Category Archives: Comunicació

Permisos retribuidos

El pasado mes de febrero, después de una denuncia de la CGT Contact Center, el Tribunal Supremo falla a favor de la demanda sindical, modificando su doctrina en lo referente a interpretación de los permisos retribuidos. Concretamente:

-Los permisos de nacimiento, fallecimiento y matrimonio deben iniciarse en el primer día laborable desde el hecho causante. Es decir, dejan de perderse esos días si suceden en festivo o descanso semanal.

La modificación en esa interpretación afecta desde ese momento a todos los trabajadores/as del estado español. ¿Por qué? Pues porque se refiere explícitamente al artículo 37.3 del Estatuto de los Trabajadores, compartido por todos. Ningún convenio puede ir contra esta norma por no estar sujeta a empeoramiento en convenios sectoriales o de empresa, como explica perfectamente aquí la web especializada en asuntos legales Laboro http://laboro-spain.blogspot.com/2018/03/permiso-dia-laborable.html

Por lo tanto, toda empresa de cualquier sector productivo que no quiera conceder este derecho está incumpliendo la Ley.

 

Sentencia Tribunal Supremo

Noticia completa

 

CGT ingressa una fiança de 20.000 € per a personar-se com acusació popular en el “cas Bankia”

La Confederació General del Treball ha ingressat l’import de 20.000 €, exigit pel jutjat central d’instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional, per poder personar-se en les diligències prèvies relatives al “cas Bankia”, com a part acusadora, exercitant l’acció particular.

El sindicat CGT té representació i implantació a les entitats en les quals s’han produït els fets objecte del procediment i entén que han resultat perjudicats els treballadors d’aquestes entitats, derivant unes conseqüències negatives directes per aquests, tant com a treballadors de les mateixes, com a ciutadans que formen part de la societat.

CGT entén que les circumstàncies processals han canviat, en la mesura que fets inicialment no inclosos en la querella, com són les possibles activitats delictives respecte de productes preferents i/o subordinats o les despeses realitzades mitjançant les denominades targetes opaques, i que fan que aquesta entitat tingui encara més gran necessitat de l’exercici del dret de l’acció penal.

El sindicat ha defensat que les pràctiques antisocials, no només les corrupteles que s’han anat descobrint al llarg d’aquest temps, sinó, fonamentalment, les polítiques i pràctiques econòmiques i laborals dutes a terme pels seus òrgans directius respecte de l’habitatge, crèdits hipotecaris, inversions o la captació de fons mitjançant productes preferents, subordinats i altres productes complexos no podien quedar impune.

Finalment, CGT declara que s’han d’exigir responsabilitats penals respecte dels fets objecte de la querella i fruit de la posterior instrucció del “cas Bankia”.

GABINET DE PREMSA CONFEDERAL DE LA CGT

Polítics de CiU i del PSC s’embutxaquen milers d’euros en dietes per assistir a reunions de La Caixa

Article dels Roger Palà i Sergi Picazo publicat a El Crític 

Alts càrrecs de CiU i del PSC han cobrat durant la darrera dècada dietes d’entre 25.000 i 72.000 euros anuals per assistir a les reunions del Consell d’Administració i de la Comissió de Control de La Caixa. El polític millor remunerat ha estat l’alcalde de Banyoles i vicepresident de la Diputació de Girona, el convergent Miquel Noguer, amb 481.400 euros cobrats només en dietes, una mitjana de 53.000 euros cada any entre el 2005 i el 2013. Però no és l’únic polític que ha cobrat aquests tipus de remuneracions extraordinàries. En els darrers nou anys, la dirigent de CDC Immaculada Juan, que ha estat assessora “en polítiques mediambientals” del conseller de la Presidència Francesc Homs, presidenta del Consell Assessor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i alcaldessa de Deltebre, va arribar a sumar 355.500 euros en dietes; l’exconseller de Justícia amb CiU, Josep-Delfí Guàrdia, va guanyar 176.000 euros, i l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va ingressar 173.000 euros. CRÍTIC ha pogut accedir a les dades exactes de les dietes de polítics, empresaris, dirigents sindicals i persones del món social que apareixen als informes corporatius de l’entitat. La majoria d’aquests càrrecs polítics són consellers de La Caixa després de la designació prèvia de les corporacions municipals.

Protesta davant de les oficines principals de CaixaBank, a Barcelona / JORDI BORRÀS

Protesta davant de les oficines principals de CaixaBank, a Barcelona / JORDI BORRÀS

La Caixa paga dietes i primes per assegurances als consellers amb càrrecs de responsabilitat per l’assistència a reunions i pel desplaçament. L’any 2013, l’entitat va gastar 829.000 euros en aquesta partida. Aquesta despesa va començar a disparar-se a partir del 2007 tot i que en els últims anys de crisi s’ha reduït mínimament. La Caixa va arribar a gastar 1,1 milions d’euros en dietes el 2009. El seu cobrament és desigual depenent del càrrec i de l’any: van dels 4.000 euros que cobraven alguns consellers el 2005 fins als 90.000 euros anuals que van arribar a cobrar els vicepresidents. Cal especificar que aquestes dietes són en brut i, després d’aplicar-hi els impostos, poden quedar reduïdes a la meitat o pràcticament la meitat.

Els tres que més han cobrat en dietes no provenen de cap partit polític. Entre el 2005 i el 2013, Salvador Gabarró (president de Gas Natural) ha sumat 648.000 euros en dietes, Javier Godó (editor de La Vanguardia) ha arribat a guanyar 550.700 euros i, completant el podi, Jordi Mercader (president de Miquel y Costas) s’ha beneficiat de 524.000 euros. També hi apareixen altres empresaris destacats com Leopoldo Rodés (Havas Media) o Manuel Raventós (Codorniu).

A més, cal tenir en compte que alguns dels polítics que ostenten el càrrec de conseller al Consell d’Administració de La Caixa cobren també d’altres empreses del grup. El cas més destacat és el de Miquel Noguer, que, segons consta a la documentació corporativa, ha cobrat 836.100 euros entre el 2011 i el 2013 d’altres societats vinculades a La Caixa. En total, l’alcalde de Banyoles hauria cobrat més de 1,3 milions d’euros de l’entitat bancària des del 2005. Els informes corporatius no especifiquen de quines i només contemplen aquest supòsit els darrers tres anys. Immaculada Juan, per exemple, va percebre un total de 315.000 euros en aquest concepte els anys 2011 i 2012. En total, Juan hauria cobrat un mínim de 680.000 euros de La Caixa des del 2005.

Dietes-consell-administracio-Taula-OK-BIS-1024x664

Exconsellers de Pujol a sou de La Caixa

L’exdiputat i exconseller d’Economia, Francesc Homs i Ferret / ARXIU

L’exdiputat i exconseller d’Economia, Francesc Homs i Ferret / ARXIU

La composició del Consell d’Administració del 2013, l’últim any del qual s’ha publicat informe, ja només compta amb un càrrec electe, l’alcalde de Banyoles, que hi va en representació de les corporacions locals. La resta són expolítics de CiU i del PSC i del PSIB, empresaris vinculats a La Caixa o persones que hi van en representació d’entitats socials, dels sindicats o dels accionistes. L’exconseller de Justícia Josep-Delfí Guàrdia o el d’Economia Francesc Homs, tots dos durant governs de Jordi Pujol, hi han trobat refugi després del seu pas per la política gràcies a ser col·locats a dit per corporacions locals amb dret a representant com l’Ajuntament de Barcelona o les diputacions provincials. Altres polítics que apareixen oficialment com a perceptors de dietes d’entre 153.000 i 96.000 euros per la seva presència en diferents etapes al Consell d’Administració o a la Comissió de Control de La Caixa són l’alcalde de Sant Jaume dels Domenys (CiU), Magí Pallarès; la presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell (CiU), Rosa Maria Mora; l’alcalde d’Hostalric (CiU), Josep Antoni Frías; l’alcaldessa d’Aitona (CiU), Maria Rosa Pujol, o l’exalcaldessa de Palma (PSIB) Aina Calvo. En el cas de Calvo, cal assenyalar que va decidir fer donació de l’import íntegre de les seves dietes a la Creu Roja de les Balears i a Càritas Mallorca.

L’alcalde de Lleida també cobrava

L’alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, que va cobrar dietes des del 2005 fins a abandonar l’entitat el 2012, ha arribat a cobrar 33.000 euros en dietes en un sol any. En total, segons les dades dels informes corporatius anuals, va arribar a sumar 178.000 euros en vuit anys més unes primes per assegurances de la Comissió de Control de 34.000 euros. Era l’únic cas conegut fins ara, ja que la CUP de Lleida va denunciar públicament les dietes del batlle fa dues setmanes per considerar poc “ètic” que, “durant els anys més durs de crisi l’alcalde hagi ingressat unes sumes tan altes de diners”. El mateix Ros va assegurar públicament que “després de restar impostos i assegurances quedaven en menys de 100.000 euros”. L’Ajuntament de Lleida va replicar que aquestes retribucions van ser “completament legals, autoritzades per la Generalitat i pel Banc d’Espanya, consten al registre de la Paeria i han estat declarades a Hisenda”. No es tractaria, en principi, d’un cas de sobresous, com el que afecta altres alcaldes catalans pel cas de les dietes de la Federació Catalana de Municipis.

dietes comissió control.xlsx

Dietes per al sindicat CCOO

A banda d’empresaris i de polítics, també cobra dietes per assistència a les reunions el representant dels treballadors de La Caixa, és a dir, un membre de Comissions Obreres, que és qui va guanyar les eleccions sindicals. Les dietes van a parar al sindicat i no a cap persona individual. L’actual secretària general de Comunicació de CCOO, Dolors Llobet, apareix als informes com a cobrant de 332.300 euros en els darrers quatre anys; i abans, el representant sindical al Consell d’Administració, l’històric Manuel Garcia Biel, apareixia rebent 275.000 euros entre el 2005 i el 2009. A més, Llobet també ha cobrat 504.000 euros en els anys 2012 i 2013 com a representant sindical en altres societats del grup, com per exemple, MicroBank i d’altres, però també assegura que això ho dóna al sindicat íntegrament. “Mai cap representant de CCOO ha cobrat dietes de La Caixa. Tot el que se’ns paga ho donem directament al sindicat”, matisa la portaveu del sindicat, Dolors Llobet, en declaracions a CRÍTIC.

Llobet i Garcia Biel hi han assistit, segons reivindica la dirigent sindical, amb l’objectiu de supervisar i controlar les decisions que es prenen als òrgans de govern en favor dels treballadors. Precisament Garcia Biel, segons narra ell mateix al seu blog, va constituir amb altres companys la primera secció sindical de CCOO a l’empresa encara sota el franquisme. Llobet esgotarà el seu mandat al Consell d’Administració l’any vinent i no serà substituïda, ja que el nou organigrama de CaixaBank no preveu la presència de cap representant dels treballadors.

Són legals aquestes remuneracions extres?

L’article 27 dels Estatuts de La Caixa estableix que “el càrrec de membre del Consell d’Administració i de la Comissió de Control tindrà dret a ser retribuït i a l’abonament de les despeses de desplaçament a les sessions”. La quantitat de la retribució se les fixa cada any el mateix Consell d’Administració. Les dietes són perfectament legals, cadascun d’ells ha de declarar-les a Hisenda i estan controlades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

En els pròxims anys ja no es veuran cap més càrrec electe polític ni representants dels sindicats, ja que amb la nova estructura orgànica de CaixaBank en desapareixeran i només hi quedaran persones del món social i empresarial. L’últim a deixar el càrrec va ser Miquel Noguer. Per tant, La Caixa ja no tindrà un control polític ni sindical dins el Consell d’Administració com fins ara.

El president de l’entitat, Isidre Fainé, no cobra dietes perquè ja percep un salari per la seva dedicació exclusiva.

Crowdfunding Bankia #Queréllate

Presentació del Crowdfunding iniciat per la CGT a http://www.lanzanos.com/proyectos/cgt-quiere-personarse-procedimiento-de-bankia/

CGT ja va intentar personar-se a l’inici del procediment seguit contra la gestió de Bankia, i no va poder fer-ho davant els requisits que se li van exigir, especialment, el dipòsit d’una fiança de 20.000 euros.

Des d’aquell moment hem defensat que les pràctiques antisocials, no només les corrupteles que s’han anat descobrint al llarg d’aquest temps, sinó, fonamentalment, les polítiques i pràctiques econòmiques dutes a terme pels seus òrgans directius respecte d’habitatge, crèdits hipotecaris, inversions o la captació de fons per mitjà de productes preferents, subordinats i altres productes complexos, no podia quedar impune.

Volem que els treballadors participem de l’exigència de responsabilitat penal, exercint l’acció penal iniciada en el seu dia en aquest procediment i acompanyant a la mateixa, treballant en l’aclariment i la investigació de tot el que ha passat.

Hem intentat personar novament arran del que es va descobrint, per a exercir l’acció penal i tractar d’eludir qualsevol impunitat, i de fer responsables als qui, en definitiva, han portat a que tota la societat haguem pagat col·lectivament els deutes generats per sectors minoritaris de la societat, a més de defensar els drets dels treballadors que han estat acomiadats en una salvatge reestructuració del sector financer, i ens tornen a exigir aquesta fiança, malgrat tot el que ja es va descobrint en la instrucció de les actuacions d’aquesta direcció, motiu pel qual demanem la teva ajuda econòmica per a aquest fi, perquè els qui no hem participat d’aquestes pràctiques, i no obstant això hem patit les seves conseqüències tant en els diners perdut en el rescat financer com per mitjà de les retallades socials puguem participar en aquest procediment.

Negres tempestes sobre el Conveni TIC

Article de la Coordinadora d’Informàtica de CGT

Manca mes i mig la fin del termini de negociació que es van atorgar els sindicats CCOO-UGT i la patronal del sector TIC. Just a temps per evitar que es meriti un nou trienni.

Els cobraments de trienni d’antiguitat es paguen íntegrament en algunes empreses, i en altres s’absorbeixen si es cobra per sobre del salari base, però en totes suposa que cap dels més de cent mil treballadors/es del sector cobri menys del salari base +5% cada 3 anys.

Aquests mínims garantits són encara més importants perquè suposen, a la pràctica, un efecte d’arrossegament sobre la resta de sous del sector cap amunt. Si s’eliminés aquest increment de mínims, produiria l’efecte contrari, una caiguda salarial.

CCOO deia al juny que els triennis no es tocaven, però ara està preparant el terreny per el contrari mitjançant els seus perfils a les xarxes socials:

convenitic

 

Però fins i tot aquesta argumentació és fal·laç, como ho demostra que en només un mes dues empreses més han aconseguit la no absorció de triennis en nòmina al Tribunal Suprem. A Rural Servicios Informáticos i Infoservicios.

conveni2_0

No entrarem en processos de debat intern d’altres organitzacions, però sí que volem constatar certes coincidències i preocupacions entre el que vam dir en el seu moment i el que expliquen delegats TIC des de la web ‘Ganemos CCOO‘ referent a l’opacitat en les reunions de conveni i el perill de signar retrocessos laborals.

Però no només està això en joc: tota flexibilització o pèrdua de voluntarietat significa estrènyer més el nus de la soga empresarial sobre el teu coll.

La retirara o debilitament dels articles 4 i 5 del actual conveni que asseguren la seva ultraactivitat (és a dir, que no caduqui), posaria en perill tot el redactat en la següent negociació.

Per què llavors assumir una probable caiguda de condicions per al sector TIC?

No vam avisar en va. En el Conveni de T-Systems d’aquest any es van signar retrocessos laborals, però també es va inclure aquest paràgraf a l’apartat de cursos de formació:

“Velar para que las formaciones desarrolladas, dentro de lo posible, contemplen la obtención de certificaciones académicas/profesionales, que mejoren las capacidades y perfiles competenciales. Dentro de estas certificaciones serán preferentes las establecidas por la EUCIP. “

I qué és l’EUCIP? A la seva web s’indica que es tracta d’una fundació dedicada a la formació, on un dels seus patrons fundadors és CCOO. Té la seu a l’edifici de CCOO de Madrid. El seu president, com a representant de CCOO, és l’antic Secretari d’Acció Sindical de Comfia, Eduardo Alcaín.

Introduir condicions semblants en el Conveni suposaria paletades d’ingressos per a una fundació de la qual CCOO forma part. No permetrem aquest tipus d’accions a costa dels drets dels i les treballadores. Els nostres drets es defensen.

Sobre targetes i altres qüestions

Trinxeraires, pocavergonyes, xoriços, corruptes, lladres… Aquestes i altres afirmacions s’han fet sobre els beneficiaris de les famoses targetes black de Cajamadrid/Bankia. No serem nosaltres els que les desmenteixin perquè en alguns casos es queden curtes. No obstant això voldríem fer algun comentari sobre aquest tema.

Totes les caixes venien obligades per llei a regir-se per la lògica del que és públic: els seus objectius eren la satisfacció de les necessitats públiques, per tant no tenien com a objectiu el benefici privat.

Unes Caixes que han estat gestionades en funció de la representativitat política obtinguda en cada territori, més els ajuntaments, la CEOE, la CEPIME i els sindicats del règim (CCOO i UGT).

Tots els gestors estaven obligats per llei a una gestió dels recursos públics de manera eficient i amb garanties de suficiència per assolir els fins socials, econòmics i financers de cada territori. La seva gestió no podia buscar l’interès privat, com tampoc el lucre personal.

86 “gestors” de l’entramat Cajamadrid/Bankia han espoliat per al seu ús personal i privatiu 15,5 milions d’euros des del 2003 al 2013, a més de tenir uns sous milionaris.

I tot això succeïa mentre que aquells que estaven encarregats de vetllar pels drets dels clients miraven cap a un altre costat, estafant a milers de jubilats venent-los preferents, enganyant als seus accionistes, recordem l’anunci de “Sóc empresari”, o mentint en els seus balanços financers.

Més enllà de les presumptes implicacions penals, hi ha la qüestió ètica i moral d’aquesta gent que, no ho oblidem, ha estat coberta i protegida per les organitzacions que ara s’escandalitzen davant alguna cosa que era més que evident.

Recordar que algun dels implicats en aquests fets pertany avui dia a l’staff directiu del Banc Santander, per la qual cosa des de la CGT fem una crida perquè aquestes persones cessin en la seva activitat IMMEDIATAMENT, si volem que el Codi Ètic no siguin paraules buides en un paper, quan d’alts directius es tracta i en canvi un element sancionador quan d’empleats parlem.

… I aquests sindica llestos que vivien a cos de rei fent-nos creure que estaven en els consells d’administració per defensar millor els nostres drets … Recordem-los:

CCOO (Comisiones "Obreras") UGT (Unión General de "Trabajadores")
Francisco Baquero 266.400 € Gonzalo Martín Pascual 129.700 €
Antonio Rey de Biñas 191.500 € Miguel Ángel Abejón 109.300 €
Rodolfo Benito 140.600 € Rafael Eduardo Torres 82.300 €
Juan José Azcona 99.300 € José Ricardo Martínez 44.200 €
Pedro Bedia 78.200 €
Gabriel Moreno 20.000 €

Font: eldiario.es

Des de la CGT portem denunciant des de fa molt de temps les pràctiques sindicals d’aquestes associacions. EROs fraudulents, cursos de formació inexistents, cobraments de comissions per negociar acords lesius per als treballadors, subvencions milionàries i una infinitat de casos que posarien vermell a qualsevol que tingués una mica de decència, una mica del que sens dubte no tenen. La CGT, allà on hem pogut, ens hem personat com a acusació particular per depurar totes les responsabilitats que siguin necessàries, tant en els ERO d’Andalusia, com organitzant un crowdfunding per poder personar-nos en el cas de Bankia.

I mentrestant a la nostra empresa signen EROs, accepten clàusules sòl per als treballadors procedents de Banesto i moltes més qüestions que no vénen al cas en aquest moment.

D’aquí a uns mesos es produiran les eleccions sindicals i aquests “companys” tornaran a demanar-nos el vot apel·lant a uns bonics discursos, amagant i oblidant tota aquesta corrupció que els corroeix per dins. Ni un indici d’autocrítica excepte l’estrictament necessària quan els enxampen in fraganti amb el cotxet dels gelats i després a recordar les bondats del seu sindicalisme “responsable”. L’ètica té una sola cara, però el desvergonyiment, d’acord amb els fets que denunciem, es vesteix de múltiples cares i totes elles porten a una sola: l’enriquiment personal per sobre de totes les coses.

Pensa-t’ho abans de donar-los suport perquè l’endemà no tornaran a comptar amb tu.

La CGT lluita i es mou en el camp del bé comú, de la solidaritat, del suport mutu i d’una societat que pretén acabar amb aquest sistema delinqüent.

Afilia’t a la CGT, Volem ser el teu sindicat

Per què HP no mereix ser premiada per l’Ajuntament de Sant Cugat

CGT A HP | Publicada avui a http://www.cugat.cat

Ens ha causat estupefacció comprovar com HP és una de les cinc candidates als Premis Ciutat de Sant Cugat. Sí que és cert que la nostra empresa compleix el requisit principal: ‘ha tingut un paper destacat’ en l’any anterior, com indiquen les bases del concurs, però dubtem molt que aquesta rellevància sigui un valor a ser recolzat socialment.

Imagen-de-los-exteriores-de-HP_54393450467_54028874188_960_639HP ha tingut un paper destacat… en acomiadar i precaritzar. Només en dues de les divisions d’HP s’han produït a Sant Cugat 60 acomiadaments entre el 2013 i el que portem de 2014. Sumant les diferents entitats, superem el centenar d’acomiadaments només a la seu santcugatenca.

A nivell estatal, el 10% de la divisió de Consultoria i el 20% de la d’Outsourcing ha estat acomiadada. És que, potser, l’empresa està en dificultats o pèrdua de feina? En absolut. En filtracions a les quals hem tingut accés es deixa clar que l’objectiu és ‘reduir el cost mitjà dels recursos’. S’acomiada i es contracta en precari.

En el procés hem hagut d’assistir a companys i companyes amb edat avançada, fills i filles a càrrec, sovint entre plors, únicament i exclusivament per guanyar més diners. Com no teníem suficient, l’any passat vam patir, a més, una retallada de condicions laborals dràstica que va provocar una vaga indefinida de set dies. seguida massivament per la plantilla.

A la plantilla d’HP Sant Cugat tenim molt present la petició de suport als i les treballadores que es va proposar al ple de l’Ajuntament per part dels grups de la CUP, ICV i PSC. Proposta que va ser rebutjada per l’únic vot en contra del grup de CiU, amb un argument que recordem perfectament: Segons el regidor Brugarolas, ‘HP és una de les clàssiques empreses tecnològiques nord-americanes on la qualitat del treballador i el seu benestar és una de les seves prioritats i només cal veure les instal·lacions’.

La idíl·lica i falsa versió publicitària del regidor Brugarolas es va desmuntar quan dues setmanes després més del 95% de la plantilla va fer vaga durant set dies contra una retallada brutal de condicions. Esperem, aquest cop, una mica més de compromís social i una mica menys de compromís amb els companys de partida de golf o per l’entrada d’ingressos publicitaris.

Volem un Ajuntament de Sant Cugat al costat de la seva gent i no de les seves elits.

Secció Sindical de CGT a Hewlett-Packard

No tots els sindicats som iguals. NO al sindicalisme fraudulent i paràsit

Comunicat de la Secció Sindical de CGT a Banco Popular-e

Resulta vergonyós i indignant el panorama de corrupció generalitzada que existeix actualment a Espanya. Família Real, partits polítics, Patronal, i els sindicats del règim (CCOO i UGT), apareixen involucrats en els principals casos de frau als interessos públics.

A hores d’ara és impossible empassar-se que les persones implicades actuaven soles, que ningú coneixia el que feien, o que el que han fet només els ha beneficiat ells. Llavors … Per què nomena una organització a una persona ?, …. La nomena i s’oblida d’ella?

La resposta és clara: Tots saben el que passa, i tots es beneficien.

Queda clar que els partits polítics involucrats, la Patronal, i les direccions de CCOO i UGT
formen el que alguns ja anomenen “la casta”, i que actuen únicament al servei dels seus propis interessos. Tots plegats són responsables del saqueig.

Des de la nostra perspectiva de sindicalistes ens produeix especial repugnància l’actuació fraudulenta de CCOO i UGT, que deshonren a la classe treballadora. Escàndols en els quals apareixen implicats, com el finançament il·legal a través dels fons per a la formació, el frau en els ERO’s, o les prebendes per la seva participació en institucions i taules laborals, etc suposen un engany als treballadors i a la ciutadania, i un enorme perjudici a les arques públiques.

Comportament que es manté en el temps, i que també s’estén a l’àmbit de Citibank. Així, en el recent escàndol de les “targetes black” de Bankia (la relació d’implicats reproduïm a continuació) podem observar com Francisco Baquero, de CCOO, ha gastat 266.400 € en restaurants, subscripcions a canals privats de televisió, i viatges, afició que sembla que li ve de quan l’any 2000 Citibank va obsequiar, juntament amb altres dirigents d’aquest sindicat, a un luxós viatge pels Estats Units, i entrades per veure els famosos LA Lakers.

Des de llavors, la relació de “clientelisme” de la Secció Sindical de CCOO amb la Direcció de
Citibank ha estat flagrant: signaven tot el que l’empresa els requeria (ERO inclòs), a canvi d’altes sumes de diners, i tracte de favor dels seus membres (prejubilacions, contractacions, permanència en l’ocupació, diners per a activitat sindical, etc) .Tot un autèntic frau laboral que hem vingut denunciant durant anys, fins i tot en via penal, i que molt pocs han volgut veure.

Situació deshonesta que esperem que la Direcció de Banc Popular decideixi tallar, en benefici
de la pròpia imatge de l’empresa i del conjunt de la plantilla.

20141099 SakeoBankia

La primera pedra

Circular de la Secció de CGT a Bankia sobre l’escàndol de las targetes VIP a Caja Madrid/Bankia

Poc temps després que el Sr Goirigolzarri insistís que havíem de recuperar l’orgull de pertinença a l’empresa, un nou escàndol torna a esquitxar-nos de forma directa. No hi ha cap dubte ara que totes les decisions adoptades -compra del Banc de Miami, comercialització de preferents, sortida a borsa, ERO, etc.- que afectaven la viabilitat econòmica de l’empresa, als clients i finalment als empleats, estaven condicionades per la compra de voluntats d’aquells que havien de vetllar pels interessos de tots.

De les repercussions penals del cas ja s’ocuparan els tribunals, però si hi ha alguna cosa que ens afecta més directament són les conseqüències que han tingut, entre altres, la signatura d’un ERO que ha suposat l’acomiadament de gairebé 600 companys, les externalitzacions i els trasllats que han ocasionat. No hi ha dubte que totes les decisions preses s’han vist influenciades pel vot i la capacitat de decisió de tots aquells que gaudien de prebendes atorgades tan alegrement. El gos no mossega la mà que l’alimenta.

Entre els ¿presumptes? culpables d’aquestes pràctiques figuren noms com el de GABRIEL MORENO FLORES, actual secretari general de la secció sindical de Bankia de CCOO i membre destacat a la taula de qualsevol negociació, PEDRO BEDIA PÉREZ, secretari general de la secció sindical de Caja Madrid de CCOO, RAFAEL TORRES POSADA, fins fa un any secretari general d’UGT, també en actiu, o IGNACIO NAVASCUÉS, representant d’ACCAM ja desvinculat de l’empresa. Tots aquests i alguns més, fins a un total de 11, tenen l’agreujant d’ocupar un lloc de representació dels treballadors per elecció directa.

El primer d’ells, signant l’ERO i actor principal en tot el sainet com a representant del sindicat majoritari CCOO, a qui en el seu dia vam posar el sobrenom d’el nen dels acords per la seva facilitat per dissimular amb gràcia torera qualsevol acord amb l’empresa venent-lo com un èxit, segueix present en les reunions en què es decideix el futur de tots i cada un de nosaltres. No hem d’oblidar la que se’ns ve a sobre amb la més que probable venda de Bankia, la propera signatura del conveni o els flecos pendents de negociació com són la reducció de les aportacions als plans de pensions, i en les mans de qui està, de moment, el negociar-ho.

Tots aquests personatges, i les organitzacions que els donen suport, són culpables i coresponsables de tot el que ha passat i el que queda per arribar. Fins ara tots aquests indecents segueixen ocupant llocs de responsabilitat sense que des de les direccions de les seves organitzacions sindicals s’hagi mogut un dit. No val l’excusa que desconeixien aquestes pràctiques quan en aquest país les aparences són objecte d’enveja o admiració quan no de totes dues, i aquests subjectes no havien de viure precisament com eremites.

Queda per comentar el justificant de l’engany a través del compte comptable per errors informàtics. Precisament ara, que s’estan produint multitud d’acomiadaments per expedients disciplinaris per errors administratius, la majoria d’ells sense crebant per a ningú. Com es diu popularment, Déu n’hi do!

Potser a algú se li ocorri dir que el que estigui lliure de pecat tiri la primera pedra, doncs bé, aquí va la nostra i esperem que no l’única. Només ens queda aprendre la lliçó i obrar en conseqüència a l’hora de triar qui ha de vetllar pels nostres drets. És el moment de fer pagar socialment a tots aquests aprofitats i les organitzacions que els emparen el que és més que probable que no paguin penalment. Afineu la punteria.

Ha arribat el moment de mirar cap a l’únic sindicat que representa els treballadors i treballadores de Bankia. El que NO VA SIGNAR el nefast ERO (el més gran de la història del nostre país). El sindicat que NO SIGNA TOT EL QUE LI POSEN PER DAVANT.

PD: Tota la informació sobre el cas de les targetes està disponible a http://www.elconfidencial.com/espana/2014-10-04/a-mi-me-dijeron-usala-libremente-pero-no-sobrepases-el-limite-mensual-de-gasto_225573/ amb nom, cognoms i fins i tot foto dels implicats. Pot no ser tan divertit com jugar a qui és qui, però sens dubte és més il·lustratiu.

BBVA compra Catalunya Banc. Hoy se celebra, ¿mañana? ¡¡Está por ver!!

Comunicat de la Secció Estatal de CGT al BBVA

PDF del comunicat

Ahora, en nombre de BBVA, a los brindis, aparecen: El Director de Estrategia y Finanzas y la Directora de Negocio España-Portugal. Todo son loas a esta operación y por eso conviene tener presente sus brindis, para cuando encarguen a las personas del Área de Recursos Humanos y Relaciones Laborales intentar convencernos de que BBVA no puede hacer otra cosa o de que mucho ha hecho ya.

Los del brindis nos dicen que “BBVA ha demostrado que sabe jugar bien al póquer” y los medios económicos que la operación ha sido “buenísima, de libro y sólo realizada si tu rival cree que no vas en serio”.

Nos obsequian con los datos económicos entre globos festivos: CX aportará 300 MM € de beneficio a BBVA a partir de 2018. La operación generará 1.200 MM € en sinergias para BBVA.

Los datos de la compra son: BBVA pagará 1.187 MM € por CX, que cuenta con 1,5 millones de clientes, 4.500 empleados y 770 oficinas (715 en Catalunya). BBVA crecerá un 14% en créditos, un 23% en depósitos y un 18% en clientes, duplicando su actual cuota de mercado en Catalunya.

Lo cierto es que al brindar, también nos dicen que BBVA ha provisionado 450 MM € para el coste de reestructuración de CX, sin especificar la partida ni la política con la que abordará la integración de las personas procedentes de CX en BBVA. Eso, al parecer, es hoy secundario para estas personas.

En CGT estamos preocupados, como no puede ser de otro modo. CX lleva ya sufriendo varias curas de adelgazamiento en un ERE que finaliza este año. Nada menos que 2.400 personas menos y el cierre de 400 oficinas. Estrategia de solución que no ha solucionado nada, porque nuevamente hay personas que se encuentran a merced de los que vienen tras el “brindis”.

Todos los Sindicatos reivindicamos que la reestructuración se produzca sin medidas traumáticas, pero esta expresión, al parecer, no significa lo mismo para todos. La reciente experiencia vivida con la absorción de UNNIM, así lo refrenda: Habiéndose salvado la mayor parte del empleo, su integración, sin embargo, no ha respondido a los planteamientos sindicales iniciales y unitarios.

No podemos perder de vista, como ciudadanos, que esta operación representa una pérdida para las Arcas del Estado de entre 12.063 y 12.848 MM €, en función de algunas variables aún por concretar. Ni esto, ni que los responsables del hundimiento de las 3 cajas (Caixa Catalunya, Tarragona y Manresa), ni sus sucesores en la gestión sin rumbo de su fusión (CX), se van no sólo a ir “de rositas” tras el daño producido sino nadando en la abundancia de unas retribuciones ofensivas. Cúpula “responsable” que deja tras de sí, hundimiento y todo un coro de directivos que, seguro, serán los mejor parados de esta operación.

En CGT tenemos muy claro que trabajaremos por una Reestructuración SIN DESTRUCCIÓN de más empleo. Eso, para nuestra organización, significa lo que decimos: Hay sitio para ambas plantillas en la nueva empresa. Y no podemos concebir disminución de empleo mientras permanezcan vigentes sistemas de Retribución Extra. BBVA cuenta hoy con 5.300 personas en Catalunya y CX con 4.500 más. Si el proyecto permite duplicar la cuota de mercado, no debiera ser disparatado que, salvo bajas realmente voluntarias, la plantilla se duplicara. “Con menos también se puede hacer” nos dirán los que vengan tras el brindis actual, pero sería un suicidio colectivo que los Sindicatos, en conjunto, aceptáramos ese planteamiento.

Desde CGT, por tanto, seguiremos el proceso con toda la atención, como ya hicimos con UNNIM, porque somos personas que estamos llamadas a coincidir en la misma empresa y por tanto, nos repercutimos mutuamente. La prioridad del empleo en Catalunya Banc es la defensa del empleo en BBVA.