Tag Archives: Bankia

CGT ingressa una fiança de 20.000 € per a personar-se com acusació popular en el “cas Bankia”

La Confederació General del Treball ha ingressat l’import de 20.000 €, exigit pel jutjat central d’instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional, per poder personar-se en les diligències prèvies relatives al “cas Bankia”, com a part acusadora, exercitant l’acció particular.

El sindicat CGT té representació i implantació a les entitats en les quals s’han produït els fets objecte del procediment i entén que han resultat perjudicats els treballadors d’aquestes entitats, derivant unes conseqüències negatives directes per aquests, tant com a treballadors de les mateixes, com a ciutadans que formen part de la societat.

CGT entén que les circumstàncies processals han canviat, en la mesura que fets inicialment no inclosos en la querella, com són les possibles activitats delictives respecte de productes preferents i/o subordinats o les despeses realitzades mitjançant les denominades targetes opaques, i que fan que aquesta entitat tingui encara més gran necessitat de l’exercici del dret de l’acció penal.

El sindicat ha defensat que les pràctiques antisocials, no només les corrupteles que s’han anat descobrint al llarg d’aquest temps, sinó, fonamentalment, les polítiques i pràctiques econòmiques i laborals dutes a terme pels seus òrgans directius respecte de l’habitatge, crèdits hipotecaris, inversions o la captació de fons mitjançant productes preferents, subordinats i altres productes complexos no podien quedar impune.

Finalment, CGT declara que s’han d’exigir responsabilitats penals respecte dels fets objecte de la querella i fruit de la posterior instrucció del “cas Bankia”.

GABINET DE PREMSA CONFEDERAL DE LA CGT

Crowdfunding Bankia #Queréllate

Presentació del Crowdfunding iniciat per la CGT a http://www.lanzanos.com/proyectos/cgt-quiere-personarse-procedimiento-de-bankia/

CGT ja va intentar personar-se a l’inici del procediment seguit contra la gestió de Bankia, i no va poder fer-ho davant els requisits que se li van exigir, especialment, el dipòsit d’una fiança de 20.000 euros.

Des d’aquell moment hem defensat que les pràctiques antisocials, no només les corrupteles que s’han anat descobrint al llarg d’aquest temps, sinó, fonamentalment, les polítiques i pràctiques econòmiques dutes a terme pels seus òrgans directius respecte d’habitatge, crèdits hipotecaris, inversions o la captació de fons per mitjà de productes preferents, subordinats i altres productes complexos, no podia quedar impune.

Volem que els treballadors participem de l’exigència de responsabilitat penal, exercint l’acció penal iniciada en el seu dia en aquest procediment i acompanyant a la mateixa, treballant en l’aclariment i la investigació de tot el que ha passat.

Hem intentat personar novament arran del que es va descobrint, per a exercir l’acció penal i tractar d’eludir qualsevol impunitat, i de fer responsables als qui, en definitiva, han portat a que tota la societat haguem pagat col·lectivament els deutes generats per sectors minoritaris de la societat, a més de defensar els drets dels treballadors que han estat acomiadats en una salvatge reestructuració del sector financer, i ens tornen a exigir aquesta fiança, malgrat tot el que ja es va descobrint en la instrucció de les actuacions d’aquesta direcció, motiu pel qual demanem la teva ajuda econòmica per a aquest fi, perquè els qui no hem participat d’aquestes pràctiques, i no obstant això hem patit les seves conseqüències tant en els diners perdut en el rescat financer com per mitjà de les retallades socials puguem participar en aquest procediment.

Sobre targetes i altres qüestions

Trinxeraires, pocavergonyes, xoriços, corruptes, lladres… Aquestes i altres afirmacions s’han fet sobre els beneficiaris de les famoses targetes black de Cajamadrid/Bankia. No serem nosaltres els que les desmenteixin perquè en alguns casos es queden curtes. No obstant això voldríem fer algun comentari sobre aquest tema.

Totes les caixes venien obligades per llei a regir-se per la lògica del que és públic: els seus objectius eren la satisfacció de les necessitats públiques, per tant no tenien com a objectiu el benefici privat.

Unes Caixes que han estat gestionades en funció de la representativitat política obtinguda en cada territori, més els ajuntaments, la CEOE, la CEPIME i els sindicats del règim (CCOO i UGT).

Tots els gestors estaven obligats per llei a una gestió dels recursos públics de manera eficient i amb garanties de suficiència per assolir els fins socials, econòmics i financers de cada territori. La seva gestió no podia buscar l’interès privat, com tampoc el lucre personal.

86 “gestors” de l’entramat Cajamadrid/Bankia han espoliat per al seu ús personal i privatiu 15,5 milions d’euros des del 2003 al 2013, a més de tenir uns sous milionaris.

I tot això succeïa mentre que aquells que estaven encarregats de vetllar pels drets dels clients miraven cap a un altre costat, estafant a milers de jubilats venent-los preferents, enganyant als seus accionistes, recordem l’anunci de “Sóc empresari”, o mentint en els seus balanços financers.

Més enllà de les presumptes implicacions penals, hi ha la qüestió ètica i moral d’aquesta gent que, no ho oblidem, ha estat coberta i protegida per les organitzacions que ara s’escandalitzen davant alguna cosa que era més que evident.

Recordar que algun dels implicats en aquests fets pertany avui dia a l’staff directiu del Banc Santander, per la qual cosa des de la CGT fem una crida perquè aquestes persones cessin en la seva activitat IMMEDIATAMENT, si volem que el Codi Ètic no siguin paraules buides en un paper, quan d’alts directius es tracta i en canvi un element sancionador quan d’empleats parlem.

… I aquests sindica llestos que vivien a cos de rei fent-nos creure que estaven en els consells d’administració per defensar millor els nostres drets … Recordem-los:

CCOO (Comisiones "Obreras") UGT (Unión General de "Trabajadores")
Francisco Baquero 266.400 € Gonzalo Martín Pascual 129.700 €
Antonio Rey de Biñas 191.500 € Miguel Ángel Abejón 109.300 €
Rodolfo Benito 140.600 € Rafael Eduardo Torres 82.300 €
Juan José Azcona 99.300 € José Ricardo Martínez 44.200 €
Pedro Bedia 78.200 €
Gabriel Moreno 20.000 €

Font: eldiario.es

Des de la CGT portem denunciant des de fa molt de temps les pràctiques sindicals d’aquestes associacions. EROs fraudulents, cursos de formació inexistents, cobraments de comissions per negociar acords lesius per als treballadors, subvencions milionàries i una infinitat de casos que posarien vermell a qualsevol que tingués una mica de decència, una mica del que sens dubte no tenen. La CGT, allà on hem pogut, ens hem personat com a acusació particular per depurar totes les responsabilitats que siguin necessàries, tant en els ERO d’Andalusia, com organitzant un crowdfunding per poder personar-nos en el cas de Bankia.

I mentrestant a la nostra empresa signen EROs, accepten clàusules sòl per als treballadors procedents de Banesto i moltes més qüestions que no vénen al cas en aquest moment.

D’aquí a uns mesos es produiran les eleccions sindicals i aquests “companys” tornaran a demanar-nos el vot apel·lant a uns bonics discursos, amagant i oblidant tota aquesta corrupció que els corroeix per dins. Ni un indici d’autocrítica excepte l’estrictament necessària quan els enxampen in fraganti amb el cotxet dels gelats i després a recordar les bondats del seu sindicalisme “responsable”. L’ètica té una sola cara, però el desvergonyiment, d’acord amb els fets que denunciem, es vesteix de múltiples cares i totes elles porten a una sola: l’enriquiment personal per sobre de totes les coses.

Pensa-t’ho abans de donar-los suport perquè l’endemà no tornaran a comptar amb tu.

La CGT lluita i es mou en el camp del bé comú, de la solidaritat, del suport mutu i d’una societat que pretén acabar amb aquest sistema delinqüent.

Afilia’t a la CGT, Volem ser el teu sindicat

No tots els sindicats som iguals. NO al sindicalisme fraudulent i paràsit

Comunicat de la Secció Sindical de CGT a Banco Popular-e

Resulta vergonyós i indignant el panorama de corrupció generalitzada que existeix actualment a Espanya. Família Real, partits polítics, Patronal, i els sindicats del règim (CCOO i UGT), apareixen involucrats en els principals casos de frau als interessos públics.

A hores d’ara és impossible empassar-se que les persones implicades actuaven soles, que ningú coneixia el que feien, o que el que han fet només els ha beneficiat ells. Llavors … Per què nomena una organització a una persona ?, …. La nomena i s’oblida d’ella?

La resposta és clara: Tots saben el que passa, i tots es beneficien.

Queda clar que els partits polítics involucrats, la Patronal, i les direccions de CCOO i UGT
formen el que alguns ja anomenen “la casta”, i que actuen únicament al servei dels seus propis interessos. Tots plegats són responsables del saqueig.

Des de la nostra perspectiva de sindicalistes ens produeix especial repugnància l’actuació fraudulenta de CCOO i UGT, que deshonren a la classe treballadora. Escàndols en els quals apareixen implicats, com el finançament il·legal a través dels fons per a la formació, el frau en els ERO’s, o les prebendes per la seva participació en institucions i taules laborals, etc suposen un engany als treballadors i a la ciutadania, i un enorme perjudici a les arques públiques.

Comportament que es manté en el temps, i que també s’estén a l’àmbit de Citibank. Així, en el recent escàndol de les “targetes black” de Bankia (la relació d’implicats reproduïm a continuació) podem observar com Francisco Baquero, de CCOO, ha gastat 266.400 € en restaurants, subscripcions a canals privats de televisió, i viatges, afició que sembla que li ve de quan l’any 2000 Citibank va obsequiar, juntament amb altres dirigents d’aquest sindicat, a un luxós viatge pels Estats Units, i entrades per veure els famosos LA Lakers.

Des de llavors, la relació de “clientelisme” de la Secció Sindical de CCOO amb la Direcció de
Citibank ha estat flagrant: signaven tot el que l’empresa els requeria (ERO inclòs), a canvi d’altes sumes de diners, i tracte de favor dels seus membres (prejubilacions, contractacions, permanència en l’ocupació, diners per a activitat sindical, etc) .Tot un autèntic frau laboral que hem vingut denunciant durant anys, fins i tot en via penal, i que molt pocs han volgut veure.

Situació deshonesta que esperem que la Direcció de Banc Popular decideixi tallar, en benefici
de la pròpia imatge de l’empresa i del conjunt de la plantilla.

20141099 SakeoBankia

CGT condemna l’espoli de Caja Madrid

Els 86 gestors de l’entramat Caja Madrid-Bankia-Banif, entre ells 28 polítics del PP, 15 del PSOE, quatre d’Esquerra Unida, un responsable de la Casa del Rei i 10 sindicalistes de CCOO i UGT, a més de mitja dotzena d’empresaris de la CEOE+CEPYME, han espoliat per al seu ús personal i privatiu 15,6 milions d’euros entre 2003 i 2012, gairebé sis milions corresponen a diners trets en efectiu de caixers o compra de roba, complements i alimentació en grans superfícies. La Fiscalia Anticorrupció considera que darrere d’aquestes despeses es pot amagar una apropiació indeguda.

L’entitat, entre altres accions, va finançar a fundacions de PP, PSOE i IU amb un milió a l’any, va col·locar a desenes de càrrecs en els seus òrgans, va facilitar crèdits personals als seus membres, i a més va facilitar targetes de crèdit sense control, “targetes Black”, durant dues dècades. Hisenda vol investigar als 86 directius que van usar les targetes, així com les responsabilitats tributàries de Caja Madrid com la de les persones físiques que van rebre aquests ingressos.

Tots els gestors venien obligats per llei a una gestió dels recursos públics de manera eficient i amb garanties de suficiència per a arribar a les fins socials, econòmics i financers del territori en el qual actuaven les Caixes d’Estalvi. La seva gestió no podia buscar l’interès privat, com tampoc el lucre personal.

Molts dels gestors públics són directament els responsables de tots els fraus, per acció o per omissió, portats a terme per les Caixes, lligats directament a la bombolla immobiliària i a l’especulació financera. Aquesta nefasta gestió ha obligat a dedicar fins a més de 40.000 milions d’euros de la ciutadania a sanear el gran saqueig del públic, dels quals l’entramat Bankia-Caja Madrid-Banif-absorbeix 24.000 milions d’euros.

CGT es va personar en la causa contra Bankia, perquè defensem l’interès general dels treballadors i treballadores, però una fiança de molts milers d’euros ens ha impedit seguir endavant.

CGT no figura entre aquests sindicats que s’asseuen en els consells d’administració de les Caixes, no pertany a la casta sindical. Els sindicats CC.OO i UGT s’han comportat com connivents amb les classes poderoses, amb les patronals, amb els partits polítics saquejadors dels diners públics.

La societat civil, la majoria social, ha de dilucidar i posicionar-se amb qui són sistema-casta-classe poderosa i ens han dut a aquesta barbàrie, o del costat d’una posició ètica del bé comú i de la justícia social per a tots i totes.

CGT es mou en el camp del bé comú, de la solidaritat, del suport mutu i d’una societat que pretén acabar amb aquest sistema delinqüent.

CGT es persona com acusació popular en el “cas Bankia”

La Confederació General del Treball ha presentat escrit de personació davant del jutjat central d’instrucció número 4 de l’Audiència Nacional en les diligències prèvies relatives al “cas Bankia”, com a part acusadora, exercitant l’acció particular, contra qui o els qui resultessin responsables dels actes delictius objecte del procés, així com, enfront dels ja querellats, i / o denunciats en el procediment.

El sindicat CGT té representació i implantació a les entitats en les quals s’han produït els fets objecte del procediment i entén que han resultat perjudicats els treballadors d’aquestes entitats, derivant unes conseqüències negatives directes per aquests, tant com treballadors de les mateixes, com a ciutadans que formen part de la societat.
CGT ja va intentar personar, sent-li impossible la seva personació en exigir tenir la mateixa representació i defensa que el querellant originari, i exigir una fiança de 20.000 euros.

CGT entén que les circumstàncies processals han canviat, en la mesura que fets inicialment no inclosos en la querella, com són les possibles activitats delictives respecte de productes preferents i / o subordinats o les despeses realitzades per mitjà de les denominades com targetes opaques, i que fan que aquesta entitat tingui encara més gran necessitat de l’exercici del dret de l’acció penal.

CGT posarà en marxa pròximament una campanya de crowdfunding per fer front a la fiança de 20.000 euros i considera que es fa impossible el compartir la direcció lletrada en la pràctica, pel que ha demanat al jutjat central d’instrucció número 4 de l’Audiència Nacional una direcció lletrada pròpia del sindicat.

El sindicat declara que s’han d’exigir responsabilitats penals respecte dels fets objecte de la querella i fruit de la posterior instrucció del “cas Bankia”.

GABINET DE PREMSA CONFEDERAL DE LA CGT

La primera pedra

Circular de la Secció de CGT a Bankia sobre l’escàndol de las targetes VIP a Caja Madrid/Bankia

Poc temps després que el Sr Goirigolzarri insistís que havíem de recuperar l’orgull de pertinença a l’empresa, un nou escàndol torna a esquitxar-nos de forma directa. No hi ha cap dubte ara que totes les decisions adoptades -compra del Banc de Miami, comercialització de preferents, sortida a borsa, ERO, etc.- que afectaven la viabilitat econòmica de l’empresa, als clients i finalment als empleats, estaven condicionades per la compra de voluntats d’aquells que havien de vetllar pels interessos de tots.

De les repercussions penals del cas ja s’ocuparan els tribunals, però si hi ha alguna cosa que ens afecta més directament són les conseqüències que han tingut, entre altres, la signatura d’un ERO que ha suposat l’acomiadament de gairebé 600 companys, les externalitzacions i els trasllats que han ocasionat. No hi ha dubte que totes les decisions preses s’han vist influenciades pel vot i la capacitat de decisió de tots aquells que gaudien de prebendes atorgades tan alegrement. El gos no mossega la mà que l’alimenta.

Entre els ¿presumptes? culpables d’aquestes pràctiques figuren noms com el de GABRIEL MORENO FLORES, actual secretari general de la secció sindical de Bankia de CCOO i membre destacat a la taula de qualsevol negociació, PEDRO BEDIA PÉREZ, secretari general de la secció sindical de Caja Madrid de CCOO, RAFAEL TORRES POSADA, fins fa un any secretari general d’UGT, també en actiu, o IGNACIO NAVASCUÉS, representant d’ACCAM ja desvinculat de l’empresa. Tots aquests i alguns més, fins a un total de 11, tenen l’agreujant d’ocupar un lloc de representació dels treballadors per elecció directa.

El primer d’ells, signant l’ERO i actor principal en tot el sainet com a representant del sindicat majoritari CCOO, a qui en el seu dia vam posar el sobrenom d’el nen dels acords per la seva facilitat per dissimular amb gràcia torera qualsevol acord amb l’empresa venent-lo com un èxit, segueix present en les reunions en què es decideix el futur de tots i cada un de nosaltres. No hem d’oblidar la que se’ns ve a sobre amb la més que probable venda de Bankia, la propera signatura del conveni o els flecos pendents de negociació com són la reducció de les aportacions als plans de pensions, i en les mans de qui està, de moment, el negociar-ho.

Tots aquests personatges, i les organitzacions que els donen suport, són culpables i coresponsables de tot el que ha passat i el que queda per arribar. Fins ara tots aquests indecents segueixen ocupant llocs de responsabilitat sense que des de les direccions de les seves organitzacions sindicals s’hagi mogut un dit. No val l’excusa que desconeixien aquestes pràctiques quan en aquest país les aparences són objecte d’enveja o admiració quan no de totes dues, i aquests subjectes no havien de viure precisament com eremites.

Queda per comentar el justificant de l’engany a través del compte comptable per errors informàtics. Precisament ara, que s’estan produint multitud d’acomiadaments per expedients disciplinaris per errors administratius, la majoria d’ells sense crebant per a ningú. Com es diu popularment, Déu n’hi do!

Potser a algú se li ocorri dir que el que estigui lliure de pecat tiri la primera pedra, doncs bé, aquí va la nostra i esperem que no l’única. Només ens queda aprendre la lliçó i obrar en conseqüència a l’hora de triar qui ha de vetllar pels nostres drets. És el moment de fer pagar socialment a tots aquests aprofitats i les organitzacions que els emparen el que és més que probable que no paguin penalment. Afineu la punteria.

Ha arribat el moment de mirar cap a l’únic sindicat que representa els treballadors i treballadores de Bankia. El que NO VA SIGNAR el nefast ERO (el més gran de la història del nostre país). El sindicat que NO SIGNA TOT EL QUE LI POSEN PER DAVANT.

PD: Tota la informació sobre el cas de les targetes està disponible a http://www.elconfidencial.com/espana/2014-10-04/a-mi-me-dijeron-usala-libremente-pero-no-sobrepases-el-limite-mensual-de-gasto_225573/ amb nom, cognoms i fins i tot foto dels implicats. Pot no ser tan divertit com jugar a qui és qui, però sens dubte és més il·lustratiu.