Article dels Roger Palà i Sergi Picazo publicat a El Crític
Alts càrrecs de CiU i del PSC han cobrat durant la darrera dècada dietes d’entre 25.000 i 72.000 euros anuals per assistir a les reunions del Consell d’Administració i de la Comissió de Control de La Caixa. El polític millor remunerat ha estat l’alcalde de Banyoles i vicepresident de la Diputació de Girona, el convergent Miquel Noguer, amb 481.400 euros cobrats només en dietes, una mitjana de 53.000 euros cada any entre el 2005 i el 2013. Però no és l’únic polític que ha cobrat aquests tipus de remuneracions extraordinàries. En els darrers nou anys, la dirigent de CDC Immaculada Juan, que ha estat assessora “en polítiques mediambientals” del conseller de la Presidència Francesc Homs, presidenta del Consell Assessor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i alcaldessa de Deltebre, va arribar a sumar 355.500 euros en dietes; l’exconseller de Justícia amb CiU, Josep-Delfí Guàrdia, va guanyar 176.000 euros, i l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va ingressar 173.000 euros. CRÍTIC ha pogut accedir a les dades exactes de les dietes de polítics, empresaris, dirigents sindicals i persones del món social que apareixen als informes corporatius de l’entitat. La majoria d’aquests càrrecs polítics són consellers de La Caixa després de la designació prèvia de les corporacions municipals.
Protesta davant de les oficines principals de CaixaBank, a Barcelona / JORDI BORRÀS
La Caixa paga dietes i primes per assegurances als consellers amb càrrecs de responsabilitat per l’assistència a reunions i pel desplaçament. L’any 2013, l’entitat va gastar 829.000 euros en aquesta partida. Aquesta despesa va començar a disparar-se a partir del 2007 tot i que en els últims anys de crisi s’ha reduït mínimament. La Caixa va arribar a gastar 1,1 milions d’euros en dietes el 2009. El seu cobrament és desigual depenent del càrrec i de l’any: van dels 4.000 euros que cobraven alguns consellers el 2005 fins als 90.000 euros anuals que van arribar a cobrar els vicepresidents. Cal especificar que aquestes dietes són en brut i, després d’aplicar-hi els impostos, poden quedar reduïdes a la meitat o pràcticament la meitat.
Els tres que més han cobrat en dietes no provenen de cap partit polític. Entre el 2005 i el 2013, Salvador Gabarró (president de Gas Natural) ha sumat 648.000 euros en dietes, Javier Godó (editor de La Vanguardia) ha arribat a guanyar 550.700 euros i, completant el podi, Jordi Mercader (president de Miquel y Costas) s’ha beneficiat de 524.000 euros. També hi apareixen altres empresaris destacats com Leopoldo Rodés (Havas Media) o Manuel Raventós (Codorniu).
A més, cal tenir en compte que alguns dels polítics que ostenten el càrrec de conseller al Consell d’Administració de La Caixa cobren també d’altres empreses del grup. El cas més destacat és el de Miquel Noguer, que, segons consta a la documentació corporativa, ha cobrat 836.100 euros entre el 2011 i el 2013 d’altres societats vinculades a La Caixa. En total, l’alcalde de Banyoles hauria cobrat més de 1,3 milions d’euros de l’entitat bancària des del 2005. Els informes corporatius no especifiquen de quines i només contemplen aquest supòsit els darrers tres anys. Immaculada Juan, per exemple, va percebre un total de 315.000 euros en aquest concepte els anys 2011 i 2012. En total, Juan hauria cobrat un mínim de 680.000 euros de La Caixa des del 2005.
Exconsellers de Pujol a sou de La Caixa
L’exdiputat i exconseller d’Economia, Francesc Homs i Ferret / ARXIU
La composició del Consell d’Administració del 2013, l’últim any del qual s’ha publicat informe, ja només compta amb un càrrec electe, l’alcalde de Banyoles, que hi va en representació de les corporacions locals. La resta són expolítics de CiU i del PSC i del PSIB, empresaris vinculats a La Caixa o persones que hi van en representació d’entitats socials, dels sindicats o dels accionistes. L’exconseller de Justícia Josep-Delfí Guàrdia o el d’Economia Francesc Homs, tots dos durant governs de Jordi Pujol, hi han trobat refugi després del seu pas per la política gràcies a ser col·locats a dit per corporacions locals amb dret a representant com l’Ajuntament de Barcelona o les diputacions provincials. Altres polítics que apareixen oficialment com a perceptors de dietes d’entre 153.000 i 96.000 euros per la seva presència en diferents etapes al Consell d’Administració o a la Comissió de Control de La Caixa són l’alcalde de Sant Jaume dels Domenys (CiU), Magí Pallarès; la presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell (CiU), Rosa Maria Mora; l’alcalde d’Hostalric (CiU), Josep Antoni Frías; l’alcaldessa d’Aitona (CiU), Maria Rosa Pujol, o l’exalcaldessa de Palma (PSIB) Aina Calvo. En el cas de Calvo, cal assenyalar que va decidir fer donació de l’import íntegre de les seves dietes a la Creu Roja de les Balears i a Càritas Mallorca.
L’alcalde de Lleida també cobrava
L’alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, que va cobrar dietes des del 2005 fins a abandonar l’entitat el 2012, ha arribat a cobrar 33.000 euros en dietes en un sol any. En total, segons les dades dels informes corporatius anuals, va arribar a sumar 178.000 euros en vuit anys més unes primes per assegurances de la Comissió de Control de 34.000 euros. Era l’únic cas conegut fins ara, ja que la CUP de Lleida va denunciar públicament les dietes del batlle fa dues setmanes per considerar poc “ètic” que, “durant els anys més durs de crisi l’alcalde hagi ingressat unes sumes tan altes de diners”. El mateix Ros va assegurar públicament que “després de restar impostos i assegurances quedaven en menys de 100.000 euros”. L’Ajuntament de Lleida va replicar que aquestes retribucions van ser “completament legals, autoritzades per la Generalitat i pel Banc d’Espanya, consten al registre de la Paeria i han estat declarades a Hisenda”. No es tractaria, en principi, d’un cas de sobresous, com el que afecta altres alcaldes catalans pel cas de les dietes de la Federació Catalana de Municipis.
Dietes per al sindicat CCOO
A banda d’empresaris i de polítics, també cobra dietes per assistència a les reunions el representant dels treballadors de La Caixa, és a dir, un membre de Comissions Obreres, que és qui va guanyar les eleccions sindicals. Les dietes van a parar al sindicat i no a cap persona individual. L’actual secretària general de Comunicació de CCOO, Dolors Llobet, apareix als informes com a cobrant de 332.300 euros en els darrers quatre anys; i abans, el representant sindical al Consell d’Administració, l’històric Manuel Garcia Biel, apareixia rebent 275.000 euros entre el 2005 i el 2009. A més, Llobet també ha cobrat 504.000 euros en els anys 2012 i 2013 com a representant sindical en altres societats del grup, com per exemple, MicroBank i d’altres, però també assegura que això ho dóna al sindicat íntegrament. “Mai cap representant de CCOO ha cobrat dietes de La Caixa. Tot el que se’ns paga ho donem directament al sindicat”, matisa la portaveu del sindicat, Dolors Llobet, en declaracions a CRÍTIC.
Llobet i Garcia Biel hi han assistit, segons reivindica la dirigent sindical, amb l’objectiu de supervisar i controlar les decisions que es prenen als òrgans de govern en favor dels treballadors. Precisament Garcia Biel, segons narra ell mateix al seu blog, va constituir amb altres companys la primera secció sindical de CCOO a l’empresa encara sota el franquisme. Llobet esgotarà el seu mandat al Consell d’Administració l’any vinent i no serà substituïda, ja que el nou organigrama de CaixaBank no preveu la presència de cap representant dels treballadors.
Són legals aquestes remuneracions extres?
L’article 27 dels Estatuts de La Caixa estableix que “el càrrec de membre del Consell d’Administració i de la Comissió de Control tindrà dret a ser retribuït i a l’abonament de les despeses de desplaçament a les sessions”. La quantitat de la retribució se les fixa cada any el mateix Consell d’Administració. Les dietes són perfectament legals, cadascun d’ells ha de declarar-les a Hisenda i estan controlades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
En els pròxims anys ja no es veuran cap més càrrec electe polític ni representants dels sindicats, ja que amb la nova estructura orgànica de CaixaBank en desapareixeran i només hi quedaran persones del món social i empresarial. L’últim a deixar el càrrec va ser Miquel Noguer. Per tant, La Caixa ja no tindrà un control polític ni sindical dins el Consell d’Administració com fins ara.
El president de l’entitat, Isidre Fainé, no cobra dietes perquè ja percep un salari per la seva dedicació exclusiva.