seu enregistrament, retribució i cotització a la Seguritat Social.

Davant aquesta situació, CGT respón amb

  1. img_7476Convocatòria estatal de movilitzacions el proper 30 de setembre, a on denunciarem davant l’opinió pública l’explotació laboral que vivim la plantilla de Banc de Sabadell i l’actuació irregular de la direcció del banc.
  2. Presentanció de noves denúncies a Astúrias, Canàries, Navarra, Sevilla, Guipúscoa, Biscaia, Màlaga, Castelló i Lleó, que sumen a les ja realitzades a Madrid, Saragossa, La Corunya, Pontevedra, Lleida, Tarragona, Girona, Barcelona, Alacant, València, Balears i Múrcia.
  3. Oferiment a la plantilla que realitzi hores extraordinàries per reclamar la seva retribució o compensació davant el departament de Relacions Laborals.

DAVANT L’ABÚS GENERALITZAT, LA RESPOSTA DE CGT

DEFENSA EL TEU LLOC DE TREBALL: RECLAMA LES HORES EXTRA REALITZADES

Acord per les eleccions sindicals a Banca: eleccions el 11 de febrer

El 2 de juliol es va signar per la patronal AEB i els sindicats CCOO, UGT, LAB i ELA l’Acord per la realització d’Eleccions Sindicals a totes les entitats compresas a l’àmbit del Conveni Col·lectiu de Banca i posteriorment es van adherir la CGT i CIG.

Com es habitual s’intenta que les eleccions es facin el mateix dia. La data acordada és el dimecres 11 de febrer de 2015 per les votacions, i la del 12 de novembre pels preavisos. Les Taules s’hauràn de constituïr el 18 de decembre (eleccions a Comité) o el 28 de gener (eleccions a Delegats de Personal), amb petites variacions depenent del calendari laboral.

Un altre tema important és el de les circumscripcions i l’agrupació de centres. Amb caràcter general els centres de treball s’agruparàn provincialment en una única circumscripció. Excepcions són els centres de més de 250 treballadors que no s’agruparàn amb la resta, i els de serveis centrals que s’agruparàn a una circumscripció pròpia.

A més, a l’acord és pacten una sèrie de facilitats per la campanya i el dia de la votació, per les candidatures i pels treballadors afectats. Aquestes facilitats són permisos pels treballadors per anar a votar, criteris per l’utilització d’urnes itinerants i facilitats per la realització d’assembles, entre d’altres.

 

Convocades eleccions sindicals en “caixes d’estalvi” el 26 de novembre

Els sindicats CCOO, UGT i CSICA han convocat eleccions sindicals al sector d’estalvi pel 26 de novembre, una data a la que estàn cridats a votar 68.901 treballadors de 12 entitats.

Les caixes d’estalvis han reduït la seva plantilla en 45.484 persones en quatre anys, en passar de 128.165 empleats de 2.010 a 82.682 el 2014, un període de temps en què el nombre d’entitats també s’ha comprimit des 37 a 16 en virtut del procés de reestructuració emprès.

Els preavisos electorals s’han presentat aquest dimarts conjuntament per a les 230 circumscripcions, en què s’elegiran 1.984 delegats. Les entitats en les quals se celebraran eleccions són Caixabank, Bankia, Unicaja, CajaSur Banc, BMN, Liberbank, Banc CCM, Abanca, Catalunya Banc, Cecabank, Caixa Ontinyent i Caixa Pollença.

Per bancs, es triarà el major nombre de delegats a Caixabank amb 727, i en Bankia, amb 398 Per comunitats, destaca Andalusia amb 457, seguida de Catalunya, amb 291, i Madrid, amb 240 Kutxabank votarà el proper 14 de desembre per acord de tota la seva representació sindical. Tant Ibercaja i Caixa 3, en plena integració, com Ceiss, per retards anteriors, han de formalitzar un acord de calendari diferent.

Les eleccions sindicals anteriors es van celebrar el 2010 i per tant en un escenari diferent a l’actual, amb 37 entitats i 128.165 treballadors, enfront de les 16 actuals que donen feina a 82.681 persones, el que implica una reducció de 45.484 persones en quatre anys. Algunes, com Unnim i CAM, Caixa Penedès, i recentment CX, han estat adquirides per entitats de banca.

Cooperatives informàtiques? Sí, es pot!

Entrevista feta per la Coordinadora d’Informàtica.

Hi ha vida a la informàtica més enllà del treball en càrniques o empreses ultracompetitives? És possible desenvolupar programari en una organització sense caps on les decisions es prenguin en assemblea? És viable una cosa així?

La resposta és un rotund SÍ. El passat 15 de juliol vam visitar la cooperativa informàtica ‘Projecte Ictineo’ www.projecteictineo.com a la seva seu del barri de Sants a Barcelona. Vam fer una molt interessant entrevista perquè puguem conèixer més a fons com funciona una cooperativa d’informàtica, que dificultats s’han trobat, com les han superat i què ha representat aquesta experiència per a ells i elles no només en l’àmbit professional, sinó també en el del creixement i realització personal.

Joan i Julià ens expliquen el procés realitzat des d’aquell dia en que van decidir optar per un model de treball que s’ajustés als valors de la cooperació i l’autogestió.

Els inicis

– Julià

“Ens sentim recolzats per l’entorn del cooperativisme, als que ens podem adreçar i t’interpel·la. També és cert que hi ha certs ajuts (assessorament, històries d’aquestes). Per contra, també, una cosa clàsica és que tu vas a una gestoria o Barcelona Activa, etc i tothom et diu “Una cooperativa? No facis una cooperativa, com se t’acut?“. T’has d’ubicar en el mapa i et desubica una mica quan comences.

I a nivell de clients, si que et trobes gent que busca, si pot ser, gent que sigue una cooperativa, però a la gran majoria del mercat ampli capitalista que hi ha a vegades si que et trobes inicialment reticències, però quan comences a treballar i veuen que treballes be no és un inconvenient de res.

També ens hem trobar que per ser una cooperativa la meitat homes, la meitat dones… això de protar dones a parlar de tecnologia a segons quin tipus de client és un handicap que hem hagut de superar. També el fet de ser joves, pero bé. Com qualsevol forma d’empressa trobes aventatges i inconvenients, i a nosaltres ens compensa de molt ser cooperativa.”

Com treballeu i preneu les decisions?

– Joan

“Un put clau és la corresponsabilitat en els projectes. Es un avantatge que potser és subjetiva, perà la subjectivitat també és important dintre d’un grup.”

joan

– Julià

“Som molt assamblearis. Tenim assemblees generals més estratègiques, però cada setmana tenim una reunió de planificació on ens repartim la feina, analitzem l’estat de la feina i les decisions importants a nivell de desenvolupament les prenem en assemblea. Quan els volum de feina creixen per agilitzar tenim la figura del coordinador del projecte i si cal pren més decisions també basades en la experiència d’anys treballant col·lectivament. En tots els àmbits ho discutim en assemblea.”

El sector, les condicions laborals. Caieu en l’autoexplotació?

– Julià

“Vivim en una societat en una societat capitalista en un sector on marquen molt les dinàmiques les empreses de mitjanes a grans, i hi ha un ventall de freelances que s’adapten a això. Nosaltres intentem estar en el punt mitg d’anar construïnt un espai propi on puguem establir les nostres condicions de treball. I passar d’oferir desenvolupaments a mida a tenir productes propis i especialitzar-nos en determinats àmbits.

Quan treballes per una empresa les conquestes laborals les tens contra l’empresa. A nosaltres qui ens marca les condicions laborals és el mercat. Contra això lidiem. Treballant per nosaltres mateixos conquistem un espai i una autonomia de feina però ens trobem amb la següent barrera. A nivell d’autoexplotació, a vegades cal fer hores extres, i quan hi ha baixada de feina recuperem aquestes hores en dies lliures.”

julia

– Joan

“Cadascú pren la decisió segons la subjectivitat pròpia de si es pot o no es pot. Les persones que, per exemple, no tenim càrregues familiars anem una mica més a la valenta. En tot ens vam controlant uns als altres.

Nosotraltres intentem no tractar només la relació professional, sinó també tractar el tema emocional. Si comprenem la subjectivitat dels nostres companys podem arribar a acords més fàcilment. A les empreses comencen amb això del coaching, nosaltres venim d’una cultura assembleària, així que no es fa falta el coaching, però és important i es va reconeixent també al mon capitalista que si no es té en compte les emocions de les persones és impossible fer equips de treball forts.

Els clients que teniu són de perfil fix o busqueu de tota mena

– Julià

“El client és de perfil bastant divers. A nivell internacional hem fet algun projecte però habitualment són de l’estat espanyol i majoritàriament de Catalunya. Des que hem començat hem tingut feina sempre i el boca-orella i la gent contenta és el que ens ha portat feina. Per la qual cosa no hem desenvolupat una feina comercial coherent però hem fet el que ens ha anat venint. Al País Basc, Andalusia, Madrid, un projecte a Finlàndia i la resta aqui a Catalunya.

A nivell de perfil de client tant administració pública com empresa privada, particular, tot el ventall. Treballem per Universitats, instituts de recerca, empreses de telecomunicacions, per cooperatives…”

Precisament os anàvem a preguntar per la relació amb altres cooperatives

– Julià

“Dintre del món de les cooperatives hi ha una premissa habitualment qué és intentar treballar amb altres cooperatives. Ens trobem cooperatives que busquen una aplicació web o el que sigui i el fet de ser cooperatives sí que fa que a vegades et trobin més proper. Sí que hi ha un sector important de clients que són cooperativa.”

I sobre la llei de cooperatives que vol implantar la Generalitat?

– Julià

“Bé, una miqueta el que s’ha dit des del sector de les cooperatives. El nostre ram no té cap especificitat respecte la resta de cooperatives. Pensem que si tens un sector econòmic que funciona per ser més democràtic, més horitzontal, més persona, menys capitalitzat, per què l’intentes assimilar als altres sectors enlloc dels altres sectors asimilar-los al que sí que funciona, no?

Està clar que interessa ampliar els espais al capital, que és una forma de facilitar l’entrada de capital a un sector on no hi té tanta cabuda… i l’estat fent-li favors al capital, res de nou.”

– Joan

“És una reforma que no pensa en el teixit cooperatiu, es pensa en empresas que puguin entrar en fallida on els treballadors puguin animar-se a recuperar l’empresa, ficant sobre la porta que s’ha d’entrar amb un capital darrere i així el que està fent és vendre l’empresa, a capital estranger sobretot o grans capitals. Per tant és una manera de frenar la possible recuperacions obreres de les empresas com va haver els anys 30 o a l’Argentina a l’any 2000. Bàsicament sabem que tenim l’enemic en el poder per tant… estem en contra.”

Animarieu a la gent, a professionals d’informàtica

– Julià

“Sí, a fer cooperatives i a treballar amb programari lliure, les dues coses.”

– Joan

“L’empresa et posa una barrera davant, almenys jo, que tinc experiència treballant per HP, perquè no creixis com a professional. És una bona excusa per sortir del que t’ensenyen a la universitat, que és molt poc. Tenim el poder en els nostres dits, simplement no ens deixen créixer perquè no els interesa. És una forma per que la gent es pugui empoderar i quatre informàtics la poden liar parda.”

Alguna cosa més?

– Joan

“A nivell subjectiu, del sentiment que tenia jo, treballant per a la Caixa, al que tinc aquí, noto que no estic estancat, que m’estic construint com a persona, perque cada dia és un repte, cada dia estic aprenent coses noves. Sento que porto la meva vida, una cosa molt compartit en aquest sector. Val tots els diners del món.

No em fotré a plorar, eh?”

– Julià

“El primer punt dels estatuts no escrits de la cooperativa és que la cooperativa contribueixi a la felicitat personal i col·lectiva dels seus membres. Aquest és l’objectiu últim per engrescar-se a fer cooperativa.

A l’àmbit informàtic, el treballar en programari lliure, i de contribuir a la comunitat és una cosa que com a professional i persona és molt enriquidor. “

Des de la Coordinadora d’Informàtica de la CGT animem a l’autogestió, a seguir construint espais de llibertat i cooperació, plantant cara al sistema capitalista i construint en positiu aquest món nou que portem en els nostres cors.

Bé pels i les companyes de Projecte Ictineo.

Concentracions a les seus d’INSA per la readmissió de Raül


Notice: Undefined offset: 3 in /home/fesibacat/public_html/wp-content/plugins/tiled-gallery-carousel-without-jetpack/tiled-gallery.php on line 554

Notice: Trying to get property of non-object in /home/fesibacat/public_html/wp-content/plugins/tiled-gallery-carousel-without-jetpack/tiled-gallery.php on line 554

Notice: Undefined offset: 3 in /home/fesibacat/public_html/wp-content/plugins/tiled-gallery-carousel-without-jetpack/tiled-gallery.php on line 563

Notice: Trying to get property of non-object in /home/fesibacat/public_html/wp-content/plugins/tiled-gallery-carousel-without-jetpack/tiled-gallery.php on line 563

La lluita per la readmissió del nostre company Raül continua.

Aquest mati s’han fet concentracions simultànees als centres de treball d’INSA a Ourense, Madrid i Sant Cugat per exigir la readmissió del nostre company acomiadat. Aquest és ara el nostre principal objectiu després de que ahir vàrem aconseguir que INSA pagués el Raül la quantitat que adeudada per la seva prestació per baixa mèdica.

Aqui teniu imatges de les concentracions a Ourense i Sant Cugat.