Circular de la Secció de CGT a Bankia sobre l’escàndol de las targetes VIP a Caja Madrid/Bankia
Poc temps després que el Sr Goirigolzarri insistís que havíem de recuperar l’orgull de pertinença a l’empresa, un nou escàndol torna a esquitxar-nos de forma directa. No hi ha cap dubte ara que totes les decisions adoptades -compra del Banc de Miami, comercialització de preferents, sortida a borsa, ERO, etc.- que afectaven la viabilitat econòmica de l’empresa, als clients i finalment als empleats, estaven condicionades per la compra de voluntats d’aquells que havien de vetllar pels interessos de tots.
De les repercussions penals del cas ja s’ocuparan els tribunals, però si hi ha alguna cosa que ens afecta més directament són les conseqüències que han tingut, entre altres, la signatura d’un ERO que ha suposat l’acomiadament de gairebé 600 companys, les externalitzacions i els trasllats que han ocasionat. No hi ha dubte que totes les decisions preses s’han vist influenciades pel vot i la capacitat de decisió de tots aquells que gaudien de prebendes atorgades tan alegrement. El gos no mossega la mà que l’alimenta.
Entre els ¿presumptes? culpables d’aquestes pràctiques figuren noms com el de GABRIEL MORENO FLORES, actual secretari general de la secció sindical de Bankia de CCOO i membre destacat a la taula de qualsevol negociació, PEDRO BEDIA PÉREZ, secretari general de la secció sindical de Caja Madrid de CCOO, RAFAEL TORRES POSADA, fins fa un any secretari general d’UGT, també en actiu, o IGNACIO NAVASCUÉS, representant d’ACCAM ja desvinculat de l’empresa. Tots aquests i alguns més, fins a un total de 11, tenen l’agreujant d’ocupar un lloc de representació dels treballadors per elecció directa.
El primer d’ells, signant l’ERO i actor principal en tot el sainet com a representant del sindicat majoritari CCOO, a qui en el seu dia vam posar el sobrenom d’el nen dels acords per la seva facilitat per dissimular amb gràcia torera qualsevol acord amb l’empresa venent-lo com un èxit, segueix present en les reunions en què es decideix el futur de tots i cada un de nosaltres. No hem d’oblidar la que se’ns ve a sobre amb la més que probable venda de Bankia, la propera signatura del conveni o els flecos pendents de negociació com són la reducció de les aportacions als plans de pensions, i en les mans de qui està, de moment, el negociar-ho.
Tots aquests personatges, i les organitzacions que els donen suport, són culpables i coresponsables de tot el que ha passat i el que queda per arribar. Fins ara tots aquests indecents segueixen ocupant llocs de responsabilitat sense que des de les direccions de les seves organitzacions sindicals s’hagi mogut un dit. No val l’excusa que desconeixien aquestes pràctiques quan en aquest país les aparences són objecte d’enveja o admiració quan no de totes dues, i aquests subjectes no havien de viure precisament com eremites.
Queda per comentar el justificant de l’engany a través del compte comptable per errors informàtics. Precisament ara, que s’estan produint multitud d’acomiadaments per expedients disciplinaris per errors administratius, la majoria d’ells sense crebant per a ningú. Com es diu popularment, Déu n’hi do!
Potser a algú se li ocorri dir que el que estigui lliure de pecat tiri la primera pedra, doncs bé, aquí va la nostra i esperem que no l’única. Només ens queda aprendre la lliçó i obrar en conseqüència a l’hora de triar qui ha de vetllar pels nostres drets. És el moment de fer pagar socialment a tots aquests aprofitats i les organitzacions que els emparen el que és més que probable que no paguin penalment. Afineu la punteria.
Ha arribat el moment de mirar cap a l’únic sindicat que representa els treballadors i treballadores de Bankia. El que NO VA SIGNAR el nefast ERO (el més gran de la història del nostre país). El sindicat que NO SIGNA TOT EL QUE LI POSEN PER DAVANT.
PD: Tota la informació sobre el cas de les targetes està disponible a http://www.elconfidencial.com/espana/2014-10-04/a-mi-me-dijeron-usala-libremente-pero-no-sobrepases-el-limite-mensual-de-gasto_225573/ amb nom, cognoms i fins i tot foto dels implicats. Pot no ser tan divertit com jugar a qui és qui, però sens dubte és més il·lustratiu.