FESIBAC Catalunya

Resultats de les eleccions de Banca 2015 a Catalunya

15 de març de 2015

Una vegada que tenim ja les actes de les eleccions al sector de Banca del propassat 11 de febrer, us donem les dades dels resultats a Catalunya.

Salut!

Popular-e

Es va escollir un delegat de personal a Barcelona.

	Barcelona	Total	(%)
	1	1	100.00%
CCOO	1	1	100.00%

Santander

Eleccions de cinc comités: Barcelona, província de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Vam obtenir representació a tots cinc, i amb un total de 13 delegats la CGT és el segon sindicat al Santander amb més del 20% de la representació.

	Barcelona	Província	Tarragona	Lleida	Girona	Total	(%)
	23	13	9	9	9	63	100%
CGT	6	2	2	1	2	13	20.63%
CCOO	11	7	3	3	4	28	44.44%
UGT	3	1	1	1	1	7	11.11%
FITC	3	3	2	2	1	11	17.46%
STS	0	0	1	2	1	4	6.35%

BBVA

Eleccions de cinc comités: Barcelona, província de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Vam obtenir representació a Barcelona i província, amb 9 delegats de 79.

	Barcelona	Província	Tarragona	Lleida	Girona	Total	(%)
	27	13	13	13	13	79	100%
CGT	4	5	0	0	0	9	11.39%
CCOO	13	5	7	11	11	47	59.49%
UGT	5	3	6	2	2	18	22.78%
CSC	3	0	0	0	0	3	3.80%
SEC	2	0	0	0	0	0	2.53%

Deutsche Bank

Eleccions de sis comités: Oficina central de Barcelona, oficina de Mitre, província de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Vam obtenir representació a les dues oficines de Barcelona, la província i a Tarragona, i amb 9 delegats de 36 (25%) la CGT és el segon sindicat de Deutsche Bank.

	Barcelona	Mitre	Província	Tarragona	Lleida	Girona	Total	(%)
	9	13	5	5	1	3	36	100%
CGT	2	4	2	1	0	0	9	25.00%
CCOO	4	9	1	3	1	2	20	55.56%
UGT	3	0	2	1	0	1	7	19.44%

Banc Sabadell

Eleccions de set comités: a la província de Barcelona les oficines centrals, de Diagonal, Sant Cugat i Sabadell; i els provincials de Tarragona, Lleida i Girona. Vam obtenir un delegat a Sabadell.

	Barcelona	Diagonal	Sant Cugat	Sabadell	Tarragona	Lleida	Girona	Total	(%)
	27	13	23	13	13	9	13	111	100%
CGT	0	0	0	1	0	0	0	1	0.90%
CCOO	15	9	12	7	6	3	5	57	51.35%
UGT	3	1	0	1	2	1	1	9	8.11%
FINE	4	1	5	3	4	3	4	24	21.62%
CSC	5	1	5	3	1	2	3	20	18.02%

	Barcelona	Tarragona	Lleida	Girona	Total	(%)
	21	9	9	13	52	100%
CGT	4	0	0	0	4	7.69%
CCOO	13	7	5	13	38	73.08%
UGT	4	2	4	0	10	19.23%

EVO Banco

Eleccions a un comité a Barcelona, i un delegat de personal a Girona.

	Barcelona	Girona	Total	(%)
	5	1	6	100%
CCOO	2	1	3	50.00%
CSICA	3	0	3	50.00%

Mediolanum

Eleccions a un comité a Barcelona.

	Barcelona	Total	(%)
	9	9	100%
CCOO	9	9	100.00%

BNP Fortis Bank

Eleccions a un delegat de personal a Barcelona.

	Barcelona	Total	(%)
	1	1	100.00%
CCOO	1	1	100.00%

BNP Paribas

Eleccions a un delegat de personal a Barcelona.

	Barcelona	Total	(%)
	1	1	100.00%
CCOO	1	1	100.00%

Bankinter

Eleccions de tres delegats de personal a Girona.

	Girona	Total	(%)
	3	3	100.00%
CCOO	3	3	100.00%

Comentaris a la sentència sobre l’ultraactivitat

6 de març de 2015

El passat mes de desembre el Tribunal Suprem va dictar una important sentència (Sentència 264/14 de 22 de desembre del Tribunal Suprem) sobre els efectes de la reforma laboral de 2012 a la ultraactivitat dels Convenis Col·lectius.

El conflicte s’havia produït a una empresa (ATESA), el Conveni Col·lectiu de la qual havia caducat per no haver-hi arribat a un acord després de més d’uny d’haver estat denunciat. Com que no existeix cap Conveni Col·lectiu d’àmbit superior l’empresa va començar a pagar els treballadors el SMI des del mateix dia que el Conveni va caducar.

Fins aquesta sentència els Tribunals Superiors de Justícia venien defensant majoritàriament que, en cas de no exitir un Conveni Col·lectiu d’àmbit superior al que acollir-se, es considerava vigent el conveni col·lectiu caducat per evitar un buit legal. Veure Sentència 2065/13 de 26 de novembre del TSJ del País Basc. Aquest criteri és el que va seguir també el Tribunal Superior de Justícia de Balears en jutjar el cas sobre el qual s’ha pronunciat el Tribunal Suprem.

La sentència del Tribunal Suprem, però, canvia aquest criteri ja que la nova redacció del Estatut dels Treballadors és molt clara sobre aquesta qüestió:

(Estatut dels Treballadors, de l’article 86.3)

Transcurrido un año desde la denuncia del convenio colectivo sin que se haya acordado un nuevo convenio o dictado un laudo arbitral, aquél perderá, salvo pacto en contrario, vigencia y se aplicará, si lo hubiere, el convenio colectivo de ámbito superior que fuera de aplicación.

La nova sentència és molt interessant ja que presumiblement marca el criteri que s’aplicarà en el futur quan els Convenis perdin vigència en no acordar-se un de nou. També és complexa, amb un dictamen no massa majoritari i fins a quatre vots particulars. Per fer-se una idea de la complexitat bastarà dir que 8 dels 14 magistrats signen vots particulars.

Conclusions més clares

Si bé la sentència és complexa i hi han cinc postures discrepants hi ha dues qüestions en què tots els magistrats hi estan d’acord:

La desaparició del Conveni Col·lectiu provoca efectes indesitjables, situacions no previstes i buits que no queda clar com s’han d’omplir. Per aquesta raó gairebé tots els magistrats opten per una tesi “conservacionista” dels drets dels treballadors.
El Conveni Col·lectiu ja no està vigent. Tot i reconèixer que la desaparició del Conveni Col·lectiu provoca efectes indesitjables també consideren que el mecanisme escollit per evitar-los no pot ser mantenir la vigència d’un Conveni que la Llei considera decaigut, sinó que s’ha de recórrer a altres fonts de dret com el contracte o els costums professionals, o utilitzar mecanismes com l’analogia.

Dues vies per conservar els drets

On no hi ha acord és en com es pot articular la solució conservacionista i es presenten dues vies:

La via contractualista, al dictamen principal del Tribunal, defensa que les condicions laborals del Conveni Col·lectiu, passen a formar part del contracte de treball des del mateix moment en que s’inicia la relació laboral. Per aquesta raó una vegada el Conveni desapareix els treballadors afectats mantindríen aquestes condicions a títol individual com a part del seu contracte de treball.
Els vots particulars rebutjen aquesta solució per entendre que contradiu el sistema de fonts del dret laboral i la doctrina mantinguda pel Tribunal fins la data segons la qual les obligacions legals i convencionals no són part del contracte, ja que aquest per definició és un acord de voluntats.Proposen, en canvi, acudir a la Constitució (el dret a la dignitat del treballador, o el dret a la negociació col·lectiva), o a conceptes com l’obligació de negociar de bona fe, enriquiment injust i abús de dret, entre d’altres.

No sembla que la qüestió estigui tancada, però les properes sentències seguiran probablement una d’aquestes dues línies.

Cal tenir en compte que fins i tot aquestes dues vies “conservacionistes” deixen molts problemes pendents als que haurem de buscar solucions. Per començar i com ja explica la mateixa sentència, els treballadors contractats després de finalitzar la vigència del Conveni Col·lectiu ja no tindran cap d’aquests drets, i fins i tot les condicions contractualitzades són susceptibles de ser modificades mitjançant el procedimient de l’article 41 del Estatut dels Treballadors. A més hi han qüestions regulades als Convenis Col·lectius que no encaixen en un contracte individual, per exemple els drets d’informació dels representants dels treballadors.

Eleccions Sindicals de Banca 2015, consolidació i lluita

4 de març de 2015

Les eleccions sindicals del propassat 11 de febrer s’han desenvolupat sota unes condiciones noves i diferents a altres processos anteriors. La crisi econòmica, i el seu correlat al nostre sector, han propiciat la desaparició d’un alt percentatge de bancs, absorbits i adquirits per altres entitats.

Lamentablement l’ocupació ha sofert una disminució important, unes vegades via prejubilacions, però altres vegades mitjançant EROs que han soposat acomiadaments. Entitats més grans i agrupacions de centres han reduït el nombre de comitès i també han suposat més dificultats per aconseguir presentar candidatures.

Les plantilles s’han rejovenit, empleats més preparats però també, sent en molts casos la seva primera experiència laboral, el sindicalisme s’observa amb certa distància. Ens preocupa la abstenció i l’escassa incorporació de joves a les tasques sindicals.

A la CGT teníem clar que aquestes eleccions eren les de la transició entre veterania i joventut, tant en les plantilles com entre els delegats sindicals.

Actualment, pendent d’ajustar algunes dades, amb prop de 300 delegats, ens trobem molt a prop de l’anhelat 10% que ens permetria tenir presència a la taula de negociació del proper Conveni. No obstant això el principal objectiu era obtenir una representació, que ha estat desigual però degudament assentadas a les principals entitats, que ens permetrà realitzar una acció sindical adequada i necessària pels temps que corren.

Agraïm el suport prestat per aquells i aquelles que s’han presentat a les nostres candidatures i han votat per la nostra organització. Tractarem d’estar a l’alçada de les circumstàncies i no decebre vostres aspiracions.

Els anys que s’acosten seran complicats, el mapa financer està incomplet, es produiran noves fusions i per descomptat, la patronal bancària, utilitzarà les mesures més traumàtiques amb l’ocupació tal com ha realitzat en algunes entitats. Les pressions laborals, acomiadaments i trasllats són presents en la nostra activitat diària.

No val la resignació i la por. Aquest panorama no es pot modificar exclusivament amb un vot cada quatre anys. Revertir aquesta situació requereix sindicats que estiguin a l’altura dels problemes i que els treballadors i treballadores participem i lluitem per la defensa dels nostres llocs de treball i per unes condicions de treball dignes.

Als delegats i delegades sindicals se’ls han de demanar comptes de la funció sindical, del seu compromís i de la seva responsabilitat, però també els treballadors han d’estar disposats a donar suport les iniciatives i mobilitzacions que necessàriament s’han de produir tenint en compte el panorama que tenim.

La CGT, com sempre, ha de procurar estar a l’altura de les circumstàncies, exposant les nostres propostes, denunciant les situacions i sol·licitant la vostra participació, col·laboració i participació.

CGT guanya les eleccions a l’Ateneu Barcelonés

25 de febrer de 2015

La CGT obté dos dels tres delegats a l’Ateneu Barcelonés, important institució cultural de Barcelona amb més de 150 anys d’activitat i més de 4.000 socis.

Des d’aqui transmetem la nostra felicitació a l’Andrés i el Felip pel treball fet.

Salut i encert!

Acomiadats a Sopra Group per negar-se a fer guàrdies

18 de febrer de 2015

Fa unes setmanes la Secció Sindical de CGT a Sopra Group va fer pública una sentència que revocava la sanció imposadas per Sopra Group a un treballador que es va negar a fer guàrdies. La sentència confirmava que la realització de guàrdies és voluntària i que l’empresa havia actuat de manera arbitrària en expedientar el treballador.

Donç be, hem tingut coneixement que la setmana pasada tres treballadors del CSGI han estat acomiadats per l’empresa. Dos d’ells s’havien negat a fer guàrdies i un tercer estava pendent de judici per haver estat expedientat. A més un d’ells és el secretari general de la Secció Sindical de CGT.

Amb aquesta vergonyosa actitut aquesta empresa “lider en el sector” ha vulnerat com a mínim dos drets fonamentals dels treballadors acomiadats i, per extensió, de tots els i les treballadores:

el dret a la tutela judicial efectiva. L’empresa no pot pendre represàlies contra els treballadors que exerciten aquest dret i denuncien. A més, en aquest cas, s’està ignorant la decisió judicial.
el dret de llibertat sindical. No es pot represaliar a qui realitza activitat sindical per molt que pugui molestar.

Per tot això la direcció sap tan bé com nosaltres que es tracta d’acomiadaments nuls. Davant un judici aquests acomiadaments no s’aguanten. Per qué s’arrisca Sopra a un procés al que sap que té totes les de perdre?

Les guàrdies que fen fora del nostre horari laboral són una part molt important del model de negoci de Sopra i s’està gestant una rebel·lió que es pot extendre al reste de centres de treball. La raó d’aquests acomiadaments no és un altre que tallar d’arrel qualsevol postura insubmisa entre els treballadors.

D’un cop tracten de lluirar-se de qui els resulta incòmode per aconseguir acovardir la resta de treballadors i treballadores. Però no ho aconseguiran.

Aquesta actitut de l’empresa només ens confirma que estem fent be el nostre treball, així que seguirem endavant, aquesta secció continuarà lluitat pels drets dels treballadors de Sopra.

Ahir mateix, Sopra va rebre una lliçó d’acció directa a la seva reunión de llançament anual, celebrada al Palau Municipal de Congressos. Gràcies a l’acció dels companys, tots i totes les assistents a l’acte van conèixer de primera mà les actituds repressores i antisindicals de l’empresa a la que treballen.

Exigim la readmissió immediata dels treballadors represaliats!

Cap agressió sense resposta!

Si toquen a una, ens toquen a totes!

CGT, el sindicat més votat a l’oficina principal de BBVA a Pça Catalunya

11 de febrer de 2015

Ja tenim el resultat de les eleccions a l’oficina principal de BBVA a Pça Catalunya. CGT torna a ser el sindicat més votat.

Han participat un total de 190 companys i companyes sobre un cens de 364 treballadors, el 52,2% de participació. D’ells 128 homes i 62 dones.

Els resultats han estat:

Sindicat	Vots	Delegats
CGT	72	5
CCOO	69	5
UGT	47	3

A les darreres eleccions CGT va obtenir 5 delegats, i CCOO i UGT 4 delegats cadascún.

Enhorabona als treballadors i treballadores, i als companys de la Secció de CGT a BBVA per la feina feta.

Els treballadors de Barclays fan fora el seu Comité

2 de febrer de 2015

Que els treballadors revoquien el seu comité no és gens habitual. Que ho facin els treballadors d’una entitat bancària com ara el Barclays és una raresa, posiblement la primera vegada que ocurreix en una empresa d’aquest tipus des de que es van crear els comités d’empresa.

Com ha arribat a passar això? Doncs ha estat a partir de la negociació de l’ERO que CaixaBank ha presentat a Barclays i amb el que pretén acomiadar 1.120 treballadors i treballadores. No cal cercar massa a internet per trobar un bon grapat de notícies relacionades amb les “negociacions” dels ERO per part de CCOO i UGT com recentment l’ERO a Atento, declarat nul per l’audiència nacional.

Els treballadors de CaixaBank davant la sospita de que els membres del comité estaven més preocupats per mantenir els seus llocs de treball que en defensar els companys (i no oblidem que a més els membres del comité tenen privilegis de permanència al lloc de treball en cas d’acomiadaments col·lectius), van decidir consultar amb un altre bufete perquè els assessorés. Després han demanat a UGT i CCOO que els advocats d’aquest bufete participessin a les negociacions, participació a la que s’han negat els sindicats.

En aquesta situació es va realitzar l’assemblea el divendres 23 de gener a la que els treballadors de Barklays van decidir en assemblea fer fora el seu comité d’empresa si els sindicats no permetien la seva participació directa a les negociacions de l’ERO. Està per veure si finalment ho aconseguiran però aquesta decisió, avalada per més de 700 signatures, deixa ben a les clares que la confiança dels treballadors en aquestes màquines de negociar i signar EROs està en nivells mínims.

El Banc Sabadell instaura un control d’hores extres per la seva compensació

26 de gener de 2015

La direcció del Banc de Sabadell ha decidir instaurar un sistema de control de les hores extres realitzades i la seva compensació. Això es fruit dels requeriments de les Inspeccions de Treball de set províncies diferents (Barcelona, Alacant, Múrcia, Balears, Màlaga, Sevilla i Pontevedra) davant les denúncies presentades per la CGT arreu.

Aquestes hores extres realitzades en frau són un greu problema laboral, no només pel frau a la Seguretat Social i els treballadors, sinò que a més amb aquest treball sumergit s’haurien pogut crear centenars de llocs de treball al banc. La Secció Sindical de CGT estima aquest frau en més de 50 milions d’euros annuals.

Les males notícies són que les noves mesures només afectaràn al personal administratiu, amb l’argument que la resta de personal està afectat pel Pacte de Modificació de Jornada Laboral de 2010 (que la CGT no va signar) al seu apartat III) Clàusula de Flexibilitat Horària i Conciliació. Nosaltres entenem que aquesta clàusula permet la flexibilitat horària lligada a la conciliació, per la qual cosa s’haria de controlar també les hores extres que es realitzen i permetre la seva compensació.

És per això que ens hem adreçat a la Direcció de Recursos Humans, demanant també que el control de jornada es faci extensiu a tot el Banc i no només a les províncies en que ha estat requerit per l’Inspecció de Treball.

Demanem a tots els treballadors que compenseu les hores extres realitzades, el que permetrà crear nous llocs de treball i protegirà els actuals, i beneficiarà la nostra vida personal.

En defensa dels nostres llocs de treball, NO al treball sumergit al Banc Sabadell.

CGT ingressa una fiança de 20.000 € per a personar-se com acusació popular en el “cas Bankia”

15 de gener de 2015

La Confederació General del Treball ha ingressat l’import de 20.000 €, exigit pel jutjat central d’instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional, per poder personar-se en les diligències prèvies relatives al “cas Bankia”, com a part acusadora, exercitant l’acció particular.

El sindicat CGT té representació i implantació a les entitats en les quals s’han produït els fets objecte del procediment i entén que han resultat perjudicats els treballadors d’aquestes entitats, derivant unes conseqüències negatives directes per aquests, tant com a treballadors de les mateixes, com a ciutadans que formen part de la societat.

CGT entén que les circumstàncies processals han canviat, en la mesura que fets inicialment no inclosos en la querella, com són les possibles activitats delictives respecte de productes preferents i/o subordinats o les despeses realitzades mitjançant les denominades targetes opaques, i que fan que aquesta entitat tingui encara més gran necessitat de l’exercici del dret de l’acció penal.

El sindicat ha defensat que les pràctiques antisocials, no només les corrupteles que s’han anat descobrint al llarg d’aquest temps, sinó, fonamentalment, les polítiques i pràctiques econòmiques i laborals dutes a terme pels seus òrgans directius respecte de l’habitatge, crèdits hipotecaris, inversions o la captació de fons mitjançant productes preferents, subordinats i altres productes complexos no podien quedar impune.

Finalment, CGT declara que s’han d’exigir responsabilitats penals respecte dels fets objecte de la querella i fruit de la posterior instrucció del “cas Bankia”.

GABINET DE PREMSA CONFEDERAL DE LA CGT

« Pàgina anterior

Pàgina següent »