EL TRIBUNAL SUPREM LIMITA ENCARA MÉS EL DRET DE VAGA

En la seva sentència 328/2019, de data 25 d’abril de 2019, el Tribunal Suprem, torna a limitar i retallar el dret fonamental de vaga, reinterpretant el RDL 17/1977. Interpreta el Tribunal Suprem en aquesta sentència, referida a l’empresa Ferrovial Servicios SA, que encara que existeixin diverses convocatòries de vaga, presentades per organitzacions sindicals diferents, si aquestes coincideixen en el seu objecte i en la seva temporalitat, han de nomenar un únic comitè de vaga, integrat per un màxim de 12 persones, per a totes les convocatòries de cada organització sindical. Anteriorment l’Audiència Nacional en la seva sentència de data 18 de juliol de 2017 havia considerat correcta l’existència de diversos comitès de vaga.

Des de CGT considerem que amb aquesta interpretació del Tribunal Suprems s’està limitant el dret a la vaga atès que si atenem les funcions que la norma atorga al comitè de vaga, podríem trobar-nos amb que una vaga convocada per CGT, coincidint amb altres vagues promogudes per altres sindicats, és desconvocada per un comitè de vaga conjunt on una majoria pot bloquejar i fer estèril aquesta convocatòria pròpia i buidar de contingut la pluralitat sindical que la sentència diu respectar. Només podem qualificar aquesta sentència com un autèntic disbarat.

No és de rebut que, en un conflicte, sigui el seu àmbit el que sigui, s’obligui a organitzacions sindicals amb reivindicacions diferents, i fins i tot idearis diferents, a formar un comitè de vaga únic, que negociï de forma conjunta la sortida per a vagues diferents, però menys encara convertir aquesta vaga en il·legal per abusiva. CGT no té per què assumir el que decideixin sindicats grocs o que habitualment cedeixen davant la patronal els drets de la classe treballadora.

La sentència diu respectar el dret dels sindicats a la vaga que els reconeix l’art. 2-2-d) de la Llei orgànica de la Llibertat Sindical (LOLS), que té caràcter constitucional i no pot ser limitat en funció de la major o menor representativitat del sindicat convocant, perquè tots els sindicats tenen dret a convocar i desconvocar una vaga quan ho creguin oportú i no poden ser obligats a una acció conjunta amb altres sindicats encara que tinguin objectius comuns, perquè la política de cadascun és diferent i aquesta actuació conjunta que pretén l’empresa pot acabar restringint la llibertat d’acció i la independència que tenen tots els sindicats, en obligar el minoritari a passar per les decisions d’uns altres amb més afiliació que poden tenir altres interessos, però amb aquesta sentència aquest dret en la pràctica es buida de contingut.

Així, després de manifestar l’anterior, se sosté que no s’estima essencial el dret dels convocants de la vaga a formar un comitè de vaga amb quaranta-tres membres, sota pretext que s’han fet cinc convocatòries de vaga diferents, ni a obligar l’empresa a negociar amb tots ells simultàniament, la qual cosa no només confon un comitè de nombroses persones amb diversos comitès de vaga, sinó que empara una convocatòria plural per diferents sindicats, però recondueix la negociació a un únic comitè que elimina tal pluralitat, en sostenir que “tampoco son acogibles las argumentaciones relativas a que el pluralismo sindical viabiliza la posibilidad de negociaciones separadas con los distintos comités de huelga, esa negociación múltiple que ve viable la sentencia recurrida, para que se alcancen acuerdos por separado entre la empresa y los sindicatos mayoritarios, no resulta tan fácil articular en la práctica”, concloent il·legal per abusiva una vaga iniciada legalment i que va esdevenir en il·legal.

S’obvien dos elements fonamentals en aquesta vaga, el tautològic de considerar que es dificulta la negociació per existir diversos negociadors, alguna cosa que no es demostra en si mateixa, i menys, com per a considerar il·legal una vaga, i més encara valorar la pròpia vaga, en la qual es considera abusiva l’actuació sindical, quan enfront d’aquesta comunicació de vaga, l’empresa reacciona aplicant un expedient de regulació d’ocupació declarat nul per vulnerar aquest dret de vaga, element que ni és pres en consideració en aquesta anàlisi de les unitats negociadores, i fins i tot que la Inspecció ha estès acta d’infracció per substitució de treballadors durant la vaga.

Com és lògic CGT recorrerà aquesta sentència davant el Tribunal Constitucional i davant els Tribunals que correspongui. Ens trobem de nou amb que el dret de vaga queda a l’atzar de la interpretació restrictiva dels tribunals, ja que és l’únic dret fonamental que avui dia no s’ha regulat per una Llei orgànica, sent la seva actual reglamentació un Reial decret llei de 1977 i per tant anterior a la Constitució.

Seria necessari que existís una regulació del dret a la vaga sense restriccions per a la seva convocatòria i desenvolupament, i igualment una interpretació jurisprudencial garantista del dret fonamental, on s’empari el seu contingut efectiu, es penalitzi l’abús constant dels serveis mínims que s’imposen i d’actuacions empresarials, bé mitjançant esquirolatge, bé amb imposició de mesures com a expedients de regulació d’ocupació, que deixen sense contingut efectiu el constitucional dret a la vaga.

Compañeras/os:

Debido a las trabas puestas por las empresas para certificar debidamente el tiempo y forma en que algunos años pudimos cotizar a Mutualidades y/o Montepíos Laborales/Cajas de Previsión Laboral/Cajas de Empresa/…;  a pesar de la dificultad de probarlo cuando no tenemos suficiente documentación y a pesar de la actitud de algunas personas de la Tesorería de la Seguridad Social manteniendo que sólo tienen datos de cotizaciones a la Seguridad Social y que por tanto tampoco pueden certificar lo que exige la Agencia Estatal de Administración Tributaria (seguimos intentando conseguir esas certificaciones), las peticiones de regularización presentadas han obtenido hasta ahora un resultado dispar, con resoluciones tanto positivas como negativas (por falta de documentación, principalmente) lo que refleja que el tema que nos ocupa y la Resolución del Tribunal Económico-Administrativo Central habría cogido de improviso a Hacienda.

Hace unos días que esto ha cambiado radicalmente. La Dirección General de Tributos, ha contestado a una Consulta Vinculante que le ha hecho un trabajador de Banca sobre la posibilidad de modificar la base imponible en relación con el tiempo cotizado a Mutualidades, en el sentido que el TEAC ha resuelto respecto a Telefónica y que estamos reivindicando.

La contestación de la D.G. de Tributos ha sido totalmente negativa, negando que haya doble imputación, negando que lo cotizado a las Mutualidades incida sobre las pensiones y desgranando una serie de argumentos que hacen sospechar que su decisión está directamente dedicada a impedir que la Resolución sobre la Mutualidad de Telefónica sea aprovechada por otros sectores con similares problemas, retorciendo los preceptos fiscales y sociales hasta llegar a sus conclusiones negativas que no buscan precisamente la ecuanimidad que se le supone.

Por desgracia, cuando resuelve éste órgano de la Administración hay obediencia debida en toda la Administración Tributaria, porque es vinculante para ellos y para marcar un criterio común ante los contribuyentes.

Consecuentemente, esta Resolución de 28 de Mayo de 2019, que no es pública ni ha sido publicada, ha empezado a ser transcrita totalmente para resolver y denegar peticiones en Delegaciones de todo el Estado y mucho nos tememos que en los próximos días se denegarán todas las que estén pendientes.

Ante ello, aconsejamos una vez más no presentar mas peticiones de Regularización de Autoliquidaciones de IRPF, a no ser la de 2014 que en cualquier caso prescribe este mes y las de Mutualistas (cotizantes antes de 1967) que se quieran arriesgar.

Las decisiones de la D.G.T. tienen carácter vinculante para toda la AEAT, no son recurribles por el contribuyente y se pueden aplicar a terceros cuyos casos sean similares; te aplican una resolución que no es pública y que crea indefensión.

Tras recibir la denegación disponemos de 15 días para presentar alegaciones y más documentación en Recurso de Alzada ante el mismo organismo que, lógicamente, o anula su anterior interpretación porque lo convencen nuestros argumentos y/o pruebas aportadas o se ratifica en su decisión negativa.

COMO QUIERA QUE SUPONEMOS QUE SERÁN TODAS NEGATIVAS, VAMOS A INTENTAR HACER UN DOCUMENTO QUE SIRVA PARA ESAS ALEGACIONES.

NO SOMOS FISCALISTAS, LUEGO LO QUE PRESENTEMOS LO PODÉIS APROVECHAR O NO SEGÚN VUESTRO ENTENDER, PERO OS RECOMENDAMOS PRESENTAR LO QUE SEA Y ALEGAR PARA QUE NO SE AGOTE EL PROCEDIMIENTO.

SI ALGUNO ESTÁ EN CONTACTO CON ABOGADOS Y A LA VISTA DE LA CONSULTA NOS PUEDE SUGERIR ARGUMENTOS, SERÁN BIENVENIDOS.

Posteriormente a esa segunda negativa y suponiendo que el TEAC (único órgano junto con los jueces que puede anular las actuaciones de la DGT) no se hubiera pronunciado, tendríamos que presentar Recurso ante el Tribunal Económico-Administrativo de Catalunya. Estudiaremos esa posibilidad y hablaremos con algún Gabinete de Abogados de Tributario-Fiscal, informándoos.

Adjuntamos para vuestro conocimiento la mencionada Consulta Vinculante.

Esperamos vuestras noticias y comentarios, como siempre en el correo de Pensionistes FesibaC: pensionistes-fesibac@cgtcatalunya.cat

Saludos,

Pensionistes Fesibac

***********************************************************************

Atención:

Han sustituido la consulta vinculante 1184-19 con la que estaban denegando todas las peticiones, y otras cuatro similares, por unas nuevas, **Consultas 1574 a 1578 dictadas todas el 26-6, anulando otras anteriores**. Todas denegatorias.

Con pequeños cambios cosméticos y un nuevo párrafo que quizás pretenda incidir en las reclamaciones de los llamados Mutualistas (cotizantes anteriores a 1967)

Pensionistes FesibaC