El proper dilluns 27 d’octubre, CGT convoca a una concentració de protesta davant les torres de Caixabank, a l’Avinguda Diagonal de Barcelona, des de les 18:00 fins les 20:00. De manera simultànea es durà a terme la mateixa acció davant l’edifici Villasis de Sevilla, on es troba la Direcció Territorial d’Andalucia Occidental.
Són molts els motius pels que la CGT decideix realitzar aquesta protesta davant Caixabank:
Mobilitat geogràfica
La primera i més bel·ligerant acció contra els treballadors ha estat el desplaçament de gairebé 1.000 persones des dels seus llocs d’origen a diversos punts de Catalunya, procedents majoritàriament de Navarra, Castella, Andalucia i València. Amb això, Caixa mostra una total manca d’escrúpols i sensibilitat per molts certificats d’empresa familarment responsable que compri.
Aquests desplaçaments s’han dut a terme des de maig del 2012 fins a finals del 2013 mitjançant acords a ambdos anys, signats per tots els sindicat a excepció de CGT, ELA i LAB.
Doble escala salarial
Els acords signats (si! pels de sempre) el maig de 2012, març de 2013 i juliol de 2014 contemplen l’implantació de dobles escales salarials que mermen la capacitat econòmica de bona part de la plantilla de diverses maneres, en benefici de Caixabank i els seus accionistes.
Reducció de salaris
Amb la signatura del darrer acord del 17 de juliol la totalitat de la plantilla de Caixabank perd una garantia del 15% de millora sobre el salari anual de conveni; és a dir, a futur quan a partir del gener de 2015 s’apliqui l’acord a l’estructura de nòmines haurà una pérdua importnat de salari. Curiosament just després de les eleccions sindicals.
Manteniment dels privilegis
No obstant això, els mateixos que signen que es perdi massa salarial i molts més (l’elit laboral i sindical, per dir-ho clar) pertany al col·lectiu d’empleats que van ingressar a “La Caixa” amb anterioritat a l’1 de març de 1995 i mantenen la seva garantia persona d’una retribució anual, per una sèrie de conceptes, més un 30% de salari per sobre del conveni.
Prolongacions de jornades
No cal dir que aquesta es altre de les accions bel·ligerants que l’entitat estableix amb la plantilla. Perquè no és només l’estrès psíquic i el cansament físic que generen les jornades sense fi cada setmana a la pròpia persona, sinò que a diari la plantilla ve difícil, pero no dir impossible, poder conciliar la vida laboral amb les seves tarees familiars.
Són molts els companys i companes que passen molt poc temps diari amb els seus familiars per la gran càrrega de treball que soporten cada dia.
Estafa a les arques públiques
Per descomptat, aquesta enorme borsa de milions d’hores extres que suposa la prolongació de jornades, exerceix un efecte negatiu per a la nostra societat en tres aspectes, que són la manca de cotització a la seguretat social, la manca de declaració a la hisenda pública i la manca de contribució a l’atur amb contractacions necessàries i lògiques. Si hi ha hores extres és perquè hi ha feina extra que haurien de cobrir amb contractacions estables.
Condicions socials discriminatòries
Nombrosos drets socials a Caixabank i, com no, gràcies al suport d’aquests sindicats del règim, discriminen a la plantilla en funció de si s’és empleat ras o directiu; així ens trobem amb menys proves mèdiques i analítiques, manca de cobertura d’assegurança d’empresa en accidents de trànsit, etc .
Cobertures de baixes i vacances
Aquestes prolongacions de jornades diàries es veuen incrementades en tots els casos en què l’entitat, en el seu afany de reduir costos per pagar-li més a l’accionista, no realitza cobertures de baixes per maternitat i incapacitats fins a deu dies o 70 dies respectivament després del fet, o en períodes vacacionals. La plantilla que es queda a l’oficina, ha de dur a terme un augment de la seva càrrega de treball. Una vegada més tot són estalvis per Caixa amb la mirada bruta i per altre costat dels actors necessaris.
Conveni Col·lectiu
Per si fos poc l’estat de indignació per això, aquests estalvis en massa salarial (drets laborals o socials), duts a terme en Caixabank, es poden veure incrementats quan aquests actors necessaris, aquests sindicats del règim, aquests traïdors de la classe treballadora… es seguin a partir de gener de 2015 a negociar el que pugui ser el darrer conveni col·lectiu del sector d’estalvi. Però aquesta vegada cara a cara la patronal sindical (els que ocupen els vèrtexs superiors de la seva cúpula sindical jerarquitzada) i la patronal de l’estalvi.
