Les eleccions sindicals del propassat 11 de febrer s’han desenvolupat sota unes condiciones noves i diferents a altres processos anteriors. La crisi econòmica, i el seu correlat al nostre sector, han propiciat la desaparició d’un alt percentatge de bancs, absorbits i adquirits per altres entitats.
Lamentablement l’ocupació ha sofert una disminució important, unes vegades via prejubilacions, però altres vegades mitjançant EROs que han soposat acomiadaments. Entitats més grans i agrupacions de centres han reduït el nombre de comitès i també han suposat més dificultats per aconseguir presentar candidatures.
Les plantilles s’han rejovenit, empleats més preparats però també, sent en molts casos la seva primera experiència laboral, el sindicalisme s’observa amb certa distància. Ens preocupa la abstenció i l’escassa incorporació de joves a les tasques sindicals.
A la CGT teníem clar que aquestes eleccions eren les de la transició entre veterania i joventut, tant en les plantilles com entre els delegats sindicals.
Actualment, pendent d’ajustar algunes dades, amb prop de 300 delegats, ens trobem molt a prop de l’anhelat 10% que ens permetria tenir presència a la taula de negociació del proper Conveni. No obstant això el principal objectiu era obtenir una representació, que ha estat desigual però degudament assentadas a les principals entitats, que ens permetrà realitzar una acció sindical adequada i necessària pels temps que corren.
Agraïm el suport prestat per aquells i aquelles que s’han presentat a les nostres candidatures i han votat per la nostra organització. Tractarem d’estar a l’alçada de les circumstàncies i no decebre vostres aspiracions.
Els anys que s’acosten seran complicats, el mapa financer està incomplet, es produiran noves fusions i per descomptat, la patronal bancària, utilitzarà les mesures més traumàtiques amb l’ocupació tal com ha realitzat en algunes entitats. Les pressions laborals, acomiadaments i trasllats són presents en la nostra activitat diària.
No val la resignació i la por. Aquest panorama no es pot modificar exclusivament amb un vot cada quatre anys. Revertir aquesta situació requereix sindicats que estiguin a l’altura dels problemes i que els treballadors i treballadores participem i lluitem per la defensa dels nostres llocs de treball i per unes condicions de treball dignes.
Als delegats i delegades sindicals se’ls han de demanar comptes de la funció sindical, del seu compromís i de la seva responsabilitat, però també els treballadors han d’estar disposats a donar suport les iniciatives i mobilitzacions que necessàriament s’han de produir tenint en compte el panorama que tenim.
La CGT, com sempre, ha de procurar estar a l’altura de les circumstàncies, exposant les nostres propostes, denunciant les situacions i sol·licitant la vostra participació, col·laboració i participació.
