Es compleixen ara 10 anys d’aquesta crisi del sistema capitalista, una crisi que no és més que una altra eina de la gran patronal, de les multinacionals i dels amos de la banca, amb la complicitat d’un sistema polític corrupte, per augmentar les seves enormes beneficis sempre a costa dels drets de la ciutadania i especialment de la classe treballadora. Aquesta crisi és en realitat una gran estafa.

Portem 10 anys en una situació d’emergència social, on ja no només les persones sense feina estan sota el llindar de la pobresa, sinó que més del 14% de les persones amb treball són pobres com a conseqüència de la precarietat dels nous contractes de treball , amb contractes parcials i sous de supervivència, que constitueix la nova realitat laboral d’indignació. A això se suma el retrocés en el poder adquisitiu que han patit les pensions, ocasionant que un de cada tres pensionistes estigui per sota d’aquest llindar de pobresa, alhora que ha augmentat la bretxa salarial de gènere, tant en els salaris com en les pensions.

Ens enfrontem a un atac ideològic i estratègic que pretén que el que fins fa poc temps eren drets siguin ara negoci: l’educació, la sanitat, les pensions … tot allò que en definitiva és el nostre, de tots i totes, s’està convertint en dividends per a les grans corporacions empresarials. A canvi ens obliguen a rescatar bancs i autopistes, pagant un deute que no és nostra, pagant un deute que és il·legítim i que en gran part procedeix de la corrupció. Ens estan estafant.

Des de la CGT diem que no anem a resignar-nos al fet que els bancs siguin més importants que les persones; des de la CGT ens neguem a que bona part dels serveis públics segueixin sent privatitzats i precaritzats; des de la CGT no consentirem que es desmantelli el sistema públic de pensions; a la CGT no acceptem que la classe treballadora vegi reduïts els seus drets cada dia amb noves reformes laborals.

És hora que es produeixi un repartiment del treball reduint la jornada laboral, acabant amb les hores extres i avançant l’edat de jubilació perquè tots i totes puguem tenir feina. S’han de recuperar els serveis públics privatitzats, on només sigui important l’eficiència dels mateixos perquè de veritat hi hagi una protecció social que sigui pública i universal, per a totes i tots. És imprescindible repartir la riquesa a través d’una reforma fiscal que faci que els que suporten la major part de la despesa siguin les grans fortunes i corporacions, que són les que han vist incrementats els seus beneficis amb aquesta crisi-estafa. Cal acabar amb el frau i els paradisos fiscals.

Per a la CGT la resignació no és una opció, és hora d’ocupar de nou els carrers, és més necessari que mai que la CGT estigui present allà on es produeixen situacions d’injustícia social, cal una mobilització permanent de la CGT contra aquest sistema corrupte , convocant i participant en totes les mobilitzacions siguin necessàries per a aconseguir una societat autogestionària, antipatriarcal, ecologista, no racista ni xenòfoba … llibertària.