Acció Social | FESIBAC Catalunya

19S: Manifestació contra l’ampliació del aeroport

15 de setembre de 2021

Des de la CGT cridem a participar en el bloc «lluitar per unes vides dignes», que es trobarà al c/Tarragona amb c/Aragó. Els companys de la CGT ens trobarem a la cantonada amb el parc dels Bombers per anar-hi junts.

En els últims dies ha hagut confusió ja

que el Estat Espanyol i Aena van comunicar que l’ampliació no es portarà. Però encara queden 20 dies on les dos parts es poden posar d’acord i sinó ja es tornà a parlar de fer-lo d’aquí 5 anys.

L’ampliació del aeroport és antagònic els nostres temps.

L’avió és el mitja de transport més contaminant de tots. El canvi climàtic és evident i en les últim setmanes i mesos hem pogut veure les primers conseqüències. Un clima cada vegada més extrem amb pluges torrencials, onades de calor, séquies i incendis. De fet l’aeroport del Prat, a la llarga està en perill de ser ‘menjat’ pel mar i desapareixerà. Mentrestant els polítics ens volen vendre la moto parlant de un aeroport verd i sembla que l’espai natural de la Ricarda és la seva única preocupació. Per frenar el canvi climàtic cal un decreixement de transport aeri i no pas una ampliació.

La pandèmia ha fet evident que el monocultiu del turisme no és un model econòmic per millorar la vida dels treballadors. Mentre el lobby hoteler s’està fregant les mans, somniant amb l’arribada de encara més turistes a Catalunya, a nosaltres ens queda treballar en restaurants, hotels i botigues amb un sou penós i unes condicions de treball precàries. Per altre banda,el potencial augment de turistes a Catalunya posarà més pressió en el mercat immobiliari, pujant els preus i convertint les ciutats cada vegada més en parcs d’atracció pel turisme, mentre nosaltres ens hem d’anar a viure cada cop més lluny dels nostres barris.

Nosaltres creiem que l’ampliació de l’aeroport és un projecte faraònic que es deu als interessos econòmics en compte de qualsevol necessitat ‘real’. El capitalisme està buscant on treure profit, encara que sigui al ‘pelotazo’ urbanístic, sense tenir en compte ni la gent ni la naturalesa. Per això diem: el capitalisme és insostenible.

El suport cada vegada més tíbio de una part del govern a l’ampliació és el resultat de la protesta social contra aquest projecte. Ara hem de redoblar la pressió perque s’abandoni el projecte per sempre. Ni avui ni en 5 anys: No a l’ampliació del aeroport!

Esperem veure’t el 19 de Setembre al carrer.

Manifestació

19 de Setembre – 12 hores – c/Tarragona amb c/Aragó (cantonada parc dels Bombers)

1r de Maig – No creiem en promeses, sino en lluites

27 d'abril de 2021

Cridem a la mobilització:

12 hores – Plaça Joanic (Barcelona) – Concentració amb actuació musical

17 hores – Passeig de Gràcia amb Provença (Barcelona) – Manifestació

És 1r de maig, dia que no l’hem de recordar com un festiu, sinó com un dia de lluita. Commemorem la revolta iniciada per la classe treballadora dels EUA el 1r de maig de 1886, que reivindicava la jornada laboral de 8h, per la qual 5 treballadors anarquistes van ser executats a conseqüencia d’un muntatge policial i d’un procés judicial infame.

Més de 100 anys més tard, la lluita no ha canviat gaire. La jornada màxima de 8h cada cop es respecta menys: hores extres no remunerades, teletreball sense horaris, subcontractes i persones obligades a cotitzar en règim d’autònoms, jornades de repartiment inacabables… Totes aquestes són sols algunes expressions de l’explotació salvatge que la classe treballadora estem vivint a mans del capitalisme. A tot això li hem de sumar la doble o triple jornada que han d’assumir la gran majoria de dones treballadores; un treball no remunerat indispensable per al sosteniment del capitalisme.

Acumulem casos de semiesclavitud com els de les treballadores de la recollida de la fruita a Lleida, Monserveis al Berguedà o els riders ultraexplotats per empreses criminals com Glovo, Deliveroo i altres que presenten el patiment 2.0 com a innovació positiva. Per a ells.

En el context actual de crisis total (sanitària, econòmica, social, ecologica…) el sistema ha demostrat un cop més els interessos de quina classe beneficia, mentre es prepara per noves ofensives contra els i les treballadores. Durant els propers mesos veurem com molts dels Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), que han estat en gran mesura subvencionats per l’estat durant un any, es van convertint en Expedients de Regulació de l’Ocupació (ERO). A més, els acomiadaments i tancaments patronals es beneficiaran del règim jurídic que les últimes reformes laborals han anat creant. Un règim que afavoreix totalment als empresaris i que ens deixa als i les treballadores amb una única defensa: la lluita sindical, perquè sabem que dels nostres governants no s’ha d’esperar res.

On és la cacarejada derogació de la Reforma Laboral del govern més d’esquerres de la història mundial? On és la protecció de la sanitat pública i les internalitzacions amb que s’omplen la boca diversos governs de la Generalitat? No esperem cap avenç que no sigui obtingut per la nostra ferma pressió com a classe treballadora.

Finalment, les hienes del capitalisme ja fa temps que van darrere del botí que representen les pensions. Busquen poder mercantilitzar els diners que asseguren una vida mínimament digna a les persones més grans. Si deixem que això passi ens condemnem a un present i futur molt negres.

Quina és la resposta que hem de donar? La de sempre, la única que funciona: organització i lluita.

Organització per ser més fortes, per combatre unides, colze a colze contra qui ens explota i oprimeix.

Lluita per evitar la mercantilització de les pensions, l’habitatge, la salut, l’educació i també per assolir unes condicions de treball que permetin viure dignament i no serveixin per enriquir a quin ens explota.

Aquest primer de maig sortim al carrer per aturar-los, a tots, com ho farem l’endemà des de les organitzacions de la classe obrera, colpejant cada cop amb més força i sent cada cop més punys alçats. Aquest món possible que anhelem només ho serà per nosaltres mateixes.

VISCA EL PRIMER DE MAIG
VISCA LA CLASSE TREBALLADORA!

8M LLUITANT CANVIEM EL MÓN

3 de març de 2020

Día Internacional de la Mujer Trabajadora

El 8 de marzo de 2017, millones de mujeres de muchas partes del mundo fuimos a una huelga histórica por ser la primera huelga de mujeres global que iba más allá de una huelga laboral, incluyendo ámbitos como huelga de cuidados, de consumo y estudiantil.

Es justo reconocer que el movimiento feminista transfronterizo y transcultural ha conseguido que estas luchas estén en las agendas públicas. CGT se ha implicado con este movimiento participando activamente, no sólo convocando las huelgas de los 8M, sino en las diferentes movilizaciones y acciones conjuntas.

Este 8M de 2020, la CGT bajo los principios antipatriarcales, anticapitalistas, antirracistas e internacionalistas de nuestra organización, volvemos a salir a las calles en coordinación con el movimiento feminista para seguir luchando.

Luchando juntas contra las desigualdades, contra las violencias machistas
Luchando por el derecho a decidir sobre nuestros cuerpos sin discriminaciones por razón de sexo, identidades y orientaciones sexuales
Luchando para ser mujeres libres, porque seguimos sufriendo la violencia patriarcal
Luchando porque la mayoría de las personas en precario somos mujeres, porque las diferencias salariales también se reflejan en las pensionistas
Luchando porque el trabajo doméstico y de cuidados se invisibiliza y no se reconoce
Luchando porque las lesbianas, gays, bisexuales, trans, intersexuales, queer… seguimos discriminadas
Luchando porque las mujeres migrantes y/o racializadas estamos en una situación de mayor vulnerabilidad ante la violencia de género, la violencia institucional y la violencia racista
Luchando porque las mujeres rurales nos encontramos en un espacio patriarcal que nos discrimina
Luchando porque los recortes en educación, sanidad, servicios sociales y dependencia se hacen a costa del trabajo y el tiempo de nosotras

Por eso, sigamos luchando contra el consumo capitalista globalizado, sigamos luchando por una educación pública, laica, no sexista y sin estereotipos de género, sigamos luchando por una economía sostenible, justa y solidaria que gestione los recursos básicos y naturales de forma pública, colectiva, comunitaria.

Por un cambio real en las condiciones sociales y laborales de las mujeres, libres de violencias, y por una vida digna.

¡LUCHANDO CAMBIAMOS EL MUNDO!

¡SIN FEMINISMO DE CLASE NO HAY REVOLUCIÓN!

Atemptar contra la salut dels treballadors és Constitucional

5 de novembre de 2019

Finalment, el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la validesa de poder acomiadar objectivament a treballadors i treballadores que tinguin baixes per malaltia. En efecte, el criminal article 52, apartat D, de l’Estatut dels Treballadors permet acomiadar objectivament si, per exemple, tens una o vàries baixes que sumin 9 dies en un període de dos mesos.

Aquest tribunal caduc, classista i restrictiu de drets civils i laborals, considera que el text està ‘prou equilibrat’ perquè exclou malalties greus si superen els 20 dies ininterrompudament, a més de no comptar la realització de vaga com a causa d’acomiadament. Oh! Encara els haurem de donar les gràcies.

Se’ls agraeix en el seu escrit de raonaments que es sincerin i detallin que aquesta normativa“responde al objetivo legítimo de paliar el gravamen económico que las ausencias al trabajo suponen para las empresas” . És a dir, la salut dels treballadors, de les persones, és absolutament secundària en relació als interessos del capital, de les empreses i el seu afany productivista sense límit. És la prioritat a protegir.

No oblidem que aquesta caixa de Pandora de l’acomiadament per baixes mèdiques justificades la va obrir el PSOE amb les seves reformes i la va acabar de destrossar la darrera reforma laboral del PP el 2012, totes elles amb el vot a favor de la oligarquia catalana i el seu principal partit aleshores, Convergència i Unió al Congreso de los Diputados.

Mentrestant, centenars de milers de treballadors i treballadores pateixen malalties laborals, són donats d’alta per institucions com l’ICAM que reben ingressos per cada alta forçada, centenars de milers prenent analgèsics per poder aguantar el dolor i seguir treballant, van a la feina malalts mentre la piconadora empresarial ens exprimeix fins llençar-nos a les escombreries quan no som el màxim de productius que volen.

Ja sabem el que vol aquest sistema de la classe treballadora, com les escasses normatives garantistes són trepitjades o reinterpretades fins l’absurd. La nostra sortida i justícia com a classe no serà mai ni la legal ni la reforma d’un sistema irreformable. El seu ordre i la seva llei són les paraules amb que reanomenen la nostra misèria i patiment.

Fem una crida a organitzar-nos, a lluitar empresa a empresa i posar en el nostre horitzó, proper o llunyà, acabar amb un sistema incompatible amb la vida digna i solidària.

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

MAI MÉS SILENCIADES

22 de novembre de 2018

El terrorisme masclista, que s’acarnissa especialment amb dones, infància, trans i totes aquelles persones que no entren en els esquemes patriarcals de gènere, suposa una pesada xacra en aquesta societat capitalista. Aquesta negació sistemàtica de la diversitat social i racial és un producte més del mercat que ens necessita empobrides per espoliarnos des de la submissió i la necessitat.

Cap govern pot garantir seguretat dins d’un Estat amb privilegis patriarcals. Estem davant un feminicidi d’Estat on els assassinats masclistes, lluny de prevenir-se i eradicar-se, continuen esdevenint-se com si d’un costum es tractés.

La llei, fidel reflex de la societat burgesa, patriarcal i misògina ens condemna quan som víctimes, i amnistia els depredadors sexuals perpetuant les inèrcies masclistes.
El sistema judicial, ignorant conscientment la necessària visió de gènere en l’aplicació de la llei, dictamina de forma indecent contra dones i menors.

El sistema d’atenció a les víctimes, buit de pressupostos, privatitzant un servei que hauria de ser públic i usant-les com a mercaderies, en comporta la desprotecció donant lloc a més violència contra elles.

Des de la Confederació General del Treball -CGT- promovem un feminisme de classe que canviï les nostres consciències fins a abolir la violència per donar pas a un món més just i igualitari on la vida i el seu desenvolupament no corrin perill.

Nosaltres portem un feminisme nou en els nostres cors

FEM UNA CRIDA A PARTICIPAR EN LES MANIFESTACIONS QUE ES FARAN A CATALUNYA , pel 25N A Barcelona, 25N 11.30h a pl.Universitat

PER TANT SORTIREM UN ALTRE 25 N A CRIDAR BEN FORT I LLUITAR PER :

VOLEM HABITAR ELS CARRERS DELS NOSTRES BARRIS I CIUTATS SENSE POR
VOLEM CAMINAR TRANQUIL·LES PER TOT ARREU
-CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA NI UNA MENYS. ENS VOLEM VIVES LLUITEM PER ABOLIR LA VIOLÈNCIA MAI MÉS SILENCIADES. EXCUSAR LES AGRESSIONS PERPETUA LES VIOLÈNCIES.

Com a Dones llibertàries de CGT, LLUITEM PER ACONSEGUIR

• UN MÓN MÉS JUST I IGUALITARI ON LA VIDA I EL SEU DESENVOLUPAMENT NO CORRIN PERILL.
• UN MÓN QUE NO CONEGUI MURS NI FRONTERES .

Pàgina següent »