Category Archives: General

Llamamiento Hostelería Ruesta.

A todas las personas afiliadas a CGT

Como ya sabéis, el pasado 23 de agosto, lxs hostelerxs que había en Ruesta decidieron marcharse de manera precipitada, sin respetar el acuerdo al que habíamos llegado en julio, en el que nos informaron su intención de irse el 30 de septiembre y que nosotrxs aceptamos.

Sin margen para otra cosa, desde la Coordinación de Ruesta y con el apoyo de voluntarixs se siguió dando el servicio de hostelería hasta que se incorporara el nuevo equipo gestor, atendiendo a cerca de 600 personas hasta el 31 de octubre.

En este periodo, se hizo una oferta a la afiliación que pudiera estar interesada en ello, recibiendo varias propuestas de afiliadxs de diferentes territorios. Después de analizarlas todas, se llegó a un acuerdo con la que mejor se ajustaba al proyecto y nos propusieron su inicio para el 01 de noviembre; pero por desgracia y por causas ajenas a CGT, no se pudo llevar a cabo en el último momento.

Con este nuevo imprevisto y coincidiendo con la temporada baja en este tipo de servicios en la zona, vimos oportuno iniciar una serie de trabajos de mantenimiento, renovación y actualización de las instalaciones durante los próximos 3-4 meses; y además, analizar también durante ese periodo nuevas fórmulas de arriendo, que ya se estaban valorando desde hacía un tiempo, dentro del contexto de nuestros acuerdos y de las posibilidades que sabemos tienen actualmente nuestras instalaciones en Ruesta y su entorno.

Los trabajos mencionados están siguiendo su curso con normalidad (pintura, inventarios, mejoras de la instalación eléctrica, puesta a punto de maquinaria, limpieza y adecuación de espacios,…) y, si no hay contratiempos importantes, estarán finalizados el 15 de marzo, dejando unas instalaciones totalmente operativas y actualizadas para el inicio de la nueva gestión hostelera.

La nueva oferta de arriendo de las instalaciones que se propone a la afiliación es la siguiente:

– Alquiler por dos años de Casa Valentín para su gestión hostelera, que consta de zona de recepción, 2 comedores con capacidad para 60 personas, cocina totalmente equipada, 18 plazas de alojamiento, bar, amplias terrazas y zona de vivienda para lxs trabajadorxs. Se incluye también la lavandería y el almacén de Casa Alfonso.

– El precio anual del alquiler de las instalaciones descritas es de 9.000€

(750€/mes), fraccionado en pagos a trimestre vencido y depositando una fianza de 4.000 € en el momento de la firma.

– Se ofrece también la posibilidad de alquiler “a demanda” de las 46 plazas de alojamiento disponible en Casa Alfonso y de los espacios de la Casa de Cultura para la realización de actividades, según el precio y las condiciones establecidas.

Todx afiliadx que pueda estar interesadx, debe informar primero a su sindicato de ello y ponerse seguidamente en contacto con Diego Ruiz, Coordinador de Ruesta, para resolver cualquier duda, solicitar más información y/o presentar su propuesta a través del correo coordinador-ruesta@cgt.org.es o del teléfono 676 841 789, antes del 27 de marzo de 2020.

Ante el deseo de que el nuevo gestor ya esté totalmente operativo en el próximo mes de abril, a partir del 01 de marzo se empezarán, si fuera necesario, a valorar también las propuestas que se reciban ajenas a la afiliación, teniendo prioridad las que puedan tener vínculos con ésta.

Salud.

Secretariado Permanente del Comité Confederal

 

CONTINUAMOS CON EL TEMA MUTUALIDADES

CONTINUAMOS CON EL TEMA MUTUALIDADES
Desde que a finales de julio nos dirigimos por última vez a vosotr@s
exponiendo las conversaciones mantenidas con el Col.lectiu Ronda para
que asumiera la asistencia jurídica por las ineludibles reclamaciones
ante el TEAR, resultado de la actuación negativa de la Dirección General
de Tributos y la AEAT respecto de nuestras pretensiones (tras la
publicación de las Consultas Vinculantes), así como ante la inminente
recepción de las Resoluciones definitivas que serían inevitablemente
desestimatorias, ya han transcurrido casi cinco meses y de momento no se
vislumbran cambios sustanciales, pero tampoco se aprecian nubarrones
sobre el horizonte.

Llegir més

Atemptar contra la salut dels treballadors és Constitucional

Finalment, el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la validesa de poder acomiadar objectivament a treballadors i treballadores que tinguin baixes per malaltia. En efecte, el criminal article 52, apartat D, de l’Estatut dels Treballadors permet acomiadar objectivament si, per exemple, tens una o vàries baixes que sumin 9 dies en un període de dos mesos.

Aquest tribunal caduc, classista i restrictiu de drets civils i laborals, considera que el text està ‘prou equilibrat’ perquè exclou malalties greus si superen els 20 dies ininterrompudament, a més de no comptar la realització de vaga com a causa d’acomiadament. Oh! Encara els haurem de donar les gràcies.

Se’ls agraeix en el seu escrit de raonaments que es sincerin i detallin que aquesta normativa“responde al objetivo legítimo de paliar el gravamen económico que las ausencias al trabajo suponen para las empresas” . És a dir, la salut dels treballadors, de les persones, és absolutament secundària en relació als interessos del capital, de les empreses i el seu afany productivista sense límit. És la prioritat a protegir.

No oblidem que aquesta caixa de Pandora de l’acomiadament per baixes mèdiques justificades la va obrir el PSOE amb les seves reformes i la va acabar de destrossar la darrera reforma laboral del PP el 2012, totes elles amb el vot a favor de la oligarquia catalana i el seu principal partit aleshores, Convergència i Unió al Congreso de los Diputados.

Mentrestant, centenars de milers de treballadors i treballadores pateixen malalties laborals, són donats d’alta per institucions com l’ICAM que reben ingressos per cada alta forçada, centenars de milers prenent analgèsics per poder aguantar el dolor i seguir treballant, van a la feina malalts mentre la piconadora empresarial ens exprimeix fins llençar-nos a les escombreries quan no som el màxim de productius que volen.

Ja sabem el que vol aquest sistema de la classe treballadora, com les escasses normatives garantistes són trepitjades o reinterpretades fins l’absurd. La nostra sortida i justícia com a classe no serà mai ni la legal ni la reforma d’un sistema irreformable. El seu ordre i la seva llei són les paraules amb que reanomenen la nostra misèria i patiment.

Fem una crida a organitzar-nos, a lluitar empresa a empresa i posar en el nostre horitzó, proper o llunyà, acabar amb un sistema incompatible amb la vida digna i solidària.

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Una sentència del Tribunal Suprem limita encara més el dret de vaga

EL TRIBUNAL SUPREM LIMITA ENCARA MÉS EL DRET DE VAGA

En la seva sentència 328/2019, de data 25 d’abril de 2019, el Tribunal Suprem, torna a limitar i retallar el dret fonamental de vaga, reinterpretant el RDL 17/1977. Interpreta el Tribunal Suprem en aquesta sentència, referida a l’empresa Ferrovial Servicios SA, que encara que existeixin diverses convocatòries de vaga, presentades per organitzacions sindicals diferents, si aquestes coincideixen en el seu objecte i en la seva temporalitat, han de nomenar un únic comitè de vaga, integrat per un màxim de 12 persones, per a totes les convocatòries de cada organització sindical. Anteriorment l’Audiència Nacional en la seva sentència de data 18 de juliol de 2017 havia considerat correcta l’existència de diversos comitès de vaga.

Des de CGT considerem que amb aquesta interpretació del Tribunal Suprems s’està limitant el dret a la vaga atès que si atenem les funcions que la norma atorga al comitè de vaga, podríem trobar-nos amb que una vaga convocada per CGT, coincidint amb altres vagues promogudes per altres sindicats, és desconvocada per un comitè de vaga conjunt on una majoria pot bloquejar i fer estèril aquesta convocatòria pròpia i buidar de contingut la pluralitat sindical que la sentència diu respectar. Només podem qualificar aquesta sentència com un autèntic disbarat.

No és de rebut que, en un conflicte, sigui el seu àmbit el que sigui, s’obligui a organitzacions sindicals amb reivindicacions diferents, i fins i tot idearis diferents, a formar un comitè de vaga únic, que negociï de forma conjunta la sortida per a vagues diferents, però menys encara convertir aquesta vaga en il·legal per abusiva. CGT no té per què assumir el que decideixin sindicats grocs o que habitualment cedeixen davant la patronal els drets de la classe treballadora.

La sentència diu respectar el dret dels sindicats a la vaga que els reconeix l’art. 2-2-d) de la Llei orgànica de la Llibertat Sindical (LOLS), que té caràcter constitucional i no pot ser limitat en funció de la major o menor representativitat del sindicat convocant, perquè tots els sindicats tenen dret a convocar i desconvocar una vaga quan ho creguin oportú i no poden ser obligats a una acció conjunta amb altres sindicats encara que tinguin objectius comuns, perquè la política de cadascun és diferent i aquesta actuació conjunta que pretén l’empresa pot acabar restringint la llibertat d’acció i la independència que tenen tots els sindicats, en obligar el minoritari a passar per les decisions d’uns altres amb més afiliació que poden tenir altres interessos, però amb aquesta sentència aquest dret en la pràctica es buida de contingut.

Així, després de manifestar l’anterior, se sosté que no s’estima essencial el dret dels convocants de la vaga a formar un comitè de vaga amb quaranta-tres membres, sota pretext que s’han fet cinc convocatòries de vaga diferents, ni a obligar l’empresa a negociar amb tots ells simultàniament, la qual cosa no només confon un comitè de nombroses persones amb diversos comitès de vaga, sinó que empara una convocatòria plural per diferents sindicats, però recondueix la negociació a un únic comitè que elimina tal pluralitat, en sostenir que “tampoco son acogibles las argumentaciones relativas a que el pluralismo sindical viabiliza la posibilidad de negociaciones separadas con los distintos comités de huelga, esa negociación múltiple que ve viable la sentencia recurrida, para que se alcancen acuerdos por separado entre la empresa y los sindicatos mayoritarios, no resulta tan fácil articular en la práctica”, concloent il·legal per abusiva una vaga iniciada legalment i que va esdevenir en il·legal.

S’obvien dos elements fonamentals en aquesta vaga, el tautològic de considerar que es dificulta la negociació per existir diversos negociadors, alguna cosa que no es demostra en si mateixa, i menys, com per a considerar il·legal una vaga, i més encara valorar la pròpia vaga, en la qual es considera abusiva l’actuació sindical, quan enfront d’aquesta comunicació de vaga, l’empresa reacciona aplicant un expedient de regulació d’ocupació declarat nul per vulnerar aquest dret de vaga, element que ni és pres en consideració en aquesta anàlisi de les unitats negociadores, i fins i tot que la Inspecció ha estès acta d’infracció per substitució de treballadors durant la vaga.

Com és lògic CGT recorrerà aquesta sentència davant el Tribunal Constitucional i davant els Tribunals que correspongui. Ens trobem de nou amb que el dret de vaga queda a l’atzar de la interpretació restrictiva dels tribunals, ja que és l’únic dret fonamental que avui dia no s’ha regulat per una Llei orgànica, sent la seva actual reglamentació un Reial decret llei de 1977 i per tant anterior a la Constitució.

Seria necessari que existís una regulació del dret a la vaga sense restriccions per a la seva convocatòria i desenvolupament, i igualment una interpretació jurisprudencial garantista del dret fonamental, on s’empari el seu contingut efectiu, es penalitzi l’abús constant dels serveis mínims que s’imposen i d’actuacions empresarials, bé mitjançant esquirolatge, bé amb imposició de mesures com a expedients de regulació d’ocupació, que deixen sense contingut efectiu el constitucional dret a la vaga.