El gener d’aquest any l’empresa Tecnocom va decidir deixar de pagar els trienis els seus treballadors. L’argument utilitzat per l’empresa va ser que els convenis pels quals havia de pagar els trienis havien deixat de ser aplicables el 31 de desembre de 2014.
El 2013 es va signar el I Conveni Col·lectiu de Tecnocom España Solutions, Tecnocom Comunicaciones Y Energía i Tecnocom SyA, amb l’objectiu d’unificar les condicions de les tres empreses que, fins aleshores, tenien tres convenis diferents. El Conveni el van signar CC OO i UGT i donat que van haver-hi matèries a les que no van arribar a cap acord (entre aquestes, l’antiguitat), es van donar de termini fins el 31 de desembre de 2013 per arribar a un acord. A partir d’aquesta data el nou Conveni sustituiria integrament els Convenis anteriors, deixant-los sense efecte.
Aquest termini es va ampliar en tres ocasions, fins el 31 de desembre de 2014 i al mateix temps es va modificar la redacció del Conveni, amb l’ampliació del termini de negociació, i eliminant-hi també la previsió de desaparició dels Convenis anteriors per les matèries no regulades. No obstant això l’empresa va decidir unilateralment deixar d’aplicar-los, el que va motivar la demanda de l’UGT a la que ens vam adherir CGT i USO.
L’actitut de l’empresa deixa ben a les clares quina és la seva “bona fe” per negociar, ja que pretenen fer-ho amb una espasa de Damocles sobre els nostres caps per la qual, si no aceptem les seves condicions ens quedem sense cap. Sorprén també (o potser no) CC OO, sindicat majoritari a Tecnocom i que ni tan sols es van presentar al judici.
La Sentència de l’Audiència Nacional és molt important per qué garanteix la pervivència dels drets reconeguts als Convenis anteriors sobre les matèries a les que es va arribar a acord, no tan sols l’antiguitat sinò la turnicitat, nocturnitat, remuneració i nòmina, formació, prevenció de riscos, règim disciplinari i jornades especials a Latinoamèrica.