La primera pedra

Circular de la Secció de CGT a Bankia sobre l’escàndol de las targetes VIP a Caja Madrid/Bankia

Poc temps després que el Sr Goirigolzarri insistís que havíem de recuperar l’orgull de pertinença a l’empresa, un nou escàndol torna a esquitxar-nos de forma directa. No hi ha cap dubte ara que totes les decisions adoptades -compra del Banc de Miami, comercialització de preferents, sortida a borsa, ERO, etc.- que afectaven la viabilitat econòmica de l’empresa, als clients i finalment als empleats, estaven condicionades per la compra de voluntats d’aquells que havien de vetllar pels interessos de tots.

De les repercussions penals del cas ja s’ocuparan els tribunals, però si hi ha alguna cosa que ens afecta més directament són les conseqüències que han tingut, entre altres, la signatura d’un ERO que ha suposat l’acomiadament de gairebé 600 companys, les externalitzacions i els trasllats que han ocasionat. No hi ha dubte que totes les decisions preses s’han vist influenciades pel vot i la capacitat de decisió de tots aquells que gaudien de prebendes atorgades tan alegrement. El gos no mossega la mà que l’alimenta.

Entre els ¿presumptes? culpables d’aquestes pràctiques figuren noms com el de GABRIEL MORENO FLORES, actual secretari general de la secció sindical de Bankia de CCOO i membre destacat a la taula de qualsevol negociació, PEDRO BEDIA PÉREZ, secretari general de la secció sindical de Caja Madrid de CCOO, RAFAEL TORRES POSADA, fins fa un any secretari general d’UGT, també en actiu, o IGNACIO NAVASCUÉS, representant d’ACCAM ja desvinculat de l’empresa. Tots aquests i alguns més, fins a un total de 11, tenen l’agreujant d’ocupar un lloc de representació dels treballadors per elecció directa.

El primer d’ells, signant l’ERO i actor principal en tot el sainet com a representant del sindicat majoritari CCOO, a qui en el seu dia vam posar el sobrenom d’el nen dels acords per la seva facilitat per dissimular amb gràcia torera qualsevol acord amb l’empresa venent-lo com un èxit, segueix present en les reunions en què es decideix el futur de tots i cada un de nosaltres. No hem d’oblidar la que se’ns ve a sobre amb la més que probable venda de Bankia, la propera signatura del conveni o els flecos pendents de negociació com són la reducció de les aportacions als plans de pensions, i en les mans de qui està, de moment, el negociar-ho.

Tots aquests personatges, i les organitzacions que els donen suport, són culpables i coresponsables de tot el que ha passat i el que queda per arribar. Fins ara tots aquests indecents segueixen ocupant llocs de responsabilitat sense que des de les direccions de les seves organitzacions sindicals s’hagi mogut un dit. No val l’excusa que desconeixien aquestes pràctiques quan en aquest país les aparences són objecte d’enveja o admiració quan no de totes dues, i aquests subjectes no havien de viure precisament com eremites.

Queda per comentar el justificant de l’engany a través del compte comptable per errors informàtics. Precisament ara, que s’estan produint multitud d’acomiadaments per expedients disciplinaris per errors administratius, la majoria d’ells sense crebant per a ningú. Com es diu popularment, Déu n’hi do!

Potser a algú se li ocorri dir que el que estigui lliure de pecat tiri la primera pedra, doncs bé, aquí va la nostra i esperem que no l’única. Només ens queda aprendre la lliçó i obrar en conseqüència a l’hora de triar qui ha de vetllar pels nostres drets. És el moment de fer pagar socialment a tots aquests aprofitats i les organitzacions que els emparen el que és més que probable que no paguin penalment. Afineu la punteria.

Ha arribat el moment de mirar cap a l’únic sindicat que representa els treballadors i treballadores de Bankia. El que NO VA SIGNAR el nefast ERO (el més gran de la història del nostre país). El sindicat que NO SIGNA TOT EL QUE LI POSEN PER DAVANT.

PD: Tota la informació sobre el cas de les targetes està disponible a http://www.elconfidencial.com/espana/2014-10-04/a-mi-me-dijeron-usala-libremente-pero-no-sobrepases-el-limite-mensual-de-gasto_225573/ amb nom, cognoms i fins i tot foto dels implicats. Pot no ser tan divertit com jugar a qui és qui, però sens dubte és més il·lustratiu.

CGT convoca concentracions a Banc Santander

A Barcelona la concentració serà el dia 9 d’octubre, a les 10:00, davant l’oficina principal del Banc Santander, a Passeig de Gràcia nº 5.

El Banc Santander imposa els seus treballador/es la prolongació il·legal de la seva jornada laboral. Cada any la plantilla és forçada a treballar un mínim de 7 milions d’hores extraordinàries.

El Banc Santander no paga aquestes hores als treballadors, ni les cotitza a la Seguretat Social, ni a l’Hisenda Pública.

No es tracta de casos aïllats, estem davant una estratègia perfectament dissenyada per la direcció del Banc Santander, que s’imposa mitjançant amenaces i repressàlies. Aquells que es neguen a prolongar de manera il·legal la seva jornada laboral, a treballar sense cobrar, son degradats, traslladats a oficines allunyades dels seus llocs de residència o, en el cas de treballadors amb poca antiguitat, acomiadats.

Des de fa anys, el Banc Santander està actuant al marge de la llei, imposant a la seva plantilla un horari laboral il·legal i inhumà, que comença a les 8 del matí i que, sovint, finalitza pasades les 8 de la tarda.

Això significa una flagrant vulneració del Conveni Col·lectiu de la Banca Privada, al que s’estableixen uns horaris molt concrets i una jornada màxima anual de 1700 hores. Però a la major part dels treballadors/es del Banc Santander se’ls obliga a realitzar un promig de 500 hores més l’any.

El Banc Santander no paga a la seva plantilla el temps extra treballat, el que es sense cap mena de dubte un frau, ja que aquest impagament d’aquestes hores fa que tampoc es cotitzi per aquestes a la Seguretat Social, ni es declaren a l’Hisenda Pública.

Així mateix, les repercusions a l’ocupació son evidents, donat que anualment el conjunt de la plantilla de Santander realitza un mínim de 7 milions d’hores extraordinàries, el que suposa la destrucció de més de 4.000 llocs de treball. Aquest fraude social resulta més escandalós per tractar-se d’una multinacional de les dimensions del Grup Santander.

Per tot això, CGT ha presentat denúncies davant les Inspeccions Provincials de Treball de tot l’estat i el proper 9 d’octubre realitzarem concentracions davand les Oficines Principals del Santander.

El principi d’indemnitat i la por a reclamar. Declarat nul el trasllat de una treballadora a BBVA

Moltes vegades ens trobem amb companys que no volen exercir els seus drets per la por a represàlies. La por ens paralitza i ens fa servils i obedients (“sí, en tinc dret, però si reclamo m’acomiadaran”) però no s’ha d’oblidar que la Constitució garanteix la tutela judicial efectiva (i no només formal) la qual cosa genera el que es coneix com principi d’indemnitat.

Els drets fonamentals (com ara la tutela judicial efectiva) tenen una protecció especial. Així que, contra el que es pensa, qui té més risc de ser acomiadat o traslladat no és la persona que ha reclamat els seus drets, sinò qui no ha gosat fer-ho.

Per això és interessant conèixer casos com el de la Júlia, treballadora de BBVA. La Júlia va patir un primer trasllat forçós aplicant l’article 29 del Conveni Col·lectiu, que va decidir reclamar amb CGT als jutjats. La sentència va fallar en contra del trasllat i va condemnar el BBVA a tonar la Júlia a la seva oficina d’origen.

El mateix dia que la Júlia tornà a la seva oficina el Banc li lliurà ordre d’un nou trasllat aplicant ara el article 28 del Conveni, potser volent donar la raó als qui pensen que és millor callar i obeir. La Júlia, però, va reclamar de nou i el 24 de juliol el Jutjat li ha donat la raó, ha declarat nul el trasllat i ha condemnat a BBVA al pagament d’una indemnització a la treballadora de 6.251 €. El jutge entén que hi ha indicis que el segon trasllat és conseqüència de l’acció judicial de la treballadora davant el primer i és el Banc qui ha de demostrar que està justificat, cosa que no ha aconseguit.

Com diuen els companys de la Secció de CGT a BBVA, hem de donar naturalitat a la defensa els nostres drets. Cap ens ha estat “regalat” i només el seu exercici ple els dóna sentit, sense renunciar a la nostra acció sindical més enllà dels tribunals però també aprofitant totes les eines que tenim a la nostra disposició.

Podeu veure la circular de la Secció a BBVA a la seva web: PRINCIPIO DE INDEMNIDAD ¡¡SITUÁNDONOS!!

Crònica i fotos de la concentració al Banc de Sabadell

Prop d’una treintena de companys i companyes ens hem concentrant des de les 10:30 davant les oficines del Banc de Sabadell a avinguda Diagonal 407 bis, la Torre BS.

Aquesta només és la primera d’una sèrie d’accions que des de la Sección Sindical de la CGT a Banc de Sabadell tenim preparades per posar en coneixement de l’opinió pública la situació laboral que vivim al Banc de Sabadell, amb prolongacions il·legals de jornada sense retribuïr i que ja han estat sancionades per l’Inspecció de Treball, encara que l’empresa no mostra cap voluntat de posar-hi sol·lució.

La concentració va durar una mica més d’una hora, moment en que ens vam desplaçar per participar a una altre acció reivindicativa de la CGT davant la Delegació del Govern en contra de la repressió, de la que la CGT també son víctimes.

Les mobilitzacions es repetiran fins que l’empresa cessi en les actuacions que denunciem.

Cap un conveni TIC a la baixa

Article de la Coordinadora d’Informàtica de CGT

Des de la Coordinadora d’Informàtica de CGT estem molt preocupats davant el caire que estan prenent les negociacions amb la patronal pel Conveni TIC. Recorda que estem parlant dels TEUS drets: si els perds o el redactat dóna més força a les empreses ho patiràs directament amb tota seguretat.

Com ja vam indicar en el seu moment, el conveni TIC no caduca pel que no hi ha pistola alguna sobre el cap de ningú.

Volem informar-vos que s’han produït canvis rellevants que creiem suposen un seriós perill per a tothom:

  • El Convenio son tus DerechosArran de la fusió a CCOO de les federacions de Comfia i la de Comerç s’ha produït una reestructuració interna que ha donat més poder a sectors, diguem-ne, més comprensius cap a la patronal.
  • S’estableixen equips reduïts de negociació. La millor cuina per evitar discrepàncies.
  • L’equip negociador TIC de CCOO s’ha vist modificat amb l’entrada de persones representants de Banca i Assegurances.
  • S’ha establert una nova data límit, el 31/12/2014. Només hi ha un element del conveni TIC que es veu afectat per l’entrada d’un nou any: el pagament per antiguitat, sempre al punt de mira de la patronal. Un pagament que assegura que cap persona del sector cobri menys del salari base + 5% (o + 10%) cada 3 anys. En moltes empreses, no és absorbible.

La patronal exigeix al conveni major flexibilitat i disponibilitat del teu temps, reducció de la teva capacitat per posar la teva vida personal davant dels seus desitjos.

El malestar intern i preocupació que hi ha fins i tot a CCOO TIC davant d’aquests núvols potser no sigui suficient per impedir que es negociï un conveni a la baixa, que doni més poder a les empreses i elimini o restringeixi drets.

No acceptem que s’incorporin els pactes per sota de conveni que CCOO i UGT van negociar en T-systems per a tot el sector TIC. No acceptem que el conveni es converteixi en una plataforma on s’acceptin reivindicacions empresarials.

La mobilització dels i les treballadores és la clau per millorar les seves condicions laborals. Els mínims i drets existents per als més de cent mil treballadors i treballadores del sector TIC, NO ES TOQUEN.

Vols contactar amb la Coordinadora d’Informàtica de CGT? Pots fer-ho aquí, si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Aquí tens info de com afiliar-te.

Si tens un dubte legal laboral fes-nos arribar. Si creus que ha arribat el moment d’organitzar-te a la teva empresa no t’ho pensis, a ells ja els està bé tal com estan les coses. Explica’ns la situació i et donarem un cop de mà.

Banc de Sabadell defrauda a la Seguretat Social i explota als seus treballadors

Concentració davant dels serveis centrals Diagonal/Balmes: dimarts 30 de setembre, 10 a 12 h.

CGT denúncia davant l’opinió pública la inacceptable situació laboral que vivim els i les treballadores de Banc Sabadell: BAIXA AMENAÇA DE ACOMIADAMENT, TRASLLAT O REDUCCIÓ DE CONDICIONS LABORALS, LA DIRECCIÓ DEL BANC OBLIGA A LA SEVA PLANTILLA A PERLLONGAR, DE MANERA CONSTANT I IL·LEGAL, LA NOSTRA JORNADA DE TREBALL, sense qualificar aquestes prolongacions, ni retribuir com HORES EXTRAORDINÀRIES.

Això representa un clar frau en cotitzacions a la Seguretat Social i en pagament d’impostos per la feina encoberta realitzada que valorem en més de 50 milions d’euros anuals.

Tot això succeeix en paral·lel a una contínua destrucció de llocs de treball, externalitzacions i mal ús d’Empreses de Treball Temporal, en un país assotat per més de 5 milions de persones a l’atur.

Amb aquestes actuacions el Banc Sabadell aconsegueix augmentar desmesuradament el seu compte de resultats: 120 milions en el primer semestre. Es troba a la quarta entitat bancària d’un país que suporta grans retallades en prestacions socials motivades per la disminució de les cotitzacions a la Seguretat Social i dels ingressos per via d’impostos.

CGT respon a aquesta situació interposant denúncies a totes les inspeccions de treball provincials de l’àmbit de Banc Sabadell (fins al moment quatre: Alacant, Barcelona, Balears i Múrcia ja han constatat els fets denunciats i requerit al banc oficialment que instarure un control de la jornada laboral, a pagar o compensi les hores extres realitzades ja que imposi mesures per a la seva immediata disminució, sense que la direcció els faci el menor cas) i realitzant una campanya de mobilitzacions d’àmbit estatal contra les mesures descrites.

CONTRA L’ABÚS GENERALITZAT, LA RESPOSTA DE CGT

Difussió contra els acomiadaments a Compagnie Fruitiere Espanya

Aquesta setmana hem realitzat dues accions de difussió i protesta contra l’empresa Compagnie Fruitiere Espanya per l’acomiadament de diverses persones a les oficines de Madrid, inclòs un company nostre.

Ahir els directius de la matriu francesa van tenir constància dels acomiadaments realitzats per la seva filial espanyola, si de cas no la tenien, mitjançant el corresponent enviament massiu d’e-mails des de seccions sindicals de CGT. Avui els treballadors de l’empresa i d’altres relacionades del sector s’han assabentat dels acomiadaments mitjançant un repartiment a peu de parades a MercaMadrid.

El WhatsApp s’ha encarregat de que el comunicat que hem repartit hagi arribat a empreses de la competència a Europa i mig món.

Contra els acomiadaments, ni un pas enrera.

Solidaritat i suport mutu.

Emilio Botín: Deu apunts crítics

Article de Marc Font / @MARCFONTRIBAS a La Directa

Emilio Botín Sanz De Sautuola y García de los Ríos ha mort aquest dimecres als 79 anys. Lluny de la imatge deïficada que s’ha volgut vendre, ha estat protagonista d’una trajectòria controvertida.

La desaparició del president del Banco Santander, la principal entitat financera de l’Estat espanyol i una de les més grans d’Europa, ha provocat una allau de reaccions entre la classe dirigent, que bàsicament s’hi ha desfet en elogis. Besnét, nét, fill, germà i pare de banquers, la seva trajectòria no ha estat ni molt menys impol·luta i ha acumulat escàndols i punts foscos. En repasso uns quants.

1. Enorme influència política

Amb independència que governés la UCD, el PSOE o el PP, les relacions d’Emilio Botín i el Banc Santander amb la Moncloa han estat sempre molt i molt fluïdes. Clar defensor (i impulsor) de les reformes financeres del govern de Zapatero, el consell d’administració de l’entitat ha estat un tradicional refugi d’antics alts càrrecs polítics de les principals formacions de l’Estat. Les famoses portes giratòries. A més a més, el Santander també ha estat un creditor habitual dels grans partits i, sense anar més lluny, el 2006 va perdonar un deute de 12 milions d’euros al PSOE després de 19 anys d’impagament. Una bona acció per garantir-se (encara més) influència i, en certa manera, impunitat.

2. Doctrina judicial a la carta per protegir-lo

Poc després que Botín rellevés el seu pare al capdavant del banc, l’entitat va treure al mercat les anomenades cessions de crèdit, un producte financer amb el qual va captar uns 2.400 milions d’euros fins al 1991. Arran d’una denúncia de l’acusació popular, el banquer i tres directius del Santander van ser imputats per frau fiscal i falsedat documental, amb els quals haurien causat un perjudici fiscal de 84 milions. El novembre de 1996, l’aleshores ja gairebé omnipotent banquer va asseure’s al banc dels acusats pel plantejament de les qüestions prèvies del judici. Ja no passaria d’aquí. L’Audiència Nacional espanyola va fer cas de la defensa i va aturar el procés amb l’argument que l’acusació popular no podia tirar endavant si no comptava també amb el suport de la Fiscalia o l’acusació particular. El 2007, el Tribunal Suprem tombava el recurs de l’Associació per a la Defensa dels Inversors i donava llum verd a l’anomenada doctrina Botín. Ras i curt, es va canviar la doctrina judicial existent fins aleshores per protegir el banquer.

3. Frau milionari a Hisenda

El 2010, la cèlebre llista Falciani va servir per descobrir que la família Botín acumulava comptes multimilionaris a Suïssa, al banc HSBC. Una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció va suposar l’inici d’una investigació contra la família del banquer per frau, però el pagament de 200 milions d’euros a Hisenda va permetre regularitzar el patrimoni ocult i tancar el procés judicial. L’arxiu del procés va provocar queixes dels tècnics d’Hisenda, que van denunciar un tracte de favor a la família Botín. La nissaga càntabre mai va revelar la quantitat de la fortuna dipositada a Suïssa, però algunes estimacions la situen per sobre dels 2.000 milions d’euros. Com en la majoria de punts foscos en la trajectòria de Botín, els grans mitjans estatals i catalans van tractar el banquer amb guant de seda i un dels millors reportatges sobre la fortuna oculta del fins avui factòtum del Santander va publicar-se al New York Times.

4. Amant dels paradisos fiscals

El Banco Santander acumula any rere any beneficis astronòmics i, en part, ho aconsegueix gràcies a l’enginyeria financera -legal- d’operar des d’alguns dels principals paradisos fiscals del món. Segons, la darrera edició de l’Observatori de la Responsabilitat Social Corporativa, l’entitat comptava el 2012 amb 79 filials ubicades en paradisos fiscals, set més que un any enrere. Bàsicament les concentra a Delaware (Estats Units), les Bahames, Irlanda i Puerto Rico. Operar des de paradisos fiscals permet, legalment, reduir al mínim la factura fiscal d’una empresa i, per tant, contribueix a debilitar les arques públiques de les administracions, tal com vaig explicar aquí.

5. Rebaixar al mínim la factura en impostos

A banda de les filials en paradisos fiscals, el primer banc de l’Estat espanyol també aprofita les nombroses exempcions i deduccions fiscals i esprem al màxim les legislacions internacionals per minimitzar la factura impositiva. Segons recull l’informe d’Oxfam Intermón Tanto tienes, ¿tanto pagas?, la memòria anual del Santander reconeixia que el 2008 havia obtingut uns beneficis globals d’11.200 milions d’euros, però només n’havia pagat 57 en concepte d’impost de societats. El gravamen real va ser, per tant, del 0,5%, lluny del 30% nominal que, suposadament, han de pagar les grans empreses a Espanya. Els darrers canvis normatius també afavoreixen una menor càrrega tributària a companyies com el Santander, que acumula anys aportant menys a les arques públiques del que nominalment. Es beneficia d’una fiscalitat cada cop més regressiva.

6. L’1%: sous d’escàndol i l’indult de la mà dreta

Emilio Botín ha estat un dels grans exponents estatals de l’1% i clar beneficiari de les creixents desigualtats que el capitalisme neoliberal accentua. El 2012, la revista Forbes li va atribuir una fortuna de 850 milions d’euros. L’any passat va embutxacar-se prop de tres milions per la seva tasca com a màxim representant del Santander. Ara bé, durant anys no va ser el banquer més ben pagat d’Espanya, sinó que aquesta posició corresponia a Alfredo Sáez, qui va ser la seva mà dreta. Sáez, que el 2011 es va beneficiar d’un polèmic indult del govern de Zapatero després de ser condemnat per un delicte d’acusació falsa, va cobrar de l’entitat 12,7 milions el 2011 i 8,2 el 2012. El conseller delegat del Santander va jubilar-se el 2013, amb una pensió extraordinària de 99 milions. L’1% de l’1%, amb una enorme influència en les decisions polítiques.

7. Tracte amable de la gran premsa

El tracte amable, per dir-ho finament, dels principals grups mediàtics cap al Banco Santander està vinculat a l’enorme poder i influència d’una entitat que, segons dades de l’estudi anual d’InfoAdex, va gastar-se més de 35 milions en publicitat en mitjans de l’Estat el 2012. A més a més, la revista Cafè amb Llet va explicitar fa poc que persones vinculades al grup financer ocupen càrrecs als consells d’administració dels grups Zeta i Prisa. A banda, pràcticament tots els conglomerats de mitjans tenen uns enormes passius bancaris i, com no podia ser d’altra manera, el Santander n’és un dels creditors habituals.

8. Escàndols amb la crisi

Tot i vendre’s com a modèlica, la gestió de Botín al Santander també ha tingut nyaps. El febrer d’enguany, el BOE va donar a conèixer les dues sancions que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va posar a l’entitat per valor de gairebé 17 milions. El motiu és que el banc va incomplir la llei del Mercat de Valors en vendre uns bons convertibles a estalviadors que no tenien el perfil indicat -no tenien els coneixements financers necessaris- i no informar posteriorment de l’evolució del risc del producte. En total 129.000 clients que van veure’s enganxats per l’estafa van haver d’assumir pèrdues de més del 50% del capital aportat.

9. Finançament d’armes

Entre els molts sectors amb els quals fa negoci el Banc Santander, hi ha la indústria armamentística. L’entitat que fins avui presidia Emilio Botín ha finançat nombroses empreses d’armament espanyoles i internacionals, ja sigui mitjançant crèdits, amb fons d’inversió, amb la participació en l’accionariat de les companyies o finançant les exportacions. En total, els darrers anys l’aportació a la indústria de la guerra supera amb escreix els 1.000 milions d’euros, com ha denunciat la campanya Banco Santander sin armes. A més a més, ha aportat uns 750 milions a companyies vinculades a les bombes nuclears.

10. Protagonista de desnonaments

Molt en la línia del filantrocapitalisme, el Santander regit per Botín s’ha caracteritzat per una àmplia despesa cultural, esportiva i, sobretot, educativa -com explica el company Joao França-, però això no ha significat, ni de lluny, que hagi tingut en compte les necessitats dels ciutadans atrapats per la crisi. Segons dades de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Santander és la quarta entitat de l’Estat que més desnonaments i execucions hipotecàries ha portat a terme. La plataforma també va assessorar afectats de Catalunya, Madrid i Múrcia en la presentació d’una denúncia contra el banquer i la seva filla per un suposat delicte d’estafa a causa de la comercialització de productes financers tòxics, com les hipoteques escombraria.

CGT Convoca mobilitzacions al Banc de Sabadell

Davant la situació laboral que es viu al Banc de Sabadell (continues prolongacions ilegals de jornada, reiterats incumpliments de la legislació vigent, etc) la Secció Sindical de la CGT al Banc de Sabadell ha decidit convocar un seguit de mobilitzacions a tot l’Estat per denunciar davant l’opinió pública la realitat laboral que es viu al Banc de Sabadell.

Les primeres concentracions seràn el dia 30 de setembre davant llocs emblemàtics del Banc a Alacant, Barcelona, Madrid, València, Màlaga, Balears i Saragossa.

La campanya denunciarà les prolongacions de jornades ilegals. La Inspecció de Treball ja s’ha pronunciat diverses vegades sobre aquesta actuació, que soposa un frau en cotitzacions a la Seguretat Social, en impostos i al salari dels treballadors que no reben compensació per les hores extres que realitzen.

La direcció fins el moment ignora els requeriments de l’Inspecció de Treball i sembla més que disposada a pagar les sancions imposades.

A Barcelona la concentració serà el 30 de setembre a les 10:30, davant la seu del Banc de Sabadell a Avda Diagonal 407 bis, torre Banc de Sabadell.

La Inspecció de Treball de Barcelona requereix al Banc de Sabadell un control de la jornada laboral

El requerimient de la Inspecció de Barcelona es suma als efectuats per les inspeccions d’Alicant, Balears i Múrcia. En tots, la Inspecció de Treball constata que en Banc de Sabadell s’estan realitzant prolongacions de jornada sense catalogar, retribuïr, ni compensar com hores extraordinàries. Requereixen al Banc a establir un control de jornada i comunicar les hores extraordinàries realitzades. La direcció, de moment, segueix sense complir la legislació laboral vigent, el que suposa un frau en cotitzacions a la Seguretat Social, impagament d’impostos i de salaris als seus treballadors i treballadoras.

Continuen arribant requeriments de les inspeccions de traball provincials, mandatant a Banc de Sabadell a complir amb la legislació laboral vigent. La direcció, de moment, segueix negant que es realitzin hores extraordinàries, però les inspeccions han constatat que es produeix amb caràcter reiteratiu sense que el Banc porti un control pel seu enregistrament, retribució i cotització a la Seguritat Social.

Davant aquesta situació, CGT respón amb

  1. img_7476Convocatòria estatal de movilitzacions el proper 30 de setembre, a on denunciarem davant l’opinió pública l’explotació laboral que vivim la plantilla de Banc de Sabadell i l’actuació irregular de la direcció del banc.
  2. Presentanció de noves denúncies a Astúrias, Canàries, Navarra, Sevilla, Guipúscoa, Biscaia, Màlaga, Castelló i Lleó, que sumen a les ja realitzades a Madrid, Saragossa, La Corunya, Pontevedra, Lleida, Tarragona, Girona, Barcelona, Alacant, València, Balears i Múrcia.
  3. Oferiment a la plantilla que realitzi hores extraordinàries per reclamar la seva retribució o compensació davant el departament de Relacions Laborals.

DAVANT L’ABÚS GENERALITZAT, LA RESPOSTA DE CGT

DEFENSA EL TEU LLOC DE TREBALL: RECLAMA LES HORES EXTRA REALITZADES