Category Archives: Jurídica

Atemptar contra la salut dels treballadors és Constitucional

Finalment, el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la validesa de poder acomiadar objectivament a treballadors i treballadores que tinguin baixes per malaltia. En efecte, el criminal article 52, apartat D, de l’Estatut dels Treballadors permet acomiadar objectivament si, per exemple, tens una o vàries baixes que sumin 9 dies en un període de dos mesos.

Aquest tribunal caduc, classista i restrictiu de drets civils i laborals, considera que el text està ‘prou equilibrat’ perquè exclou malalties greus si superen els 20 dies ininterrompudament, a més de no comptar la realització de vaga com a causa d’acomiadament. Oh! Encara els haurem de donar les gràcies.

Se’ls agraeix en el seu escrit de raonaments que es sincerin i detallin que aquesta normativa“responde al objetivo legítimo de paliar el gravamen económico que las ausencias al trabajo suponen para las empresas” . És a dir, la salut dels treballadors, de les persones, és absolutament secundària en relació als interessos del capital, de les empreses i el seu afany productivista sense límit. És la prioritat a protegir.

No oblidem que aquesta caixa de Pandora de l’acomiadament per baixes mèdiques justificades la va obrir el PSOE amb les seves reformes i la va acabar de destrossar la darrera reforma laboral del PP el 2012, totes elles amb el vot a favor de la oligarquia catalana i el seu principal partit aleshores, Convergència i Unió al Congreso de los Diputados.

Mentrestant, centenars de milers de treballadors i treballadores pateixen malalties laborals, són donats d’alta per institucions com l’ICAM que reben ingressos per cada alta forçada, centenars de milers prenent analgèsics per poder aguantar el dolor i seguir treballant, van a la feina malalts mentre la piconadora empresarial ens exprimeix fins llençar-nos a les escombreries quan no som el màxim de productius que volen.

Ja sabem el que vol aquest sistema de la classe treballadora, com les escasses normatives garantistes són trepitjades o reinterpretades fins l’absurd. La nostra sortida i justícia com a classe no serà mai ni la legal ni la reforma d’un sistema irreformable. El seu ordre i la seva llei són les paraules amb que reanomenen la nostra misèria i patiment.

Fem una crida a organitzar-nos, a lluitar empresa a empresa i posar en el nostre horitzó, proper o llunyà, acabar amb un sistema incompatible amb la vida digna i solidària.

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Reunió amb la direcció provincial de la tresoreria general de la Seg. Social.

Hem celebrat una reunió amb la direcció provincial de Barcelona de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), en la qual hem manifestat la dificultat que han de demostrar molts treballadors a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT ) Les aportacions efectuades en el moment de les mutualitats, tant per la no conservació de les nòmines d’aquests anys com per insuficiència o no de certificació efectuades pels bancs.

Atès que, segons la llei, la seguretat social és un garant de la preservació de les nostres dades personals i que tenim el dret a accedir a ells, hem demanat que facin un esforç i certifiquin la cotització realitzada a les mutualitats abans de 1979.

També hem cridat per la manca d’efecte de la instrucció que tenien en algunes delegacions sobre el fet que no tenien dades abans de 1980, ja que aquesta afirmació no era certa.

Esperem que hi hagi resultats positius d’aquesta trobada.

El Deutsche Bank ha començat a estendre els certificats sobre la durada de la vida laboral a l’empresa i el fet que sempre ha cotitzat (no s’ha assenyalat) com la majoria dels bancs,
Així mateix, el Banc Sabadell s’ha incorporat recentment i comença a certificar, de manera que Bankia és l’únic grup que segueix ignorant els seus antics treballadors.

L’Audiència Nacional condemna Tecnocom España Solutions a pagar els trienis als treballadors

El gener d’aquest any l’empresa Tecnocom va decidir deixar de pagar els trienis els seus treballadors. L’argument utilitzat per l’empresa va ser que els convenis pels quals havia de pagar els trienis havien deixat de ser aplicables el 31 de desembre de 2014.

El 2013 es va signar el I Conveni Col·lectiu de Tecnocom España Solutions, Tecnocom Comunicaciones Y Energía i Tecnocom SyA, amb l’objectiu d’unificar les condicions de les tres empreses que, fins aleshores, tenien tres convenis diferents. El Conveni el van signar CC OO i UGT i donat que van haver-hi matèries a les que no van arribar a cap acord (entre aquestes, l’antiguitat), es van donar de termini fins el 31 de desembre de 2013 per arribar a un acord. A partir d’aquesta data el nou Conveni sustituiria integrament els Convenis anteriors, deixant-los sense efecte.

Aquest termini es va ampliar en tres ocasions, fins el 31 de desembre de 2014 i al mateix temps es va modificar la redacció del Conveni, amb l’ampliació del termini de negociació, i eliminant-hi també la previsió de desaparició dels Convenis anteriors per les matèries no regulades. No obstant això l’empresa va decidir unilateralment deixar d’aplicar-los, el que va motivar la demanda de l’UGT a la que ens vam adherir CGT i USO.

L’actitut de l’empresa deixa ben a les clares quina és la seva “bona fe” per negociar, ja que pretenen fer-ho amb una espasa de Damocles sobre els nostres caps per la qual, si no aceptem les seves condicions ens quedem sense cap. Sorprén també (o potser no) CC OO, sindicat majoritari a Tecnocom i que ni tan sols es van presentar al judici.

La Sentència de l’Audiència Nacional és molt important per qué garanteix la pervivència dels drets reconeguts als Convenis anteriors sobre les matèries a les que es va arribar a acord, no tan sols l’antiguitat sinò la turnicitat, nocturnitat, remuneració i nòmina, formació, prevenció de riscos, règim disciplinari i jornades especials a Latinoamèrica.

En resposta a les manipulacions de la COS a Atos

La setmana pasada la Secció Sindical de COS va distribuir un comunicat carregat de falsetats i manipulacions. En aquest comunicat començaven declarant-se hipòcritament en contra dels alliberats (la qual cosa pot fins i tot tenir gràcia quan la secció de la COS l’han constituït els dos alliberats d’Atos a Barcelona) per continuar relatant una sèrie de mentides com si fossin fets, adjuntant un escrit sostret aprofitant una distracció.

Des del Sindicat volem aclarir algunes de les falsetats del comunicat:

  1. No és veritat que la COS no tingui cap alliberat. En té dos, el José Antonio Valverde i el Pedro Cañete, els quals no treballen des de fa 13 anys i 6 anys, respectivament.
  2. No és veritat que cap d’ells hagi fet mai cap acció per demanar ocupació efectiva, i molt menys les que declaren.
    1. La demanda judicial que va presentar el José Antonio Valverde i de la qual adjunta ell mateix la sentència desfavorable del TSJ no va ser per demanar ocupació efectiva sinò per demanar diners, concretament 118.242’85 € com es pot comprovar a la pàgina 6 de la mateixa sentència. Encara més, la principal argumentació del Tribunal per desestimar la demanda va ser, justament, per no haver demanat MAI ocupació efectiva, com recull a la pàgina 11 de la mateixa sentència.

        Casualment el que no s’adjunta és la demanda judicial (la qual cosa seria més coherent si el que volia és demostrar que ha demandat ocupació efectiva) ni, encara més gràfica, la sentència d’instància (autos 301/2008 del Jutjat de lo Social 7 de Barcelona), on es declarava com a fet provat que la situació de José Antonio Valverde és la d’alliberat, i que ell mateix ha esgrimit davant de RRHH quan li han requerit que, si més no, compleixi amb l’horari d’oficines.

      1. Que cap d’aquests companys hagués sol·licitat mai a aquest sindicat pagar cap demanda en aquest sentit. Tot el contrari, a aquest sindicat es va presentar un acord que diu el següent:
        1. Els companys que es trobessin en la situació d’aquests dos companys tindrien l’obligació de demandar ocupació efectiva.
        2. La Federació es farà càrrec de totes les despeses d’aquesta demanda.

        Com que tots dos van preferir marxar de la CGT, no va haver cap demanda ni despeses que cobrir.

    2. No és veritat que els Estatuts de la CGT diguin res sobre els alliberats. Ni els de CGT, ni els de CNT, ni els de COS si ja ens posem. El que tenim a la CGT són acords amb moltes limitacions a les alliberacions: limitacions en el temps, cap poder de decissió, control per part de la resta dels afiliats, etc. El que es considera inaceptable són xanxullos individuals com els que gaudeixen els dos alliberats de COS, alliberacions a títol personal sense cap tipus de control ni limitació en el temps, i que van motivar l’acord esmentat abans.

    Llavors, qué demana la secció de CGT a Atos?

    Des de fa temps els companys de CGT a Atos estan patint l’assetjament dels dos alliberats del sindicat COS, que tenen tot el temps del món per boicotejar la seva tasca, contraprogramar assemblees, difondre mentides, etc. Hem consultat els serveis jurídics del Sindicat, i si un sindicat i l’empresa arriben a un acord per alliberar dues persones no es pot fer res. L’únic que es pot fer, però, es demanar igualtat de tracte, i d’aquesta manera treure a la llum la situació privilegiada d’aquests dos companys.

    I això és justament el que fa mal a la secció de COS a Atos. La CGT si volgués podria tenir els seus alliberats de la mateixa manera xanxullesca que els té el sindicat COS, però mai els han volgut i per això no els tenim. I per això la secció sindical de COS a Atos no dedica el seu comunicat a denunciar els inexistents alliberats de CGT, sinò que dediquen tot l’espai a justificar la seva situació d’alliberats, tot inventant-se una situació en la qual si no treballen és perquè els discriminen sense que en 13 anys hagin estat capaços de demanar judicialment ni sindical recuperar la seva feina i dignitat com a treballadors.

    Que no us enganyin. Algú es creu que uns sindicalistes que es proclamen combatius i reivindicatius mai no troben temps de reclamar per la seva pròpia situació?

    Comentaris a la sentència sobre l’ultraactivitat

    El passat mes de desembre el Tribunal Suprem va dictar una important sentència (Sentència 264/14 de 22 de desembre del Tribunal Suprem) sobre els efectes de la reforma laboral de 2012 a la ultraactivitat dels Convenis Col·lectius.

    El conflicte s’havia produït a una empresa (ATESA), el Conveni Col·lectiu de la qual havia caducat per no haver-hi arribat a un acord després de més d’uny d’haver estat denunciat. Com que no existeix cap Conveni Col·lectiu d’àmbit superior l’empresa va començar a pagar els treballadors el SMI des del mateix dia que el Conveni va caducar.

    Fins aquesta sentència els Tribunals Superiors de Justícia venien defensant majoritàriament que, en cas de no exitir un Conveni Col·lectiu d’àmbit superior al que acollir-se, es considerava vigent el conveni col·lectiu caducat per evitar un buit legal. Veure Sentència 2065/13 de 26 de novembre del TSJ del País Basc. Aquest criteri és el que va seguir també el Tribunal Superior de Justícia de Balears en jutjar el cas sobre el qual s’ha pronunciat el Tribunal Suprem.

    La sentència del Tribunal Suprem, però, canvia aquest criteri ja que la nova redacció del Estatut dels Treballadors és molt clara sobre aquesta qüestió:

    (Estatut dels Treballadors, de l’article 86.3)

    Transcurrido un año desde la denuncia del convenio colectivo sin que se haya acordado un nuevo convenio o dictado un laudo arbitral, aquél perderá, salvo pacto en contrario, vigencia y se aplicará, si lo hubiere, el convenio colectivo de ámbito superior que fuera de aplicación.

    La nova sentència és molt interessant ja que presumiblement marca el criteri que s’aplicarà en el futur quan els Convenis perdin vigència en no acordar-se un de nou. També és complexa, amb un dictamen no massa majoritari i fins a quatre vots particulars. Per fer-se una idea de la complexitat bastarà dir que 8 dels 14 magistrats signen vots particulars.

    Conclusions més clares

    Si bé la sentència és complexa i hi han cinc postures discrepants hi ha dues qüestions en què tots els magistrats hi estan d’acord:

    • La desaparició del Conveni Col·lectiu provoca efectes indesitjables, situacions no previstes i buits que no queda clar com s’han d’omplir. Per aquesta raó gairebé tots els magistrats opten per una tesi “conservacionista” dels drets dels treballadors.
    • El Conveni Col·lectiu ja no està vigent. Tot i reconèixer que la desaparició del Conveni Col·lectiu provoca efectes indesitjables també consideren que el mecanisme escollit per evitar-los no pot ser mantenir la vigència d’un Conveni que la Llei considera decaigut, sinó que s’ha de recórrer a altres fonts de dret com el contracte o els costums professionals, o utilitzar mecanismes com l’analogia.

    Dues vies per conservar els drets

    On no hi ha acord és en com es pot articular la solució conservacionista i es presenten dues vies:

    • La via contractualista, al dictamen principal del Tribunal, defensa que les condicions laborals del Conveni Col·lectiu, passen a formar part del contracte de treball des del mateix moment en que s’inicia la relació laboral. Per aquesta raó una vegada el Conveni desapareix els treballadors afectats mantindríen aquestes condicions a títol individual com a part del seu contracte de treball.
    • Els vots particulars rebutjen aquesta solució per entendre que contradiu el sistema de fonts del dret laboral i la doctrina mantinguda pel Tribunal fins la data segons la qual les obligacions legals i convencionals no són part del contracte, ja que aquest per definició és un acord de voluntats.Proposen, en canvi, acudir a la Constitució (el dret a la dignitat del treballador, o el dret a la negociació col·lectiva), o a conceptes com l’obligació de negociar de bona fe, enriquiment injust i abús de dret, entre d’altres.

    No sembla que la qüestió estigui tancada, però les properes sentències seguiran probablement una d’aquestes dues línies.

    Cal tenir en compte que fins i tot aquestes dues vies “conservacionistes” deixen molts problemes pendents als que haurem de buscar solucions. Per començar i com ja explica la mateixa sentència, els treballadors contractats després de finalitzar la vigència del Conveni Col·lectiu ja no tindran cap d’aquests drets, i fins i tot les condicions contractualitzades són susceptibles de ser modificades mitjançant el procedimient de l’article 41 del Estatut dels Treballadors. A més hi han qüestions regulades als Convenis Col·lectius que no encaixen en un contracte individual, per exemple els drets d’informació dels representants dels treballadors.