Sobre targetes i altres qüestions

Trinxeraires, pocavergonyes, xoriços, corruptes, lladres… Aquestes i altres afirmacions s’han fet sobre els beneficiaris de les famoses targetes black de Cajamadrid/Bankia. No serem nosaltres els que les desmenteixin perquè en alguns casos es queden curtes. No obstant això voldríem fer algun comentari sobre aquest tema.

Totes les caixes venien obligades per llei a regir-se per la lògica del que és públic: els seus objectius eren la satisfacció de les necessitats públiques, per tant no tenien com a objectiu el benefici privat.

Unes Caixes que han estat gestionades en funció de la representativitat política obtinguda en cada territori, més els ajuntaments, la CEOE, la CEPIME i els sindicats del règim (CCOO i UGT).

Tots els gestors estaven obligats per llei a una gestió dels recursos públics de manera eficient i amb garanties de suficiència per assolir els fins socials, econòmics i financers de cada territori. La seva gestió no podia buscar l’interès privat, com tampoc el lucre personal.

86 “gestors” de l’entramat Cajamadrid/Bankia han espoliat per al seu ús personal i privatiu 15,5 milions d’euros des del 2003 al 2013, a més de tenir uns sous milionaris.

I tot això succeïa mentre que aquells que estaven encarregats de vetllar pels drets dels clients miraven cap a un altre costat, estafant a milers de jubilats venent-los preferents, enganyant als seus accionistes, recordem l’anunci de “Sóc empresari”, o mentint en els seus balanços financers.

Més enllà de les presumptes implicacions penals, hi ha la qüestió ètica i moral d’aquesta gent que, no ho oblidem, ha estat coberta i protegida per les organitzacions que ara s’escandalitzen davant alguna cosa que era més que evident.

Recordar que algun dels implicats en aquests fets pertany avui dia a l’staff directiu del Banc Santander, per la qual cosa des de la CGT fem una crida perquè aquestes persones cessin en la seva activitat IMMEDIATAMENT, si volem que el Codi Ètic no siguin paraules buides en un paper, quan d’alts directius es tracta i en canvi un element sancionador quan d’empleats parlem.

… I aquests sindica llestos que vivien a cos de rei fent-nos creure que estaven en els consells d’administració per defensar millor els nostres drets … Recordem-los:

Font: eldiario.es

Des de la CGT portem denunciant des de fa molt de temps les pràctiques sindicals d’aquestes associacions. EROs fraudulents, cursos de formació inexistents, cobraments de comissions per negociar acords lesius per als treballadors, subvencions milionàries i una infinitat de casos que posarien vermell a qualsevol que tingués una mica de decència, una mica del que sens dubte no tenen. La CGT, allà on hem pogut, ens hem personat com a acusació particular per depurar totes les responsabilitats que siguin necessàries, tant en els ERO d’Andalusia, com organitzant un crowdfunding per poder personar-nos en el cas de Bankia.

I mentrestant a la nostra empresa signen EROs, accepten clàusules sòl per als treballadors procedents de Banesto i moltes més qüestions que no vénen al cas en aquest moment.

D’aquí a uns mesos es produiran les eleccions sindicals i aquests “companys” tornaran a demanar-nos el vot apel·lant a uns bonics discursos, amagant i oblidant tota aquesta corrupció que els corroeix per dins. Ni un indici d’autocrítica excepte l’estrictament necessària quan els enxampen in fraganti amb el cotxet dels gelats i després a recordar les bondats del seu sindicalisme “responsable”. L’ètica té una sola cara, però el desvergonyiment, d’acord amb els fets que denunciem, es vesteix de múltiples cares i totes elles porten a una sola: l’enriquiment personal per sobre de totes les coses.

Pensa-t’ho abans de donar-los suport perquè l’endemà no tornaran a comptar amb tu.

La CGT lluita i es mou en el camp del bé comú, de la solidaritat, del suport mutu i d’una societat que pretén acabar amb aquest sistema delinqüent.

Afilia’t a la CGT, Volem ser el teu sindicat